Bastonarium.cat

Quin és el límit de la imaginació? La bogeria. Imagineu-vos un futur apocalíptic, Barcelona s’ha convertit plenament a la fe del ball de bastons i la llei obliga a “colar” el ball de bastons per tot arreu. Quina música posarien les discoteques? El Techno Bastonarium!

Imagineu-vos un DJ que barreja gravacions de balls de bastons amb música “dance” o “techno”, això és exactament el que he fet.

Realment és un sacrilegi per molts puristes

Els amants del ball de bastons podeu intentar identificar els balls que es mesclen, els amants de programes com scanner fm o sputnik podeu intentar descobrir les cançons remesclades, i fins hi tot els amants dels còmics us podeu trobar alguna sorpresa entre els temes!

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 1)

> Bastonàrium Mix – Vol. 1 (servidor 2)

Cada colla bastonera te les seves particularitats, algunes poden ser pioneres en molts aspectes, però molt poques (almenys una) poden dir que li han fet un anàlisi antropològic de més de 5 pàgines. Aquesta és la colla bastonera de Sants i l’autora de l’estudi és l’Anna V. Jimenez.

Si voleu conèixer a fons la colla bastonera de Sants o descobrir la diferència entre folklore i folklorisme no dubteu en llegir:

– Anàlisi Antropològica de la Colla Bastonera de Sants

Els nens petits són tocadors i provadors per naturalesa, experimentadors i realitzadors actius però a mida que ens anem fent grans ens convertim en observadors, cada cop fem menys coses però ho observem tot, des de la distància, en un segon terme ens transformem, poc a poc, en observadors, compulsius, obsessius i fetitxistes.

Els tallers de balls de bastons, per exemple, no només són per nens i joves però… perquè la gent adulta gairebé mai s’hi fica? La majoria de gent que ho prova són nens, la gent gran sempre es queda al darrera observant des de la distància i la seguretat, és l’estigma de la televisió.

Ens em convertit en els espectadors eterns, triomfa el cinema, el teatre, i l’esport però no pas practicar-lo, sinó mirar-lo. Ens em convertit en uns espies obsessius, observadors compulsius que consumim qualsevol cosa que puguem veure.

Si fan una cercavila anem a veure qui passa, si fan castells anem a mirar si cauen, si fan bastons observem com ballen… l’edat adulta consisteix en això, mirar, mirar i mirar.

Si ens fixem en les noves incorporacions als bastoners, troben que els pares porten els nens a fer bastons, o els adolescents s’apunten per alguna estranya raó… però un cop s’ha sobrepassat una certa edat, la gent ja no s’atreveix a ficar-s’hi, no s’atreveixen a aprendre, a experimentar, a agafar uns bastons i ballar… que ho facin els joves pensen.

Els balladors adults són fruït d’una tradició continuista, ja ho feien de més joves i segueixen fent-ho, per costum, per tradició o per amor als bastons.

El dia que ja no tingui ganes d’apuntar-me a fer coses noves, d’aprendre, d’experimentar i comenci a tenir ganes de mirar el que fan els altres, sense participar, sense ser-hi part activa sabré que m’estic fent gran.

La cultura popular és com una obra en construcció, hi ha els paletes que treballem i posen totxos per tirar amunt l’edifici, i els jubilats que s’entretenen mirant les obres.

I tu que ets? Paleta o jubilat?

El proper 10 de Juny esdevindrà la XXXI Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa. Centenars, fins hi tot milers de bastoneres invaint carrers i places. Us ho perdreu?

Aquest any hi hauran tres cercaviles que començaran simultàniament i confluiran al centre històric de terrassa. El punt de màxim lluïment serà l’escenari de la Plaça Vella, on una darrera l’altre aniran passant més d’una cinquantena de colles bastoneres.

El tempus de la trobada serà el següent:

10h – Visita cultural de les Colles Bastoneres per Terrassa.
16h – Acollida de les colles a les escoles.
17h – Fotografia de cada colla.
17:30h – Inici dels 3 cercaviles.
18:30h – Cercaviles pel centre històric de terrassa i entrega del record
21:30h – Sopar i parlaments als Bellots
22:30h – Concert dels Ministrils del Raval i La Carrau.

També us adjunto una imatge del cartell de la trobada i el tríptic amb informació de la Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya a Terrassa, juntament amb els actes del XXV Aniversari dels Bastoners de Terrassa.

> Tríptic Informatiu

Reportatge de: Roger Sánchez Amat, corresponsal del Bastonàriun a Sants

Després de diverses sortides fora del barri, la Colla Bastonera de Sants va participar en una activitat emmarcada en la celebració del nové aniversari de Can Vies, el centre social ocupat en el que assagen. En concret, el divendres 12 de maig. La colla va amenitzar el “cercaquintos”, una espècie de cercavila que recorre diversos locals del barri (bars, ateneus, casals) fent una aturada a cadascun d’ells per prendre una cervesa (o qualsevol altra beguda) amb un tiquet especial. En total, nou escales.

A cada parada, un ball, i això al mig del carrer d’un divendres qualsevol, creant així espectació i sorpresa entre el veïnat. A la particular cercavila hi van participar unes 150 persones, les quals van poder gaudir dels balls que actualment la colla practica.

El cercaquintos es va iniciar al mateix Can Vies, i va anar després al reggae-bar Adaia, al recentment inaugurat Ateneu Llibertari, després al bar Elfos, a la Teteria Malea, a la Bauma, al Casal Independentista i al Terra d’Escudella per tornar després de la marató a Can Vies.

De la fredor inicial del públic (els primers balls gairebé no van ser aplaudits) es va anar passant a un caliu més addient per a passar-s’ho bé ballant, i finalment la distensió va ser total, no se sap si pel saber fer de la colla o per l’acció dels quintos. Els darrers balls, tot sigui dit, no es van acabar, ja que el nivell de disbauxa era elevat, i ja costava mantenir la concentració.

Total, una bona manera de passar un vespre de divendres, i una bona manera de passejar pel barri mostrant al veïnat una expressió més de la cultura popular catalana, i més a Sants, on no hi estan gaire acostumats (només es coneix un intent d’alguns “borinots”-castellers-, que fa tres anys van intentar crear una colla).

D’altra banda, destacar la total implicació de la colla bastonera en la defensa de Can Vies, un espai utilitzat durant nou anys per moltíssima gent, inserit plenament en el teixit associatiu del barri i bressol de múltiples iniciatives, com la colla mateixa. Esperem que l’Ajuntament recapaciti i tiri enrera la demanda civil que en nom de TMB (propietària de l’immoble) ha presentat per tal de desallotjar la casa.

Recordar també que als volts del Solstici d’Estiu se celebra la Festa al Carrer, cita anual de la cultura popular santsenca, i on per primer cop hi participarà la colla bastonera, i que enguany es desplaça al barri veí de la Marina.

La majoria de les expressions de cultura popular del nostre país són fruït d’un treball de recuperació històrica. Dos exemples d’aquest fet són el ball de bastons o els armats, de ser merament testimonials en algunes poques poblacions del Principat a mitjans del segle passat han passat a l’actual esclat de la cultura popular.

El primer pas de recuperació d’antigues expressions culturals ja l’hem fet, però, perquè no tirem més enrera? Perquè no recuperem allò que ens van prohibir? Tenim grups d’armats amb espases, tenim uns balls de bastons que van començar a aparèixer amb força a Catalunya quan es van prohibir els balls d’espases. Els folkloristes lliguen l’origen del ball de bastons amb la prohibició dels antics balls d’espases… no sembla evident el següent pas?

Només cal veure unes paraules d’Aureli Campany “…amb tota probabilitat la Dansa d’Espases té un origen molt més llunya que el ball de bastons, i que aquest és un continuador d’aquella, substituint les armes de tall i punta per les de xoc, i per tant menys ofensives”.

Recuperem el ball d’espases! Tenim tots els elements necessaris. Quina colla bastonera s’atrevirà a tornar a substituir bastons per espases un altre cop?, almenys en algun ball

Alguns llocs com Aragó, Astúries, País Basc, Castella, Galícia, la Rioja… etc. encara conserven els balls d’espases, Huesca n’és un clar exemple amb la “danza de espadas” o “el degollau”. Aquests balls tenen un origen ancestral, com el ball de bastons, però la seva actual coreografia i música te un origen molt més proper. L’autoría de la música del primer se li atribueix a D. Valentín Gardeta i el segon a Francisco Román. Aquí podeu escoltar-los:

> "Danza de espadas"
> "El Degollau"

La cultura popular no s’entén a tot arreu com a Catalunya, on les colles realitzen més de 30 actuacions cada any. En aquest cas els balls acostumen a realitzar-se un cop a l’any, el dia assenyalat, el de la “danza de espadas” és el 10 d’Agost en la processó de “Sant Lorenzo”. Preparat amb només dos assaigs a l’any. Per tant, si algú es deixa caure per Huesca el 10 d’Agost no us perdeu la “danza de espadas”.

Pel que fa a Catalunya, s’han trobat referències del ball d’espases a Cervera, Tarragona, Reus o Tortosa, encara que a tot arreu se n’ha perdut el rastre entre els segles XVI i XVII. No tinc clar si actualment hi ha ball d’espases en algun lloc del principat però jo no n’he trobat cap referència.

Qui s’animarà a incorporar un ball d’espases en el seu repertori? Si s’entén el ball d’espases com s’entén el ball de bastons a Catalunya, el resultat pot ser realment espectacular.

El ball de bastons al País Valencià no disposa de la bona salut que te al principat, mentre que aquí podem trobar multitud de colles bastoneres amb actuacions al llarg de tot l’any, al País Valencià només queden alguns focus de resistència, petites colles integrades dins del ball de valencians o en alguna processó de festa major.

D’aquesta situació n’és, en part, culpable el govern valencià que rebutja i margina tot allò que soni mínimament català. La cultura popular s’ha d’esforçar per reafirmar la seva valencianilitat i marcar clares diferencies amb tot allò que vingui del principat. La fortalesa del ball de bastons a Catalunya dificulta el ball de bastons al país valencià. O si posem un altre exemple, el simbolisme i la força dels castellers a Catalunya gairebé impossibilita la creació de colles castelleres al País Valencià, i fins hi tot, algunes moxigangues ens han explicat com han tingut que fer una feina de pedagogia per reivindicar la seva valencianilitat i marcar diferencies entre les construccions humanes del principat.

Fa poc vaig tenir l’oportunitat d’intercanviar experiències amb grups de cultura popular del País Valencià i alguns m’explicaven com moltes administracions els havien tancat la porta als morros pel sol fet d’olorar una certa catalanitat.

Hem d’acceptar, tots, en alguns casos, un marc cultural comú, ni del principat ni valencià. No pot ser que la cultura popular haguí de justificar les seves semblances amb el que es faci a un altre lloc per evitar un cert rebuig.

Dels balls de bastons al País Valencià m’agradaria destacar, per la seva salut i tradició, el ball de bastonets d’Algemesí o Alcúdia, que també es te constància a les processons de Peníscola, Todolella o Morella. Aquest ball apareix documentat per primer cop al 1839 conegut com “La danza de los ocho”. La música es cosa de la dolçaina i el tambor.

Esperem que algun dia la situació política, cultural i social del País Valencià permeti la creació d’un colla bastonera estable, activa tot l’any, amb més d’una trentena d’actuacions anuals i que porti la seva visió particular del ball de bastons per tot arreu, tal com fan un munt de colles, actualment, al Principat de Catalunya.

Imagineu-vos un grup de bastoners vestits de negre de d’alt a baix, amb les cares pintades, una estètica sortida d’una pel·lícula de Vampirs i que es dediquen a fer saltirons al so del sac de gemecs i picar-se, de tant en tant, amb uns bastons.

Encara que sembli mentida només cal viatjar a Anglaterra per trobar-los, ells són els Wolf’s Head (grup de nois) i Vixen (grup de noies).

Ells mateixos es defineixen com el primer grup Gòtic de “Border Morris”, un dels tres tipus de Morris Dancing que hi ha a Anglaterra i que seria el símil del Ball de Bastons a Catalunya.

Aquest grup ha tret un disc anomenat “Eudamonia” i el 2005 van celebrar el seu 10è Aniversari.

Escolteu una de les seves cançons anomenada Inari.

Observeu aquesta animació amb el detall dels seus cops de bastó (923 Kb):

I no us perdeu l’estrany vídeo promocional que han realitzat:

Veure per creure! 😮

Una crònica diferent de Roger Giménez
Fotografies: Núria Gabernet

Eren dos quarts de cinc de la tarda, jo estava a casa meva esperant que l’Oriol Roselló em donés senyals de vida, i alhora em digués a on quedàvem per anar a Terrassa, a la celebració d’una taula rodona sobre el Ball de Bastons.

Sona el telèfon, és ell, i em comenta que hauria d’estar a les 17:07 a l’estació de plaça Catalunya per agafar el tren direcció Terrassa. Miro el rellotge i veig que els dos quarts ja m’havien abandonat i es dirigien cap uns tres quarts ben bons. Penjo l’inalàmbric, agafo les claus, la bossa, la documentació i el moneder i surto des de L’Hospitalet, Torrassa avall, per arribar a l’hora indicada al tren de la punyeta…

Arribo al tren i pujo. Hauré d’esperar dos estacions per trobar-me a l’Oriol i a la seva parella, la Núria (excel·lent fotògrafa). Un cop tots reunits, anem xerrant de diverses coses per fer més curt el trajecte.

Després de riure una estona amb un diari esportiu, d’aquells que editen al centre peninsular, que ens em trobat, el qual deia que el Reial Madrid fitxaria a més de 7 jugador de fama internacional (Henry, Cesc Fabregas, Diarra, Lucio…), baixem del tren i ens adonem que ens em deixat un paper on teníem apuntat el nom del carrer on es fa la taula rodona. Anem al bar de l’estació i pregunto a la cambrera si sap per on cau el centre cívic Maria Aurèlia Capmany, em respon que no li sona, i crida a seu company de bar, un tal Miguée, que comença a treure plànols i guies antigues de sota el mostrador, i a preguntar-nos si recordem el nom del carrer. Per una d’aquelles casualitats de la vida acabem localitzant el nostre objectiu. I decidim anar caminant.

Al cap de gairebé mitja horeta, de pujades i baixades per carrers que semblaven turons, i miraculosament sense perdre’ns, arribem al centre cívic. Allí ens estaven esperant l’organització. Finalment serà l’Oriol, qui farà de ponent i parlarà sobre els mitjans de comunicació i el ball de bastons. Mentre que no arriba tothom, això vol dir que no em fet tard, anem petant la xerrada, com es lògic, parlem de ball de bastons, de cultura tradicional, una mica de política, etc.

Comença l’acte amb una presentació d’una petita exposició de sis o set plafons molt imaginatius, que volen transmetre les sensacions que experimenten els bastoners quan surten a plaça a gaudir a cops de garrot. Un cop aplaudida i vista la exposició, brindem amb cava (evidentment català), i per anar fent temps ens posen un reportatge d’un quart d’hora que el K3 va realitzar sobre els Bastoners de Terrassa.

Ara sí, tots ja ens em assegut i esta a punt de començar la esmentada taula rodona. De dreta a esquerra, Marc Galí, històric dels bastoners de Terrassa i representant del Barcelonès a la coordinadora de Ball de Bastons, al seu costat la Mariber Peláez, cap de colla e impulsora dels Bastoners d’Esplugues de Llobregat. L’Oriol Roselló, Bastoner de Barcelona, presentador del programa de ràdio Batakada RadioActiva, i editor i creador de Bastonarium.cat. Braç amb braç, està assegut en Robert Rovira, president de la coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya i gran expert en temes bastoners. La nota curiosa, però de gran valor l’aportarà la Pepi Oller, ella representa als pares i les mares de bastoners, persones de gran importància per un bon funcionament de colles amb quitxalla. I per acabar en Carles Llongueras, integrant del grup de folk Els ministrils del Raval, i músic de cultura popular, tan de ball de bastons, com de gegants, castellers…

Cadascú dels ponents va anar presentant les seves idees, i la seva manera de viure i de veure el ball de bastons, com es lògic, l’un contradeia a l’altre, i l’altre somreia, mentre esperava el seu torn de replica. Tot amb molta esportivitat, i molt bon rotllo, amb aportacions de molt d’interès, i amb la sort de veure que els bastoners i la cultura que els rodeja encara segueix viva, i pinta amb un futur molt sòlid.

Una de les frases que em va agradar més de tota la taula rodona, la va pronunciar la Pepi, presumptament la ponent que sabia menys del tema. La joia que ens va deixar deia així: “El ball de bastons crea teixit social, si algun dia els meus fills deixen de ser bastoners, hauré de plantejar-me començar a ballar jo.”

L’acte va acabar amb un petit intercanvi d’opinions entre el públic assistent, i els ponents. On vaig poder comprovar, que qui realment estava assegut en aquells seients del públic segurament també podia estar fent de ponent, tres o quatre aportacions de gent que va donar opinions molt i molt valides.

Un cop acabat, deu dels assistents vam ser convidats a sopar a un bon restaurant de la ciutat, El Tallaferro, especialistes amb amanides i productes de les terres catalanes.

Una amanida de Tèbia de formatge, una taula d’embotits mixta, i una de crema de iogurt de llimona va ser el meu sopar, tot regat amb un vi rosat triat per la saviesa i bon gust d’en Robert.

El bon regust de boca se’m va quedar quan em vaig adonar que en el sopar hi havia tanta o més tertúlia sobre el ball de bastons que en l’acte que ens havia dut fins allí. A tots se’ns notava un lleuger somriure a la boca, i una brillantor als ulls cada cop que defensàvem les nostres posicions respecte a idees dispars sobre el ball de bastons.

He ballat bastons durant quinze dels meus vint-i-tres anys de vida, i el passat dissabte vaig aprendre moltíssim sobre una de les matèries que més m’agrada. Els bastons, malgrat solen ser de fusta, gaudeix d’una salut de ferro.

Les persones som curioses per naturalesa, i els bastoners, com a persones també. Fa temps vaig publicar aquí a mode de curiositat com es deia “Bastoner” i la frase “Hola sóc bastoner i el meu país és Catalunya” amb múltiples idiomes. La veritat és que la traducció havia esta feta amb algunes correccions amb traductor automàtic. Era entendible però segurament no era 100% correcte en tots els idiomes. Tot i així, suficient per fer-te entendre.

Però encara que ho veguis escrit… com sonen? quina pronunciació tenen? Com dirà un japonès: Bastó? i un persa? i un Maasai? o fins hi tot un habitant de l’illa de Pascua (Rapanui)…

Aquí teniu els sons de les paraules “ball” i “bastó” en múltiples idiomes… curiós. :p

Català | ball | bastó
Anglès | dance | stick
Italià | ballo | bastone
Francès | bal | bâton
Alemany | Tanz | stock
Afrikaans | dans | stok
Aimara | wayñu | thujru
Holandès | dans | stok
Esperanto | danco | bastono
Estonià | tants | kepp
Finès | tanssi | keppi
Belga | dans | stok
Guaraní | jeroky | pokoka
Hongarès | tánc | bot
Japonès | 踊り | こん棒
Malgaix | dihy | tahon-kazo
Mapunzugun | purun | rexü
Massai | enkusoto | eng’udi
Persa | پايکوبی | عصا
Polonès | taniec | kij
Quètxua | tusuku | tawna
Rapanui | hoko | ?