Aquest dissabte,hem fet historia, HISTORIA amb majúscules, tots, els que hi vam anar físicamento de cor a expressar que som una nació, iho sentim de veres, també la resta, queno van anar, que no volien anar i els que van menysprear tant als convocantscom els convocats

Si, si no ensquedem només amb els que vam fer acte de presencia, fóssim 1 milió, o 150.000persones, fixem-nos en els líders i els partits que no van anar, en els mitjansque no van voler programar les falques publicitàries, en els esforços perdeslegitimar la paraula del nostre poble, en aquests covards/es, que van pensarque no teníem orgull i que ara es volen apuntar al carro, com sempre, només calfer un comparatiu, ja no de les hemeroteques del mes de setembre/gener passatper saber qui es una nació i qui no, si no tant sols a les hemeroteques de lasetmana passada, de les hores prèvies, i clar tampoc poden faltar lesdeclaracions d’ahir i les d’avui.

Es pensen que nosabem llegir?, es pensen que ens hem tornat desmemoriats? Que no hi ha mitjansd’enregistrament? Que avui dic negre i demàho matiso per que sembli blanc? Que no ens adonem que son uns MENTIDERS??

Doncs que no s’equivoquin, els hi hem de demostrarque no som un ramat de beneits, llestos per fer-nos votar, segons convingui,que el dissabte hi era gent de tota mena i edat que volen, que volem ser una Nació,no un preàmbul , que ARA SI TOCA! Sr +, que no estem d’acord ni amb els seus pactes aMadrid ni amb el seguidisme de la resta de partits PSC, IC, que l’unic partit polític,i va ser durament criticat i vapulejat, que va convocar al dissabte 18 va serERC dintre de les 650 entitats ciutadanes.

Crec que han decomençar a plantejar noves estratègies les seves, com les del PP, ja lesconeixem tots, a mes les tenen suades i mig esquinçades pel us de 23 anys enganyant-nos sonmolts i ja hem sentit tot el repertori.

Per cert aprofitini renovin les seves direccions, donat que estan tant tronades com la seva formade fer política, vist l’article a L’Independent del Sr “Gamerus” de UDC intentantcontestar al magnífic article d’en Jordi Clotet i justificar el seu botiflerisme,ja dic les hemeroteques son per això, .

Suposo que el passatdissabte a la tarda , ell , el Sr “Gamerus”, si que devia jugar al mus amb elsseus companys de partit i com a parella d’un militant del PSOE o poser fins itot del PP, han col·laborat tant sovint en el govern d’aquest pais.

Parlin amb algunsdels seus militants, sobretot els que si que hi van anar dissabte, els hi ajudaràa cercar el seu catalanisme, malvenut a bon preu al mercat de la Moncloa. Per certdissabte també va haver fotos, però aquest cop amb catalans i catalanes.

Avui, es d’aquellsdies que ben be no saps ni que dir, desprès de la gira per als mitjans i elscarrers de la nostre capital, el tragicòmic “Marianicoel corto” ens ha delectat amb un bon grapat de mentides, com acostuma a fer,amb els altres dos components del “Trio Calavera” Zaplana i Acebes.

La pregunta que em ve al cap : “Això” es l’oposició? El partit que ha d’alternaral PSOE en la direcció de les espanyes? Doncs quina por!, però no por de quinadreta repressora, no que va! por de les desgracies que poden arribar a fer, perqueveient nomes el que arriben a dir imagineu-vos-ho.

Primer de tot es uncovard fixeu-vos mai mira de front, sempre la mirada perduda, balbuceja quan parla,triga a respondre es lent i li costa expressar-se, no te cap missatge mes queaquell que li han apuntat i a força de repetir-ho sembla que s’ho creu però no escapaç d’omplir ni tant sols amb imaginació allò que s’escapa.

Veient-lo amb la Mònica“Terribles” no vaig poder de fer un crit a l’estil d’en Puyal de “Mònica t’estimo!!!” quina dona, quinamirada, quina professional, va col·locar les preguntes com una experta llançadorade punyals, en Rajoy ja no sabia que era pitjor intentar esquivar-los o quedar-sequiet a esperar que passes tot.

Patètica larecollida de signatures a la Diagonal, patètic el dinar al Circulo Equestre, niaquí es van poder estar de dir-li que ja hi ha prou home! I la resposta, “Me habre equivocado en las formas, pero noen el fondo” en Pique encara deu riure, potser es la torna, per l’estirada d’orellesque va patir a Madrid.

Be, ja hi tornem a ser, haig de dir que el cap desetmana, després de l’Assemblea de Barcelona on en J.L Carod-Rovira va estarbrillant, ha estat del tot millor isobretot gracies a en Jaume Clotet,periodista que escriu a l’Independent de Gràcia, i amb un article ha definit allò que sentim molts de nosaltres.

A l’article “l’últim soldat” descriu la situacióactual, de com tots i cadascun dels sotasignats de l’Estatut del 30 de setembrehan anat “caien” els uns per fidelitatals seus senyors d’espanya, PSc-PSOE, altres venuts al medía mundiper una foto i un “nosesapque” com CiU i altres, com els d’IC, aquests ja nifidels ni venuts mes aviat “regalats” per acontentar a la sociovergencia que s’aproxima, no fos cas que s’emprenyin.

Només queda ERC, enuna posició incomoda, mes aviat amenaçada per tots, tots els grups, partits imitjans de comunicació , que intentant presionarla , manipulant i mentint, fentxantatge, extorsionan aplicant tot allò que saben, només els hi queda fer-nos fora degovern i il·legalitzar-nos.

Però son maldestresi nosaltres tenim clar el que volem, el que no volem es ser partícips d’una mentida als nostres ciutadans, al nostrepaís, a la tasca de 20 mesos de redacció de l’Estatut, que si ves, no ens feia independents, si que ens podia començar aretornar tot allò que ens han pres/robat/espoliat a partir del 1714.

Va haver unaclariana en aquesta foscor, el període entre el 1931-1936 també protagonitzatper ERC, fins al punt de proclamar l’Estat Català, que evidentment es va saldaramb mes morts i repressió, inclòs el President de la Generalitat.

I es per això perdignitat, per convicció, que no podem donar suport a aquesta filfa que vanpactar CiU i PSOE, només volem defendre allò que van votar el 90% dels diputats, el que van decidir el 90% del Parlament. ERC només disposa de 23diputats, i la resta a on han fugit?

Hem de tenir memòriatots i cadascun, i a les properes eleccions escollir a aquell partit que deveritat defensa a Catalunya, a totes les Catalunyes, les socialment justes, lesnacionals, les lingüístiques, les de tots. Com va dir el President Companys “Totes les causes justes tenen un defensor, Catalunyanomés ens te a nosaltres” . ERC l’ultimsoldat.

Be sembla que això va be, segons el que ahirens comentaven a darrera hora del vespre, els líders polítics a respecte delEstatut. De totes maneres intueixo que tornarem a tenir un final d’aquells devodevil dels anys trenta, on tothom si escarrassà a darrera hora per arribar aun acord. Ja ho va dir ahir en Joan Ridau, “el truco del almendruco” que faservir, un partit que comença per C i acaba per U , on quan convé son els mesagosarats i desprès de vint-i-tres anys de “ara no toca” i “peix al cove” vol competènciesi capacitat financera mes que ningú, alhora que els seus socis els franquistes,ara ja amb barretina, tot els hi es igual, sempre i quan hi hagi religiócristiana i apostòlica a tot arreu, això si pagant tots els ciutadans laics,musulmans, budistes, ateus i cristians ortodoxes o del opus.

Quina poca imaginació!, sembla que volenrepetir el mateix teatre que al Parlament però aquest cop a la cartellera de Madridi amb un nou quadre escènic. Hom no pot dir que una negociació no va be, senttu mateix part d’aquesta negociació, i es mes la resta dels negociadors/es ahirmostraven cansanci, sobretot la Manuela, ha de ser molt dur embrancar-se ambels teus camarades de socialisme federal, però satisfaccióde que la feina anés sortint, poc a poc però endavant.

Ens esperen dos dies de nervis, de ara si, arano, però si som capaços de empènyer amb l’únicque tenim que es la raó, el sentit de justícia, el recolzament del Parlamentque es qui ens representa a tot el poble de Catalunya, som perseverants i hem fet els deures. Notenen cap mes sortida .

Avui es el dia primer que escric en aquestbloc, sembla fàcil però quan tens el paper al davant no es pas el mateix.

Començaré parlant del títol delbloc, Eppur si muove, es la famosa frase que va dir Galileo Galilei, quanessent jutjat per heretge i tenin molt clar que tenia raó, el van fer abjurarde la seves teories i en això li anava la vida, diuen que renegant i entredents va dir això "Tanmateix es mou (la terra)", Oi que avui en diaens sembla fàcil i evident, doncs fa tres-cents anys per dir això i encara queho demostressis et calaven foc. La església tot just fa uns pocs anys que varevisar el judici i va absoldre a Galileo.

I això passa amb tantes coses, iencara no les podem evitar, per que els homes i dones som tant rucs? Moltesvegades deu ser la nostre pròpia natura que ens empeny a discutir i pensar que nomésnosaltres tenim raó, imagino? Per que la nostre raó ha de ser la no raó delaltre? Fixeu-vos feu aquesta petita reflexió.

Crec que la sortida intel·ligent esel que explicava l’altre dia a la contra de La Vanguardia en Robert Wright, ambel seu codi de la suma NO nul·la, es a dir : " El que es bo per mi, també esbo per tu" en el cas contrari de la suma nul·la es si jo guanyotu perds.

Com sabem en quin cas estem?, moltsenzill en el segon cas la informació es zero, no es parla de moltes coses peròdel tema que ens interessa, per tant no donem cap tipus d’informació alcontrari. En el primer cas posa d’exemple una parella d’enamorats la informacióes total encara que sigui només amb una mirada, la felicitat d’un es igual a lafelicitat de l’altre per això hi ha un flux constant d’informació.

Ningú pot ser feliç si laresta son desgraciats.