Can Winston

Quin cap de setmana més cansat. Definitivament el futbol no és bo per la salut!

Aquest cap de setmana s’ha disputat el VII Torneig de Futbol Intercasteller de Fútbol.

El paper de Gràcia ha estat….. com ho diríem.. força bo. Val a dir que veníem condicionats  per tres baixes importants. Un dels dos porters estava fent el Camino de Santiago, i dos dels millors davanters estaven de baixa per lesió o per altres compromisos.

Tot i acabar vintiunena posició vam realitzar un molt bon paper. Els partits del dissabte van anar força bé, fins que en el segon partit es van lesionar dos davanters de l’equip en un minut de diferència. En el tercer partit, entre que encara estàvem paint el dinar i que el porter se’n va anar perquè s’havia fet mal, vam perdre contra Sants 6 a 0.

El quart partit del dissabte el vam guanyar perquè els Castellers de Figueres no es van presentar.

Ja que estàvem allà, vam aprofitar per fer un partit de noies contra nois, però com que els nois guanyavem de molt, vam barrejar una mica els equips.

Aquí em vaig estrenar com a porter… tot i que l’equip em va expulsar per dolent… mira que són mala gent.

De la nit, el millor va ser el bon rollo amb tota la gent que hi havia per allà. Ja que el concert era una mica dolent. Vam estar per allà fent unes birretes, xerrant, etc… fins que de cop i volta tots els graciencs van desaparèixer per anar a dormir i només vaig quedar jo i dos més que estaven enfeinats. Per tant vaig continuar la nit, amb Ganàpies, Marracos i gent d’altres colles.

El diumenge, va ser dur… Vam haver de jugar tres partits més havent dormit poc.

Resumint una mica, l’organització va estar molt bé. Sobretot que tots els camps estaven a prop i que tant la festa, com l’allotjament era tot a la mateixa zona. I no calia caminar i caminar com va passar en altres anys.

Com aspecte negatiu, el preu. Vint euros per la inscripció. Però ben bé no se on anaven a parar, ja que l’equip de concert era bastant cutre, els grups no massa bons. Les pistes suposo que estaven cedides per l’Ajuntament i amb el preu només entrava l’esmorzar i el dinar.

Suposo que la resta dels diners anaven per les jaquetes que portaven els organitzadors i per la traca i el castell de focs..

Avui he rebut la carta del Bang de Sang i Teixits, informant del resultat de l'analisi de sang que et fan quan fas la donació.

A part d'informar-me que no tinc ni Hepatitis B, ni C, ni SIDA, ni Serologia Luètica (això últim que és), m'han dit que sóc del grup sanguini 0+ 

M'ha fet il·lusió, ja que no en tenia ni idea de quin grup sanguini era (mai me n'havia procupat) vol dir que sóc donant universal i que la meva sang pot servir a qualsevol persona.

Per cert també diu que no tinc anticossos irregulars… mira que simpàtics són tots igualets

Aquest cap de setmana ha estat força mogut i sobretot cansat.

Dissabte a despertar-se ben d'hora ja que a les 9:30 havíem d'estar al Refugi de Santa Cecília (Montserrat), i abans  havia de passar per Cerdanyola.

Un cop allà ens trobem amb la resta de Ganàpies, un Marraco i uns quants Tirallongues (la gent de les colles universitàries no volen matinar). 

Desprès ens vam dirigir cap al Monestir i a començar a pujar escales, per pujar dalt de Sant Jeroni, pujant els milers d'esglaons que hi ha pel camí.

Un cop a dalt fem un mini actuació, ja que només érem 13 (pilar de 3 i 4d4net), fem les fotos de rigor i baixem corrents el camí que havíem fet anteriorment.

Si, si se’ns va anar una mica l'olla i vam fer tota la baixada corrents, realment és molt difícil no caure.

Després de dinar al Refugi de Santa Cecília, baixem cap a Manresa a esperar que arriba la resta de la gent.

Arribant més Marracos i la única representant Xoriguera, i ens dediquem a fer el que es fa en una trobada de castellers universitaris. (Beure cervesa)

Quan acaben les provisions de casa el Sanmi, anem cap a un bar a fer temps per poder anar al Xino a sopar.

I després de sopar (marxem abans que es facin fora), anem a l'Havana i després al Sielu.

Com sempre anecdotes amb un carro de la compra, segurates, frikis i coses típiques d'una nit de festa.

L'endemà ens aixequem com podem i alguns van a l'actuació amb el Tirallongues i jo me’n vaig cap a Sant Cugat que tenim actuació.

Ahir vaig fer el primer dictat d'arab. Podiem mirar els apunt però ja era prou dificil detectar quin era cada so. I no em vaig equivocar en cap paraula!!!

Des d'aquest quatrimestre faig una assignatura de lliure Elecció d'arab i cultura musulmana. L'únic problema és que ho faig el Campus Nord, si si a Can Arreplegat! Ahir hem vaig trobar amb una actuació d'ells mentre anava a clase!

Per qui tingui curiositat us poso la traducció i com es pronunciaria cada paraula.

1. SORTIR: Jaraja (l'última J pronuciar-la com la J catalana, la primera com en castellà)
2. EMBORRATXAR-SE: Sukarra
3. DONAR LES GRÀCIES: Xucara
4. UNES VAQUES: Lamiru
5. UN CAMELL: Jamarru (La J pronuciar-la com la J catalana)
6. LLUNA: Qamaru (La Q com una k pronunciada des de la gola)
7. UN TIGRE: Namirro
8. UNA BANDERA: Aalamu (A aspirada i forta, com si fos una consonant)
9. SANG: Damu

Feia bastants dies que no anava a sopar al Lucania, com que sempre hi vaig després de l'assaig dels dimarts i fins ahir no els fèiem, no hi havia anat.

I avui mentre anava fent les meves coses, he pensat, mai he parlat en cap post del Lucania. Per tant avui toca parlan-ne. Faré una mica com l'Àlex, dient motius per anar al Lucania.

– Per fer les millors pizzes de la Vila de Gràcia (més bones, més variades i més originals)

– Perquè hi has d'anar a menjar com a mínim en parella (ja que la porció ideal és una pizza i mitja, tot i que menjant-ne dos tampoc passa res)

– Perquè és una pizeria molt castellera: Té dos fotos de castells, sempre posa publicitat al programa de Festa Major i sempre vent loteria de la colla.

– Perquè el Pere sempre ens mima molt.

– I perquè sinó on soparíem després de l'assaig del dimarts.

Si voleu anar a menjar-hi unes bones pizzes aneu-hi, però no els dimarts cap a les 11 de la nit, que sinó haurem de fer massa cua.

Com tot, el millor de Sant Medir ve al final.

Quan totes les colles baixen per Gran de Gràcia tirant tones i tones de caramels.

Cridant com un desesperat Volem xumets, volem palotes (que en català normatiu seria palots), peta zetas (que no en tinc ni idea com seria en català normatiu), nuvols, xupa xups, etc…

I després demanant a la gent que coneixes com el Roger, al Xurru, Cabestany, Isabel, Montse i companyia que et donguin caramels i et donen sacs plens de caramels.

I com no la típica lamina de caramels, barrejada amb embolcalls i altres coses a la sola de la sabata.

Sant Medir et fa tornar a ser un nen (si és que ja no ho som)

Si si, anar avui al matí per la vila era molt perillós.

Primer havies d'esquivar les caques dels cavalls i la massa de caramels aixafats.

I després havies d'esquivar les colles on tenies coneguts, per si no volies rebre un bombardeig de caramels. Com per exemple quan m'he trobat el Roger, la Montse i el Torres que m'han tirat un munt de caramels, mentre estava acorralat a un portal.

Després quan he anat a la plaça de l Vila i mentre entrava a l'Ajuntament he rebut una pluja de caramels per part de l'Àlex i de la Sandra.

Però tranquils avui al vespre arribarà la venjança 🙂

Dissabte a la nit Cercapisos 08

Vam trencar la tradició de fer-ho el dia de Sant Medir i que hi hagués un eclipsi, però no sempre es pot fer coincidir tot. (La tradició es remunta des de l'any 2007)

Aquest any menys cases però més participants, gairabé no hi cabiem en algunes cases!!

Havera si en algunes de les pròximes edicions podran passar per casa meu (Això voldrà dir que ja tindré una casa propia!!!)

El post d'avui faig un copiar i enganxa del bloc de la cunyada:

Des de fa uns anys m'encarrego de les subvencions de la colla. Com un dia va dir no se qui, presentar i justificar subvencions és un art o el joc del gat i la rata.

Sempre has d'intentar portar totes les coses que et demanen, cada any canvien.

Aquest any vaig aconseguir un rècord, presentar les 6 subvencions que es presenten a Gràcia i Barcelona, estant al Districte menys de 20 minuts. Ja que estava tot complert i no faltava cap paper.

Però no tot podia ser perfecte, dilluns van trucar des de l'ICUB, dient que hi havia un problema. La fotocopia del meu carnet d'identitat que tenien estava caducat.

Es veu que la fotocopia que vaig presentar l'any passat o l'han perdut o no la troben.

Per culpa seva he perdut una hora de la meva vida baixant fins a l'ICUB perquè facin una fotocopia del meu DNI.

De moment Subvencions 1 Martí 1