Castellers – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Casteller: Cadascun dels homes i dones que fan castells. S’agrupen generalment en colles manades per un cap de colla, casteller d’experiència que dirigeix el bastiment del castell. Vesteixen pantalons ajustats blancs, faixa, camisa folgada del color distintiu de la colla i mocador vermell lligat al cap. La ciutat de Valls és considerada el bressol casteller per antonomàsia, malgrat que hom ha suggerit que l’origen dels castells es troba a la veïna vila d’Alcover, on hom té constància d’un casteller anomenat Cargol el 1789 i dades documentals asseguren que la primera colla de castellera es va enregistrar a Valls, l’any 1805 i se sap que la dirigien els germans Batet.
Uns membres importants del castellers son la canalla que formen els pisos superiors del castell i son clau per seva consecució. Esl dosos s’agafen entre ells i subjecten l’aixecador que va acotat perquè l’anxeneta pugui passar per sobre seu i fer l’aleta, moment en que el castell es dóna per coronat.
Cada pis te un nom numèric sempre des de dalt a baix, es a dir, els terços, els quarts, …
Altres grups de castellers formen la pinya, el folre, les manilles que son els contraforts del castell
Ball de Cercolets – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Ball de Cercolets: Té els orígens a les festes paganes, que els grecs dedicaven a la deessa Flora. Es ballava arreu de Catalunya i tenia moltes variants, però sempre amb l’entorn del cèrcol (Aro de plàstic o un altre material flexible, i es forma un circumferència oberta mes o ments uns 60 centímetres, les dos puntes estan unides amb una veta o cordill i normalment portes cascavells. El arc moltes vegades va adornat amb garlandes, flors… depenen del grup)
A Vilafranca es ballava a partir del 1716 i es va ballar per primera per la celebració en honor la Mare de Déu del Roser.
Normalment es ballava amb 8 o 10 balladors i entre ells, havien dos personatges que destacaven entre tots els balladors, eren el “criadet” i l’”Àngel”. Hi han moltissímes coreografies, però les més destacades son:
– El Quadre
– L’Estrella
– La Campana
Els balls eren acompanyats per parlaments recitats pel capità de la colla. La indumentària estava formada per calces blanques amb un vió vermell, camalls vermells amb cascavells, espardenyes, faldellí curt blanc amb dos galons vermells, camisa blanca i mocador passat per l’espatlla. Estava acompanyat instrumentalment per la manxa borrega, el flabiol i el tamborí. També a estat tocat per piano i per Cobla.
Aquest ball sempre s’ha ballat per les festes majors fins els nostres dies amb la indumentària adequada.
Aquest ball consta de diferents apartats:
La Creu
El Quadre
L’Estrella petita
L’Estrella gran
Platerets petits
Platerets grans
Passacarrer
La Serp
El Globus
El Ball Nou
Borratxa
Aquest ball també té una representació infantil, que la ballen a la Festa Major infantil a la població de Vilafranca
Ball pla del Penedès – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Ball pla del Penedès: Dansa de parella que es ballava a arreu de Catalunya pero sobretot a les festes majors del Penedès, dins d’aquesta població va ser desplaçat durant uns anys a conseqüència de les costum, però poc a poc es va tornar a ballar, i es va mantenir fins els segle XX. En èpoques antigues el ball pla estava encapçalat per parelles d’autoritats importants. La resta d eles parelles que ballaven el ball eren dansaires, els nois quan tenien que escollir parella els i regalaven a les noies un cistellet de flors i un tortell o coca.
Les músiques del Ball Pla del Penedès son molt variades, i hi han moltisimes versions, fins i tot hi ha una tocada amb piano.
Antigament la música del Ball Pla s’interpretava per la manxa borrega, el flabiol i el tamborí, però poc a poc va anar canviant i es va arribar a interpretar per petites orquestres.
El vestuari masculí típic del Ball pla està format per espardenyes de vetes, mitjetas blanques, pantalons de vellut fins a mitja cama, armilla de vellut marró, camisa blanca i faixa negre, i el vestuari femení està format per brusa i faldilla amb enagos, un davantal brodat, manigots als braços, red al cap i sabata baixa.
La colla que balla aquest ball ha d’estar format per 6 parelles, i juntament am aquest ball també s’interpreten altres:
– Bolangera
– L’Hereu Riera
– La Jota de Majorales
– L’Indiot
– Ball de cercavila
Actualment els músics són grallers però en altres ocasions ho han fet dolçainers o gaiters navarresos, amb l’acompanyament de les castanyoles dels dansaires que toquen en alguns balls.
L’any 1989 es va publicà el llibre anomenat “El Ball plà” que recull un complet estudi sobre la dansa de Joan Cuscó. Aquest ball també te la seva representació infantil.
Les Espardenyes – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Espardenyes: Calçat de sola de cànem trenat (o espart o jute), puntera i taló de roba gruixuda, empenya feta amb vetes (o també amb roba gruixuda) i generalment amb dues vetes, de diferents colors depenen el ball i que es lliguen al turmell. L’espardenya s’utilitzava i s’utilitza gairebé a la totalitat dels Balls de Festa Major.
Provinents d’un temps reculat en què s’usaven quotidianament, es pot esmentar, com per exemple, que el Ball de Bastons les portaven amb vetes negres; els Diables negres i vermelles; els portadors de l’Àliga, vermelles; els Figuetaires i el Ball de Serrallonga, blaves i vermelles; els Pastorets i els Cercolets, una banda blanca i l’altre vermella, en altres èpoques havien combinat les vetes blaves i vermelles; els Panderos en algun moment les havien dutes blanques, i en altres els dansaires d’una banda blava i els de l’altra vermelles; la Moixinganga, les ha portat sempre blanques, així també com l’Àngel dels Diables.
La Gralla – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Gralla: Instrument musical de vent fet de fusta, és de la família de l’oboè, generalment sesol tocar en grup de dues o tres que fan diferents veus i rítmicaments’acompanya d’un tabal. Es fa sonar mercès a la vibració d’una inxa, que vaadaptada a un tudell metàl·lic que s’encaixa a la part de dalt de l’instrument.Encara que la gralla hagi anat evolucionant amb el temps no és fins el 1805 quees troben les primeres referències escrites de la seva participació a la FM Endocuments antic consten també altres noms que són sinònims de gralla, que endarrer cas designarien algun instrument molt similar, alguns d’aquests són: elgrall –que ja es troba datat el 1793-, la dolçaina, la gaita i la xirimia. Capa meitats del segle XIX apareixen les primeres gralles de claus o grallesllargues, que són fruit de les necessitats que els grallers van tenir a l’horade posar al dia el seu repertori de ballables, aquells que avui s’anomenenvuitcentistes. En algunes èpoques hi ha hagut tan pocs grallers quel’instrument ha estat a punt de desaparèixer. Ha estat en els darrers anys quela seva forta revifalla ha generat nous sonadors que, a la vegada l’han popularitzadaa nivells insospitats mitjançant cursos d’aprenentatge, exposicions,publicacions i enregistraments, que han fet de la gralla un dels instrumentstradicionals per excel.lència. La gralla s’ha utilitzat sempre enl’acompanyament de molts balls icomparses tradicionals com els Castellers i el Ball de la Moxiganga. Altresballs l’han alternada entre flabiols, manxes borregues i fins i tot violins permanca dels músics corresponents; aquests és el cas de les Gitanes, els Gegants,els Cercolets, els Figuetaires, els Bastoners i el Ball de Malcasats.
La Pandereta – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Pandereta: També anomenat pandero o panderet.
Es un instrument de percussió, es forma amb un cercle defusta on per un costat està cobert d’una pell tibant que quan li dones un cop produeix un soroll bastantsfort, un soroll greu. També té uns sonalls, que son uns cercles de metall quefan que el so sigui més animat. La pandereta no es un instrument gens complicatde utilitzar, només cal moure una mica la mà en que sostens el pandero perquè els sonalls fagin soroll i amb l’altremà donar cops a la pell tibant al compàs de la música.
Hi han dos tipus de cops:
- Picar amb la mà sencera amb mig de la pandereta produint unsol cop bastant sec
- Lliscar un dels dits per la pell tibant produint un sorollcontinu de diversos cops.
Aquest instrument s’utilitza per diversos balls de la dansacatalana:
- L’Entrellisada del Rosselló
- El ball de Panderos de Vilafranca
- Galop de Panderetes de Castelló
Moltes vegades aquest instrument per donar color va guarnitamb unes cintes de colors lligades als forats que queden entre els sonalls.
La Faixa – Diccionari Tradicional (per Barbara Gerhard)
Faixa: Peça de roba voltada a la cintura present en gairebé tots els balls de la Festa Major. La dels components masculins del Ball de les Gitanes, la de la Moxinganga i la dels Pastorets és vermella. La dels actuals balladors del Ball de Figuetaires és blava. La dels Bastons, la dels Cercolets i la dels Panderos és blava o vermella segons si el ballador pertany a la fila d’una banda, o de l’altra. La dels Falcons és verda i la dels dansaires del Ball Pla, els portadors del Drac, de l’Àliga, dels Gegants i la dels castellers negra. Els bandolers de la ronda del Ball d’en Serrallonga porten faixa negre, excepte en Pere Blau que la porta blava, mentre en Joan de Serrallonga la porta vermella. Tot això en el ben entès que la faixa és una reminiscència d’èpoques passades en les quals els homes la usaven amb normalitat per als treballs que requerien un cert esforç; als castellers i als Falcons també els serveix d’ajut per poder-se emparrar.