Avui es el dia primer que escric en aquestbloc, sembla fàcil però quan tens el paper al davant no es pas el mateix.

Començaré parlant del títol delbloc, Eppur si muove, es la famosa frase que va dir Galileo Galilei, quanessent jutjat per heretge i tenin molt clar que tenia raó, el van fer abjurarde la seves teories i en això li anava la vida, diuen que renegant i entredents va dir això "Tanmateix es mou (la terra)", Oi que avui en diaens sembla fàcil i evident, doncs fa tres-cents anys per dir això i encara queho demostressis et calaven foc. La església tot just fa uns pocs anys que varevisar el judici i va absoldre a Galileo.

I això passa amb tantes coses, iencara no les podem evitar, per que els homes i dones som tant rucs? Moltesvegades deu ser la nostre pròpia natura que ens empeny a discutir i pensar que nomésnosaltres tenim raó, imagino? Per que la nostre raó ha de ser la no raó delaltre? Fixeu-vos feu aquesta petita reflexió.

Crec que la sortida intel·ligent esel que explicava l’altre dia a la contra de La Vanguardia en Robert Wright, ambel seu codi de la suma NO nul·la, es a dir : " El que es bo per mi, també esbo per tu" en el cas contrari de la suma nul·la es si jo guanyotu perds.

Com sabem en quin cas estem?, moltsenzill en el segon cas la informació es zero, no es parla de moltes coses peròdel tema que ens interessa, per tant no donem cap tipus d’informació alcontrari. En el primer cas posa d’exemple una parella d’enamorats la informacióes total encara que sigui només amb una mirada, la felicitat d’un es igual a lafelicitat de l’altre per això hi ha un flux constant d’informació.

Ningú pot ser feliç si laresta son desgraciats.