M- Sembla que al final se’n sortiran….
Ll – Qui se’n sortirà?
M – La Espanya “una, grande y libre”
Ll – Caram! Ara parles de l’Estatut que ara mateix està entredit?
M – No. L’Estatut és sols un detall, l’autèntic problema és que la majoria d’Espanya és perifèrica, i sembla que només la visió central d’aquest Estat és la centrada….per dir-ho d’alguna manera.
Ll – O sigui que la visió correcta i ortodoxa és la de l’Espanya de l’altiplà?
M – Si, i això topa amb que alguns, parlem en un idioma diferent i això és inadmissible. Per això, els de la perifèria, ara som bilingües, fins que puguem ser monolingües, però amb la seva llengua.
Ll – Home, em sembla que ara ets molt extremista.
M – Si, pot ser. La culpa és nostra, si ens limitéssim a parlar en català a casa i sempre que no hi hagués ningú més, això no passaria. Si al carrer parléssim sols i exclusivament amb castellà i no ens entestéssim en aquesta mania malaltissa de voler que s’ensenyi català a l’escola….Tot això no passaria. És això el que vols dir?
Ll – Tampoc, però és que últimament…..
M – Tu creus que si trèiem la llengua la cosa es redreçaria? No creus que després vindrien amb allò de poc solidaris, que només mirem per la nostra butxaca, garrepes, etc.?
Ll – Tot això t’ho fas tu, jo no he dit res de no parlar en català, procurar per tu mateix, etc. Tu tot ho emboliques.
M – Si, però crec que aquesta Espanya no dona per a més. Les coses son com son i una corda no es pot estirar més del que es pot estirar.
Ll – Home, tampoc cal ser tan pessimista.
M – Mira, ara quan l’Espanya aquesta de la intolerància surt al carrer, va al futbol, etc. sempre surten aquelles banderes anticonstitucionals, els insults als presidents de la mateixa Espanya, de les autonomies perifèriques, etc. Algunes ràdios del centre van sembrant disgregants, insultant a tort i a dret, etc. I no passa res, ningú fa res. Mira la que es munta per no posar una bandera en un ajuntament, per demanar que et facin un paper en català, etc.
Ll – Sempre hi ha gent per a tot, inclòs poca-soltes que juguen a defensors de la pàtria, sense adonar-se del mal que fan al conjunt. I sembrant malestar, quan no ira.
M – Penso que al final, sembla que després de tants anys de antidemocràcia, s’han sembrat tantes males herbes que ara és molt difícil fer una bona escarda i que no perjudiquin el sembrat. I això significa menys collita i més gana per a tots, tots. En lloc de ser tolerants, amb ganes de col·laborar……Els problema és la falta d’investigació, de tenir millors infrastructures, de tenir gent més preparada, més cultura general, millors ciutadans, més salut publica, etc. De ser un país amb més cultura, que accepti les diferencies com a enriquidores, no com un atac al dogma.
Ll – Si, aquestes propostes sonen millor.
M – I finalment una autentica separació de la justícia, que tinguem una justícia que sigui efectiva i no tingui cap relació amb la política….que sigui justa…dintre del que pot ser justa una cosa feta pels humans…
Ll – Mira, no siguis ingenu, el poder és el poder….l’ambició, l’autocomplaença,….
M – Ja ho sé, ja ho sé, el poder sempre és en el fons del got per fer la punyeta… al cap i a la fi son humans…pobres. I es pensen que son millors que nosaltres….