Be sembla que això va be, segons el que ahirens comentaven a darrera hora del vespre, els líders polítics a respecte delEstatut. De totes maneres intueixo que tornarem a tenir un final d’aquells devodevil dels anys trenta, on tothom si escarrassà a darrera hora per arribar aun acord. Ja ho va dir ahir en Joan Ridau, “el truco del almendruco” que faservir, un partit que comença per C i acaba per U , on quan convé son els mesagosarats i desprès de vint-i-tres anys de “ara no toca” i “peix al cove” vol competènciesi capacitat financera mes que ningú, alhora que els seus socis els franquistes,ara ja amb barretina, tot els hi es igual, sempre i quan hi hagi religiócristiana i apostòlica a tot arreu, això si pagant tots els ciutadans laics,musulmans, budistes, ateus i cristians ortodoxes o del opus.

Quina poca imaginació!, sembla que volenrepetir el mateix teatre que al Parlament però aquest cop a la cartellera de Madridi amb un nou quadre escènic. Hom no pot dir que una negociació no va be, senttu mateix part d’aquesta negociació, i es mes la resta dels negociadors/es ahirmostraven cansanci, sobretot la Manuela, ha de ser molt dur embrancar-se ambels teus camarades de socialisme federal, però satisfaccióde que la feina anés sortint, poc a poc però endavant.

Ens esperen dos dies de nervis, de ara si, arano, però si som capaços de empènyer amb l’únicque tenim que es la raó, el sentit de justícia, el recolzament del Parlamentque es qui ens representa a tot el poble de Catalunya, som perseverants i hem fet els deures. Notenen cap mes sortida .