Can Winston

El despertador sona molt d’hora, concretament a les 8:30 del matí. No es que ens agradi dormir només quatre hores, sinó que estem allotjats a un pis de manera il·legal. És el pis on dormen els treballadors del restaurant on el nostre amic treballa. I per tant quan ell se’n va a treballar nosaltres no podem tardar en marxar i no ens poden veure allà dins. Quan ell ja ha marxat i nosaltres estem a punt de fer-ho sentim que la porta del pis sobre hi algú entra. Són un moments crítics, quan sembla que la persona que ha entrat al pis ha entrar a una habitació sortim sigilosament però corrent.

Després hem esmorzat un croissant i un cafè en llet ens hem dirigit a la platja de la Concha, visita obligada si vas a Donostia. I naturalment el “Peine de los vientos” allà hem aprofitat uns esglaons que hi havia per baixar fins a les roques i fer una mica el tonto per allà baix.

Després de la visita turística hem anat a fer unes cerveses, i després naturalment ens ha vingut ganes de fer les nostres necessitats. Hem descobert que tenen uns lavabos públics molt grans i netissims, potser el senyor Clos n’hauria d’aprendre nota.

Després de tornar a fer unes birres i pica uns “pinchos” era l’hora de dinar. El problema era que vam aparcar el cotxe dalt d’una muntanyeta i el menjar estava el cotxe, total que per dinar haviem de fer una petita excurcioneta.

A la tarda ens hem dedicat a voltar una mica per Donostia, tot fent unes quantes birres més (buf… quantes en portàvem ja??). Hem quedat amb l’Oriol (el que ens deixa dormir al “seu” pis) i després de fer una birra ens ha demanat que si li podíem comprar un lladre, naturalment li hem dit que si.

El problema era com es deia un lladre en castellà, tampoc era qüestió d’entrar a una ferreteria i dir “Quiero un Ladrón”. Al final hem arreglat el problema demanant un “Enchufe múltiple”.

Quan era l’hora de sopar hem hagut de tornar a fer l’excurcioneta al “monte” per poder menjar. Després de sopar i un cop ja estàvem a baix ens hem recordat que el famós lladre estava al cotxe, total que hem hagut de fer una altre excursió.

Hora de començar el viatge fins a Euskadi, però abans he de fer una visita al Districte. El motiu és que es feia el Fórum del Silenci, però aquest és un altre tema que un altre dia ja comentaré. Només apuntar que un conseller molt blocaire el vaig veure davant d’una taula xerrant (no dic perdre el temps…), però el més curiós és que no hi havia cap ordinador a la taula!!!)

Agafem el cotxe, el carreguem de tots els trastos i comencem a circular, que ens esperen unes quantes hores d’autopista.

El que vaig trobar curiós és que els amos de les autopistes són molt simpàtics, quan vas per l’autopista em vas trobant missatges que diuen Benvinguts a les Autopistes tal… Bienvenidos a la autopista de Aragón, Ongietorgi etc…. Però després descobreixes el significat d’aquests cartells, és una manera agradable d’avisar-te que al cap de poca estona et trobaràs un bonic monument molt típic de les terres catalanes, però que també existeix en altres contrades: els PEATGES. Com per exemple el peatge d’Alfajarín que si vens des de Lleida et costa la bonica xifra de 18 €.

Si això no fos poca cosa a sobre has de pagar la Gasolina que últimament és caríssima, però a les gasolineres també és un lloc on et pots divertir i conèixer altres persones. Com el “gasolinero” d’una àrea de servei que estava a uns 100 Km de Saragossa, que em va comentar tot deprimit que la “Roja” havia fet el ridícul hi havia perdut 3-1. Quina alegria em va donar el pobre home.

Malgrat que la butxaca semblava que hi tenia un forat, vam arribar a Euskadi, que et dona la benvinguda d’una manera molt típica. Quan havien passat un o dos minuts des de que havien vist el cartell anunciant que ja estàvem a Euskadi va aparèixer de sobte una espessa boira i un fi plugim. Després diuen que els tòpics només són això tòpics.

Finalment arribem a Donosti i ens sorprèn que no hi ha ningú el carrer, és un dimarts i és molt tard però no és normal que no hi hagi ningú. Només trobem un borratxo que va fent esses.

I només ens falta un últim detall, poder aparcar el cotxe. Però això és una feina impossible tenint en compte que si pot trobar zones blaves, zones blaves i vermelles, zones grogues, zones grogues i blaves i zones reservades per residents. Les úniques zones que coneixíem el significat era la zona blava (com la de Barcelona) i la groga que és per minusvàlits.

I finalment després de deixar el cotxe dalt d’una muntanya i caminar més de mitja hora per Donostia aconseguim arribar a la casa on havíem de dormir.

Aquesta setmana passada he estat viatjant per Euskadi, sobretot per Guipúzkoa. He viscut una mica desconnectat del món. Ja que per la zona que en movia el diari que més circulava era el Berria i de moment el meu euskera (en català s’hauria de dir èuscar) no passa de l’agur, bi caña, bai, ez, etc….

Ahir vaig arribar a casa hi vaig poder constatar el següent:

• Sembla ser que va passar alguna cosa durant el desallotjament de la fera.
• Sembla ser que Israel està intentant esborrar del mapa la franja de Gaza.
• Sembla ser que van eliminar Espanya del mundial. (Això si que em vaig enterar)
• Chupa Chups ja no és catalana
• Zapatero diu que vol comença el diàleg amb ETA.

Durant el viatge la meva intenció era escriure cada dia al bloc, però com que no tenia ordinador a mà em vaig limitar a escriure les coses que ens passaven a un paper. A partir de demà les escriuré al bloc. Per tant si durant aquesta setmana em trobeu pel carrer només veureu el meu jo físic, el meu jo blocaire estarà a Euskadi.

Per cert trobo totalment injust que en els blocs més comentats hi hagi els del Maurici, la Dolors i l’Àlex, i el meu no. Ja que jo els vaig ajudar a augmentar els comentaris.

Gràcies a una polèmica de webcasteller he pogut fer un recopilatori de frases castelleres. Aquí teniu les més interessant o divertides:

• Força, equilibri, valor i seny
• Per la seva pudor de peus coneixeràs el teu segon (Un baix de Minyons)
• Els Castells són l’art de quadrar un triangle perquè quedi rodó
• Si no aguantes no t’hi fiquis
• En els castells hi ha lloc per tothom
• Tothom val per fer castells
• En els castells tothom és necessari i ningú imprescindible
• Qui no sàpiga estar a la pinya que pugi! (Cap de pinyes de Capgrossos)
• Si està bé el girem
• La vella és la vella

Aquest cap de setmana ha sigut un cap de setmana 100% casteller.

El dissabte, tot resacós i havent dormit molt poc, vam agafar el cotxe i ens vam plantar, després d’unes petites retencions de trànsit, a Valls. El motiu: es celebrava la tradicional diada de Sant Joan en que participen les dues colles vallenques.

Antigament aquesta diada donava el tret de sortida a la temporada castellera, tot i que ara la majoria de colles comencen per Sant Jordi o, com en el nostre cas, abans i tot.

L’adjectiu de la diada seria decebedora tot i que competeix amb calorosa. Decebedora, perquè només es va poder veure un castell de 9, només carregat i calorosa perquè realment feia molta calor.

El que sorprenia de la plaça del blat, habitualment plena a vessar, era que hi podies caminar sense cap problema i al centre de la plaça hi havia llocs totalment buits.

Després de l’actuació vam anar a dinar al local de la colla Vella i tot seguit ens vam dirigir a Reus on també hi havia actuació.

L’únic destacable d’aquella actuació va ser el 4d8, només carregat, dels Xiquets de Reus. Tot i que el 4d8 estava molt bé els nervis van fer que el castells no es pogués descarregar.

Les altres dues colles no van fer res de l’altre món. Tan el castellers de Barcelona com els de Sants es van limitar a vigilar-se i no arriscar.

Diumenge va ser el nostre torn i vam actuar a la Festa Major del Camp d’en Grassot. Vam fer la nostra quinzena torre de set consecutiva descarregada. En canvi les colles que ens van acompanyar no van tenir tanta sort. Els Muixiganguers van fer una actuació discreta i els Xicots de Vilafranca, malgrat que van fer al torre de 7 i el 4d8, la canalla se’ls hi va fer enrera en el 3d8 i van patir una lletja caiguda quan van intentar el 4d7 amb agulla.

Si no estava prou cansat el diumenge a la tarda vaig haver d’ajudar a fer les mudances al meu germà.

Avui he fet un petit recorregut per dos caixes diferents i un banc. Havia de cobrar l’anunci que vaig fer per Sunny, ingressar uns diners de la colla i actualitzar la meva llibreta.

Primer de tot, havia de cobrar el txec de l’anunci. Són tant graciosos els de la productora que apart de doner-me els diners més d’un mes després de l’anunci, el txec era del SabadellAtlantico. I on coi hi havia una oficina del banc Sabadell??? Després de 10 minuts (si encara tinc l’ordinador espatllat i el que m’han deixat va una mica molt lent) he pogut descobrir on hi havia una oficina.

He anat a l’adreça que hi havia a la seva web, però continuant amb la simpàtia generalitzada d’avui, he descobert que en l’adreça indicada hi havia una botiga que no era un banc. Després de donar voltes amunt i avall he descobert que l’oficina estava dos carrers més avall del lloc on m’havien fet anar.

He entrat, els hi dono el txec i el DNI a l’empleat i em diu: – "L’he d’informar que si li aplicarà una comisió de 3 euros per despeses en el cobrament del txec" He quedat "flipant", si volia cobrar tot l’import havia d’anar a l’oficina on hi ha el compte de la productora. Com que no volia anar fins a la Vila Olímpica, aquell home s’ha quedat 3 euros que jo m’havia guanyat amb la meva suor (i tant que vai suar, amb tots els focus que hi havia).

Després he anat a la Caixa de pensions per ingressar uns diners de la colla. Resultat: 20 minuts de cua perquè l’empleada em digues de males maneres que omplis el formulari per a ingressos, contes els diners tres cops i em digués adeu.

He continuat la meva visita a les caixes anant a Caixa Catalunya. Cinc minuts de cua. Quan ja era el meu torn he demanat que m’ingressessin els diners que havia cobrat abans al compte corrent que em van obrir quan em van donar el carnet de la UPC. Doncs l’empleat volia que li ensenyes el meu DNI, però entre caixa i caixa he passat per casa hi havia deixat la meva cartera allà. Total que aquell home no em volia ingressar uns diners MEUS al MEU comte!!!

Resumint, fas cua perquè després et robin.

Que el Si guanyes, ja ho temia, certament pensava que era el que passaria. Però el que m’ha sorpres és que guanyés amb el 75% del vots.

Avui escoltant l’APM (alguna pregunta més) he sentit que deia la COPE sobre l’estatut, a part de moltes bestieses més han dit que la Catalunya real és la que no a votat, ja que hi ha una dictadura, bla bla bla…..

La Catalunya real no és aquesta que diu la Cope, però potser tampoc és la que m’envolta.

Coneixia a molt poques persones que volguessin votar que si. La gran majoria deien que votarien que No o en blanc, aquest eren ben pocs. Des de la gent de la colla, gent de la Uni, els blocaires de gracianet, etc….

Deu ser que la Catalunya real està formada per altres tipus de persona. Aquells que els importa un rave el futur del seu país o que ja estaven fins els dellonsis de l’estatut, aquest no han anat a votar. També podriem trobar aquells que es conformem en molles i que els hi fa molta por el papu de Madrid!!! , els que han votat SI

Nevegant per internet he trobat aquest recull de titulars…Els polítics es penses que sóm tontos o que? Diuen una cosa i al cap de pocs mesos diuen una altre. Després diuen que els hem malinterpretat.

1. 23/04/2004 – La Vanguardia: ‘Mas advierte que CiU no apoyará un Estatut que no incluya el concierto económico’

2. 19/09/2005 – Avui: ‘Mas replica al PSC que Catalunya castigarà qui rebaixi l’Estatut’

3. 10/2005 – El Punt: ‘Mas respon al president espanyol que del nou estatut ‘no s’ha de tocar res”

4. 8/10/2005 – ABC : ‘Artur Mas: Nación tiene que figurar como está, en el preámbulo y en el articulado’

5. 30/10/2005 – El Mundo: David Madí: ‘ L’Estatut no va de rebaixes’

6. 4/11/2005 – Avui: ‘Pujol advoca per retirar l’Estatut si el retallen’

7. 11/01/2006 – La Vanguardia: ‘Los líderes pro Estatut se comprometen a no renunciar a la nación ni a la Agencia Tributaria’

8. 13/01/02006 – El Punt: ‘Els partits catalans comunicaran avui al PSOE que ‘nació’ ha d’anar a l’articulat i no al preàmbul’

9. 23/01/2006 – El Periódico: ‘Mas anuncia que el finançament s’haurà de revisar en cinc anys’

10. 23/01/2006 – Avui ‘Ibarra: ‘Han perdut els nacionalistes’ .

11. 26/01/2006 – Expansión: Fernández Ordóñez: ‘No hemos agotado el margen al que podemos llegar en cesión a las CCAA’

12. 7/02/2006 – El País: ‘El Gobierno planea duplicar el fondo de solidaridad para las comunidades’

13. 20/02/2006 – ABC: Zapatero: ‘ERC debería apoyar el Estatuto porque seguramente será para siempre’

14. 9/04/2006 – La Vanguardia: ‘Guerra califica el Estatut de ‘infumable’ y explica cómo ‘se cepilló’ en comisión’

15. 10/04/2006 – El Punt: ‘ERC veu més avalat el no a l’Estatut perquè Guerra diu que l’ha passat per la pedra’

16. 2/06/2006 – El País: ‘Hacienda plantea un consorcio con Cataluña sin apenas contenido’

Fa molts pocs anys que puc votar, però he tingut una estrena bastant forta. Si no recordo malament je he votat 4 cops: Autonòmiques (de moment encara ho hem de dir així), Estatals, Municipals i el referendum de la Constitució Europea i ara l’estatutet i després un altre cop autonomiques.Per sort mai m’ha tocat ser president ni suplent ni res, jo no tindria credibilitat si fos president d’alguna cosa.Però crec que hi hauria d’haver certes persones que tinguessin immunitat per haver de pringar i estar tot el dia allà palplantat davant d’una taula. És el cas de la gent que forma part d’una colla castellera. Com pot ser que el dia que hi hagi un actuació dues persones de tronc i una de pinya hagi de complir el seu deure ciutadà i està tot el dia mirant que ningú voti dos cops.Si no tinc entés es volia fer una reforma de la llei electoral, doncs hauria de posar alguna cosa com: Tot membre d’una colla castellera està exempta de ser president, suplent o membre d’una mesa electoral.Ja veurieu com vindria molta gent a les colles!!! I veient el panoram polític actual encara tindriem cua a la porta del local per apuntar-se a la colla :)Ja se que això impossible però algun lloc havia de fer la meva rebecariaPD: Van posar la data de l’actuació abans de la del referendum!!

El divendres vaig rebre, jo i tots els estudiants del campus de Terrassa de la UPC, que deia el següent:

"En els darrers mesos hem detectat diversos incidents relacionats amb la seguretat dels centres del campus de Terrassa a on esteu estudiant (robatoris, petits incendis, accessos no autoritzats…), per aquesta raó i per tal de poder garantir la vostra seguretat quan esteu als centres, us comuniquem que es produiran de forma aleatòria controls d’accessos, per tal de garantir la seguretat de la vostra comunitat i els seus béns, que en definitiva, són els vostres.

Us preguem la màxima col·laboració amb el personal de seguretat que us demanarà juntament amb el carnet d’estudiant el vostre DNI.

Restem a la vostra disposició per qualsevol dubte o aclariment que pugueu necessitar.

Agraïm, per endavant, la vostra inestimable col·laboració. Estem treballant per a la vostra seguretat."

Ara anirem per la Universitat, i ens pararan un grup de SWATS per demanar-nos que ens identifiquem. Esclar que això és exagerat, però d’incendis, robatoris i incidents no n’he tingut constància. L’únic incident que recordo últimament ens que van enganxar un noi i una noia, durant el periode d’examens, estudiant anatomia humana en un aula de la universitat.

Sembla que ara ens vulguin posar la por al cos. Sobretot amb aquesta frase "Estem treballant per a la vostra seguretat." Hem recorda la tesi del Michel More, en que diu que ens recorden que estem en perill per poder-nos limitar més la nostre llibertat.

Gràcies "segurates", esteu treballant per nosaltres.