M – Nooooooooo!!!!!!!!
Ll – Emprenyat?
M – Si, estem anant pel pedregar amb una falsa modernitat, un fals progrés, una falsa societat del benestar, en resum d’un fals progrés social.
Ll – Avui vas fort. Va explica una mica….
M – Has vist l’informe de la baixa natalitat? Has vist l’informe de la baixa participació a les eleccions? Has vist l’informe…..?
Ll – Para el carro, para el carro. Anem per pams. He vist l’informe de la baixa natalitat.
M – I que et sembla?
Ll – Raonable….no? Si no tenim lloc per viure, el sou es digne de figurar als llibres de supervivència, tot puja menys el poder adquisitiu de la majoria, per visitar al metge cinc setmanes, ….Lògic, no ens podem dedicar a portar fills al món
M – I ja esta?
Ll – Que més vols? Així de clar. Avui sembla que si tens un fill ets un tocat de l’ala o et dediques al negoci immobiliari, que sembla que és l’únic que puja com l’escuma.
M – No et dic que no sigui un problema tot això que dius. Però el problema de veritat ens vindrà dintre de deu o vint anys, quan el món nostre s’hagi de regir per els que avui s’han pogut reproduir, be o malament.
Ll – Vols dir que la futura societat tindrà els fills dels que avui tenen possibilitats i dels immigrants?
M – Vull dir que la societat s’anirà dividint en dos classes, els que tindran i els que no tindran.
Ll – Tindran què?
M – Possibilitats.
Ll – Tots tindran possibilitats, no?
M – No. Els fills dels que avui tenen una situació bona, que tenen tres o quatre fills amb un esforç més o menys raonable. I que els podran donar una formació, més o menys bona i els fills dels que tenint també fills, no els podran donar la formació suficient.
Ll – Suficient per a què?
M – Mira, tindrem una classe alta, amb poder econòmic fort, amb formació i una altra amb poc poder econòmic i poca formació. Per dir-ho clar i ras, els amos i els criats. I com que els amos podran pagar, faran que l’escola sigui bona especialment la privada, les universitats “privades”, l’assistència medica “privada”, etc. Res de seguretat social i coses així. Qui ho pugui pagar que ho pagui i qui no, ho sento…
Ll – Tampoc hem de posar-nos així…
M – A no? Dons mira el que avui passa. La classe mitjana, aquesta que normalment fa de frontissa, aquesta va minvant. Son els que volen tenir fills, però paguen el 50% del sou per un lloc amb teulada, petit que quasi no hi caben, tenen estudis però feines de moltes hores i poc profit. Aquests que avui fan moure tot l’entramat i que no tenen fills fins els 35, o més. I clar, llavors només un, ja que no poden fer més.
Ll – Dons mira els immigrants, en tenen el 25 o 30%. I no crec que tinguin sous molt alts. Dic jo?
M – Per això els pujaran amb esforç, però no els podran donar la formació millor, excepte els que tinguin el privilegi d’una capacitat molt gran, que potser tinguin dret a alguna beca o semblant. Però pocs. La majoria hauran de treballar als 18 i amb feines poc qualificades. O sigui els nous desterrats, hauran d’emigrar a altres llocs o fer el que ningú vulgui fer. I a més només els joves, als 40 anys, ja ningú els voldrà. I, en teoria viuran fins els 80 o més, diuen.
Ll – Viure més significa més qualitat de vida.
M – A si? Si fins ara els avis tenien una ocupació. Els nets. Ja que la seva experiència laboral no servia per res.
Ll – Home, alguns tenen moltes coses per fer, per dir, per transmetre.
M – Si, jo també ho crec, però la societat no….A fer de cangurs dels nets, que no tenen, per cert.
Ll – Veig que avui estem espessos.
M – No, espessos no, emprenyats. Resulta que els joves no poden fer la seva funció, donar continuïtat a la societat i els grans no poden aportar la seva experiència ni transmetre-la. On anem?
Ll – On vols anar?. Així no anem en lloc.
M – Ho veus? Em arribat al cap del camí. Hem de reflexionar més i actuar per redreçar aquesta cosa o ens fotem pel pedregar.
Ll – Home, veig que ets optimista. No veus que ja som al pedregar?
M – Si, i amb l’aigua al coll, metafòricament, ja que d’aigua….tampoc en tenim per fer bromes….
Ll – Avui val més que anem a prendre el sol…..De treballar, ni ganes,
oi? M – Ummmmm,