M – ¿que fas?
Ll – ¿Es a mi? Res, no faig res. Com cada nit he sortit a fer la meva rutina diària.
M – Prohibit.
Ll – Que està prohibit? Que jo surti?
M – No, el que esta prohibit és que facis llum.
Ll – Home, si fa segles, que dic segles, mil·lenis que faig el mateix…
M – Es que la teva llum molesta a alguns dels animalons d’aquest bosc i l’alcalde ho ha prohibit….
Ll – I si dic que jo no formo part d’aquest bosc, si no d’un ens superior?
M – Malament, ja que és prohibit que en aquest bosc entri gent sense ser admesa i portar tots els papers en regla. Cosa que suposo que no tens..
Ll – I que em passarà?
M – Multa grossa i un parell de nits a la garjola sense fer llum, i fer un escrit en el notari que asseguris que mai més faràs llum…
Ll – Esteu boixos….
M – Home, fem el que fa tothom…
Ll – Tothom?
M – Si, mira els diaris….L’alcalde de NYC diu que pensa prohibir anar pel carrer amb auriculars escoltant el iPot, ja que porten tres o quatre morts per travessar el carrer despistat i els atropella un cotxe i xap….tot per culpa d’escoltar música. A Tenerife tenen problemes amb els decibels del carnaval, a altres llocs amb els focs artificials, amb els bocates, etc.
Ll – I els sords? També els prohibiran sortir al carrer per no poder “sentir” una botzina? O els cecs per no veure el cotxe? “Estan boixos aquest romans….”
M – I no podrem veure vi, ja que ara prohibiran totes les begudes amb alcohol…..I prohibiran els cotxes a tots els carrers, i les bicicletes no poden anar per carrers de menys de 3 metres, i…
Ll – Para, para. O sigui que em defensen de mi mateixa? Quina sort que tinc….
M – Es que com que som tan irresponsables, ens han de dir el que podem i no podem fer….pel nostra be, clar.
Ll – Em sembla que el que hi ha darrera de tot això no és la “protecció” de la gent, si no que volen més diners….
M – Vols dir? Tu creus que els nostres dirigents, que ens estimen tan, només veuen el pur benefici monetari? Es que ets dolenta, veus? Pensar així ho haurien de prohibir…també.
Ll – Es veritat, perdona, és que soc de mena malpensada, sempre penso malament de la gent que mana i te poder. En el fons tens raó, soc molt dolenta….
M – Ho veus? ara ja ho reconeixes, ja comences a anar pel bon camí, ara pagues la multa de malpensada i a no tornar-hi, aja! Veus que be?
Ll – Oh, i a més serem molt més feliços, no haurem de pensar….et diran el que pots fer i el que no pots fer. El que pot passar és que tindrem tantes prohibicions que a lo pitjor no recordes una cosa i, plas, ho fas…
M – Llavors, fàcil, pagues la multa, fas un acta de constricció públic i fas un curset de remodelació d’actitud.
Ll – Clar, tot molt lògic, ja que és per la meva salut…El curset pagant, naturalment.
M – Si, és clar, no voldràs que l’administració pagui els teus vicis. A més amb això aconseguim que tothom faci molta bondat i tenim menys despeses de salut pública, la gent es mort, però totalment sana…els veus pel carrer amb una alegria…
Ll – Si, ja ho veig. Un mon molt alegre….Per cert, veig que feu una cara riallera que m’espanta…sembleu amargats…perdó…
M – Es que encara no hem sigut capaços d’acceptar-ho, encara estem implantant aquestes noves “visions”
Ll – Vols dir normatives?
M – No, aquí no tenim normatives restrictives, ara tenim visió cívica conjunta.
Ll – Molt be. I les despeses com van?
M – Home, al començament ja es sabut, tothom s’ha quedat sense un euro, ja que fins que no et mentalitzes tens moltes multes, però s’han estalviat molts morts….
Ll – Si, es veia venir…. I que feliços no?
M – Pues…..si…..uf!