Bastonarium.cat

Bastonàrium va néixer el 19 d’Octubre del 2005 amb la intenció de créixer, de fer-se un lloc a la xarxa i sobretot per parlar del ball de bastons. Aquest és l’article número 29 que es publica i ja s’han fet un total de 70 comentaris… però que ens deparà el 2006? Ampliar el projecte!

La idea inicial del projecte era obrir una línea on s’expressessin varis bastoners d’arreu del principat, un bloc compartit on tothom compartís informacions, sentiments i coneixements sobre el ball de bastons, malauradament he de dir que en aquest aspecte he fracassat rotundament. Vaig començar sol, vaig buscar col•laboradors i gent amb ganes de dir coses però a dia d’avui continuo sol.

Però de tot plegat n’ha sortit una meta molt més gran, la idea inicial potser era equivocada, cal créixer i modificar el projecte. Seguiré obert a qualsevol col•laboració, comentari, article, notícia o aportació però la meta del Bastonàrium és assolir un nou format i majors prestacions. Crec que així aconseguiré implicar a la gent.

La primera via d’implicació que he descobert és l’entrevista, gairebé tothom esta disposat a emplenar una entrevista, per tant, aquesta serà una de les bases del nou projecte i una de les maneres de fer parlar als bastoners d’arreu del principat.

Crec que falta alguna cosa al món bastoner, o almenys un producte que sigui actiu, dinàmic i constantment actualitzat, sigui quin sigui el tipus de producte no hi ha res en moviment a la xarxa sobre el ball de bastons. La majoria de llocs hi ha els mateixos continguts i les mateixes notícies eternes que duren mesos i mesos. Li cal moviment al món bastoner i aquí li donarem! Amb col•laboradors o sense, amb encert o desencert, amb crítiques o sense cap menà de ressò ni seguiment.

Visc el ball de bastons, respiro ball de bastons i circula el ball de bastons pel meu cos i nevi o pedregui seguiré parlant del ball de bastons. Cada fracàs, cada pas enrere només fa que accentuar la meva Bastonodependència i encara que prediqui sol en el desert triomfaré perquè només pot fracassar qui accepta la derrota. Bastoners i Bastoneres prepareu-vos perquè passada la prova pilot i l’experiment del 2005 al 2006 el Bastonàrium intensifica esforços i multiplica la determinació.

El projecte migrarà poc a poc cap a portal i revista digital, no centrant-nos gaire en notícies ni en aspectes tècnics, que en molts casos o desconec o hi ha altres persones amb més coneixements. La base d’una bona revista digital han de ser les vivències de les persones, les opinions, entrevistes, cròniques i relats dels bastoners, ells formen el món bastoner i ells són els protagonistes, les persones són el ball de bastons.

I tot això que vol dir?

Doncs que al llarg del 2006 desenvoluparem una nova versió del Bastonàrium v2.0 destinada a substituir l’actual, amb un altre enfocament i amb més possibilitats, mentre el Bastonàrium versió bloc segueix paral•lelament el seu transcurs normal. També estretaré la relació amb el programa de radio Batakada RadioActiva, un es nodrirà de l’altre, intentaré publicar les entrevistes en format mp3 i aportacions interessants que fan els bastoners al programa i alhora traslladar a la radio el que pugui sortir aquí. Tot depèn d’unes adquisicions tecnològiques que estan en procés.

Moltes vegades em pregunto perquè faig tot això, perquè ballo bastons i perquè no passo de totes aquestes coses… i la resposta és clara: per amor. Hi ha qui s’enamora de la seva mestre, hi ha qui no li pot treure els ulls a la seva companya de feina i hi ha qui s’enamora del ball de bastons.

Bon Any 2006 i força als bastons!

El ball de bastons no s’ha estès de manera homogènia al llarg de les nostres terres, sempre hi ha hagut certs territoris o zones amb una gran activitat bastonera i d’altres on no se’n coneix cap manifestació.

En les gràfiques i mapificacions hem agafat com element d’estudi el nombre de colles bastoneres. El nombre de colles no te perquè ser un reflex exacte del nombre de bastoners ni de la importància del ball de bastons en cada regió, pel que no podem agafar els números al peu de la lletra, però és un bon indicador i el més fàcil de conèixer.

Podem veure com les zones de màxima massificació de colles bastoneres són el Bages, el Baix Llobregat, l’Alt Penedès i el Barcelonès, però si tenim en conte la població de cada comarca cal destacar notablement l’Alt Penedès i el Bages on tenim aproximadament una colla cada 10.000 habitants al Bages i una colla cada 8.500 habitants a l’Alt Penedès. Penseu que si tinguéssim la mateixa relació de colles bastoneres per habitant que a l’Alt Penedès a la ciutat de Barcelona hi hauria unes 187 colles bastoneres, i en tot Catalunya, mantenint la densitat de colles bastoneres arribariem a les 822!

Si agrupem les dades per províncies podem veure que en la província de Barcelona es concentren el 75% de les colles bastoneres de Catalunya, i és a la província de Girona on hi ha la menor presència bastonera amb només un 3% de les colles del país.

Més endevant us oferirem un estudi més rigorós i detallat sobre el ball de bastons al s.XXI.

Alguns cops s’utilitzen noms típics catalans (com el texans que es fabricaven a Catalunya de la marca “all i oli”) o altres expressions de la nostre terra per designar productes comercials. Aquest és el cas de l’empresa Totxets S.L. situada a l’Hospitalet de Llobregat, que fabrica uns bastonets de pa torrat amb oli d’oliva anomenats “Ball de Bastons”, el doble sentit o en aquest cas triple esta molt ven trobat i vinculat amb el nostre ball.

Primer per descriure el producte com a “ball de bastons”, després per remarcar el fet tradicional (al igual que el ball de bastons), ja que són una empresa de flequers artesans des de 1940 i finalment el nom mateix de l’empresa “Totxets” que en alguns llocs el ball de bastons també s’anomena ball de totxets.

Només tinc una crítica pel producte: està tot en castellà, l’únic bri de la nostre llengua és el “Ball de Bastons” i “Artesans Fleques des de 1940” la resta, des d’ingredients, informació nutricional fins a propaganda està en castellà. Hagués estat bé que tenint aquesta sensibilitat per la nostra cultura també l’haguessin tingut amb la nostra llegua.

Perquè els bastoners no tenim uniforme d’hivern? Quin fred fa!

Bastonàrium us desitja un Bon Nadal!

…i com a seguidors de les tradicions nosaltres també hem fet pessebre.

Convertiu-vos! Feu-vos Bastoners!

Gràcies a una informació facilitada pel Pep Guillén, bastoner i graller del Ball de Bastons del Llorenç del Penedès, varem publicar aquesta recopilació de concursos de ball de bastons celebrats entre els anys 1929 i 1952 a la web del programa de radio Batakada RadioActiva.

No podia estar-me de posar-ho també en aquesta web que només parla del ball de bastons. Gràcies Pep i gràcies a tots aquells que poseu informació sobre el ball de bastons a la xarxa. El coneixement sense divulgació no serveix per a res.

Exposició Internacional de Barcelona – 1929

Un dels actes de l’exposició Internacional va ser un concurs de ball de bastons, que recollir el gran folklorista Aureli Capmany i Farrés en el seu llibre del ball de bastons de Gelida (1944)" (…) dels bastoners de Gelida els valgué el primer premi en el concurs celebrat en la darrera Exposició Internacional de Barcelona, en competició amb les colles de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Masquefa." i on també es pot llegir en el programa de Festa Major de Gelida de 1983 un article de Joan Comajuncosa que explicava: "L’any 1929 quan vuit homes (…) assolien el primer premi del concurs de balls de bastons celebrat amb motiu de la inauguració de l’exposició de Barcelona. (…) el mèrit era doble, ja que no provenien tots d’una mateixa colla, es tractava d’una mena de selecció de dues colles, l’agrupació i la Nova. Fins i tot es ballava amb una bandera de cada colla."

Campionat del Penedès a Barcelona – 1935

El 16 de juny de 1935, la Casa del Penedès de Barcelona va organitzar al recinte del Poble Espanyol de Montjuïc, sota el patronatge artístic de la Junta de Museus de Catalunya, la Primera Festa Major del Penedès. Segons el programa de ma a les sis de la tarda davant de l’ajuntament, a la plaça major del poble es va celebrar un "gran concurs de balls de bastons (…) per disputar-se valuosos premis i el títol del campió del Penedès". Les colles participants eren, Gelida, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa i Montblanc.

La classificació d’aquesta competició, segons detalla la premsa barcelonina (El Día Gráfico, 18-06-1935), fou la següent: el primer premi per a la colla de Gelida, el segon per a la de Sitges i el tercer per a la colla de Montblanc. Segons es redacta al Butlletí "Ball de Bastons de Llorenç, Cent anys picant", en aquest concurs de colles bastoneres del Penedès, la colla de Ball de Bastons de Llorenç del Penedès va quedar en últim lloc perquè portaven l’escut fejocista (Federació de Joves Cristians) a la bandera, i al jurat no li va agradar.

Concurs de la Generalitat de Catalunya – 1936

El 14 de juny de 1936 la Casa del Penedès de Barcelona organitzava , la Segona Festa Major del Penedès, i novament dins dels actes trobem un concurs de balls de bastons, convocat per la Generalitat de Catalunya a les sis de la tarda, en el qual cada colla havia de fer "dues danses a lliure elecció, en l’ordre d’actuació era prèviament sortejat", segons recull el programa d’actes.

El jurat l’integraven: Enric Morera, Anton Català, Robert Gerhard, Eduard Toldrà, Joan Amades, Joan Ferret, Francesc Pujol, Mariano Roig i Josep M. Puig Roig. I hi varen concórrer nou colles: Gelida, Colla Vella de Sitges, Colla Nova de Sitges, Sant Pere de Riudebitlles, Masquefa, Llorenç del Penedès, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú i l’Arboç. El jurat va atorgar quatre premis: el primer, als Bastoners Nous de Sitges, el segon als Bastoners de Gelida, el tercer, a la colla de Sant Pere de Riudebitlles, i el quart premi, a la Colla Vella de Sitges (El Día Gráfico, 16-06-1936).

Concurs Comarcal de Ball de Bastons de Vilafranca – 1946

Amb motiu de l’organització de la Jornada Comarcal de les Parròquies del Penedès, a Vilafranca del Penedès es va convocar a la tarda de la diada un Concurs Comarcal de Balls de Bastons. La premsa vilafranquina anuncia el Concurs com a "Concurso Comarcal de Balls de Bastons, en el que tomarán parte distintos grupos del Panadés", però no concreta quines colles s’hi havien inscrit o es preveia que assistirien als actes. Passades les festes, sols es concreta la colla guanyadora i el seu gest solidari: "Por la tarde hubo un concurso de cuyo grupo ganador, el de Llorenç, cedió parte del premio para el Hospital." (Penedès, 30-03-1946) Una altra colla que va prendre part en aquest concurs fou la dels Bastoners de Vilanova, segons el testimoni del darrer cap de colla vilanoví, en Josep Sánchez Sáez "Cap allà l’any quaranta-i-tants, vam anar a un concurs que feien a Vilafranca".

Concurs d’Albinya – 1950

El 16 de juliol de 1950, diada de la Mare de Déu del Carme i Festa Major petita d’Albinyana, es va convocar un nou concurs de balls de bastons.

En el concurs es van aplegar colles bastoneres de les tres comarques que conformen el Gran Penedès. A partir de les fotografies i del testimoni de Josep Sánchez bastoner i cap de colla Vilanoví es poden identificar les colles participants: la Colla Nova dels Bastoners de Gelida, els Bastoners de Sitges, el Ball de Bastons de Llorenç del Penedès, els Bastoners de Vilanova, el Ball de Bastons del Vendrell i els Bastoners del Centre Parroquial d’Albinyana. La colla local va actuar però sense puntuar en el concurs. Aquestes sis colles es van concentrar a Albinyana el matí i després d’una cercavila pels carrers del poble, s’aplegaren al local de la societat Unió Albinyanenca, on es va celebrar la competició.

Enric Carafí recull els resultats on: " (…) la Colla Nova de Gelida assolí el primer premi del concurs de ball de bastons celebrat a Albinyana (…) els segons d’aquest concurs, els Bastoners de Sitges, protestaven perquè Gelida havia ballat al so de l’acordió".

El jurat estava format per l’alcalde del poble, Salvador Cañellas Ribas, de cal Faló; el rector mossèn Llorenç Boloix Badosa; el jutge municipal, Josep Rossell; en Ramon Robert de ca l’Americano, padrí i mecenes del ball local; el secretari municipal, Frederic Porta Pino, que actuà de secretari del jurat, i en Ramon N. Pareta i Rovira, excap de colla dels bastoners de d’Acció Catòlica de Vilafranca, que va actuar d’assessor i col•laborador en l’organització del concurs.

Concurs de Balsareny – 1952

En aquest concurs, celebrat el 27 d’abril de 1952, es varen presentar quatre colles: la Colla de Bastoners de Masquefa, la Colla Nova de Gelida, la Colla de l’Agrupació de Bastoners de Gelida i una quarta formació local de Balsareny.

Dels testimonis d’Enric Carafí i Àngel Matas s’extreu que la classificació va ser: la Colla Nova de Gelida primers, Bastoners de Masquefa segons, Balsareny tercers i en últim lloc l’Agrupació de Bastoners de Gelida.

Entre els membres del jurat, es constata la presència de l’eminent folklorista Aureli Capmany i Farrés que digué "el ball de bastons de Gelida, estant en forma, són els millors de l’Estat (…)”, motivat segurament per la brillantíssima actuació de la Colla Nova que interpretà el Xotis de punts amb voltes i l’Esmunyegada amb voltes, “ (…) proeses del ball mai aconseguides a Gelida i fruit de molts assaigs."

Una altra informació l’aporta Blai Fontanals en el seu treball sobre el ball de bastons de Sitges recull que els Bastoners de Sitges "en el concurs de bastons de Balsareny, no s’hi van voler presentar perquè Gelida hi participava amb dues colles". Cal que recordem que en el concurs d’Albinyana els sitgetans havien quedat segons i que ja varen protestar pel fet que no trobaven gaire ortodox que la colla guanyadora ballés els seus balls de competició al so de dos acordions.

La presentació del llibre “Les músiques del ball de bastons i el seu context” es va realitzar el passat dissabte 17 de desembre del 2005 a les caves Codorniu de Sant Sadurní d’Anoia, un lloc on es donaven de la ma dos tradicions, la del cava i la del ball de bastons.

La primera part va consistir en una visita per les caves, realitzada per una seixantena de bastoners i simpatitzants del ball de bastons on sempre hi va regnar el bon ambient.

Després de la visita i la degustació del cava venia el plat fort, la presentació oficial del llibre, amb una vuitantena d’assistents i nombrosos representants del món bastoner i la classe política Catalana.

L’acte va ser presidit pel Conseller en cap de la Generalitat de Catalunya l’Honorable Sr. Josep Bargalló i ens van dedicar unes paraules, en aquest ordre: Robert Rovira, president de la Coordinadora de Ball de Bastons i un dels autors del llibre que va donar les gràcies a tots aquells que havien contribuït a tirar endavant aquest projecte. Un responsable de Cossetània edicions que va destacar la gran feina i la quantitat de dades recollides, així com la dificultat d’edició del llibre per la quantitat d’imatges i extensió de l’obra, cosa que els feia sentir-se plenament satisfets pel resultat final. Àngel Vallverdú, músic, secretari de la Coordinadora de Ball de Bastons i coautor del llibre, que va fer un resum dels continguts del llibre, un treball de 8 anys que recull 786 partitures, classificades per comarques i amb forces explicacions i context en un viatge que comença al Baix Ebre i acaba a l’Alta Ribagorça. També va intervenir l’alcalde de Sant Sadurní d’Anoia expressant la seva satisfacció perquè el seu municipi pogués acollir aquell acte i finalment van concloure els parlament amb d’intervenció del Conseller en Cap l’Honorable Sr. Josep Bargalló Josep Bargalló que va mencionar la figura de Julio Baroja com a expert en l’estudi d’aquest tipus de balls i va recordar una mica la història moderna del ball de bastons i la seva gran extensió i implantació pel territori de Catalunya. Al final va concloure amb un agraïment a tots aquells que mantenim les nostres tradicions, perquè som un país perquè som singulars i el ball de bastons de Catalunya és una de les nostres singularitats.

També hi va haver entrega de records pels que han fet possible aquets projecte, en aquest cas un reproducció artesanal d’una antiga imatge de ball de bastons del Corpus de Barcelona.

Tot seguit els bastoners de Terrassa, que enguany organitzen la propera Trobada de Bastoners de Catalunya, i els bastoners de Cambrils ens van oferir una exhibició de ball de bastons. L’ acte va concloure amb un aperitiu amb cava català i les primeres compres del llibre per part dels assistents.

“Les músiques del ball de bastons i el seu context”
Cossetània edicions
Preu: 22 euros (oferta especial per les colles bastoneres amb packs de 5 llibres per 16 euros cada llibre)
Autors: Robert Rovira i Àngel Vallverdú
776 pàgines.
880 Il·lustracions
ISBN: 84-9791-129-6

Sinopsi del llibre:

Diversos estudis han tractat sobre el ball de bastons des d’una perspectiva local o poc aprofundida. Això ha fet que la majoria de la
informació hagi estat fins ara dispersa. Les músiques del ball de bastons i el seu context ens mostra la pràctica totalitat de melodies que serveixen ara i havien servit antigament per a poder ballar aquesta dansa ancestral i viva. En aquest llibre hi podreu trobar partitures amagades fins ara en arxius, tonades que ja no es ballen però que hem pogut rescatar de la memòria d’antics bastoners i, no cal dir-ho, les músiques que continuen vigents. Tot això junt amb informació i fotografies de les colles de ball de bastons de tot Catalunya, perquè aquestes músiques que us oferim no quedin fora de context. Així doncs, aquest llibre és una eina important per constatar la grandíssima riquesa del ball de bastons des d’una de les seves vessants primordials: la música.

Biografia del autors:

Robert Rovira i Ferré (l’Arboç, Baix Penedès, 1952) va iniciar-se en el món de les danses tradicionals als deu anys, i l’any 1970 començà a ballar com a bastoner amb el Ball de Bastons de l’Arboç. Promotor i fundador d’entitats, forma part de la junta de diverses associacions de l’Arboç, la seva localitat. Ha estat professor de l’Aula de Dansa Tradicional i Popular de la Generalitat de Catalunya. Des de l’any 1982 fa tasques d’investigació de la cultura popular i tradicional, sobretot del ball de bastons. Va ingressar a la junta directiva de la Coordinadora de Ball de Bastons de Catalunya l’any 1989, en qualitat de secretari, i des del 2001 n’és el president. Àngel Vallverdú Rom (Montbrió del Camp, Baix Camp, 1973) s’inicià en el món de la música tradicional de manera autodidacta, amb la gralla, i formà part del grup Grallers del Col•lectiu Reusenc d’Activitats Culturals. Després s’interessà pel flabiol i el tamborí, i el 1994 començà a rebre classes del prestigiós flabiolaire Xavier Macaya, el qual li ensenyà la tècnica. Actualment és secretari de la Coordinadora de Balls de Bastons de Catalunya i gerent del Festival de Música de Montbrió del Camp.

A Montserrat s’hi troba el Santuari on es donen trobada l’espiritualitat i la cultura en un marc natural singular. Aquest era el repte del meu viatge, una meta, un objectiu que consistia en portar dos bastons des de la Vila de Gràcia fins al Santuari, a peu i en un sol dia.

Quin era el sentit d’aquest viatge el desconec fins i tot jo, la majoria d’objectius a la vida han estat imposats per la societat, per la cultura o el món competitiu on vivim però era el moment d’imposar-me un objectiu, sense significat religiós però si espiritual, vinculant la meva acció amb allò que més m’agrada: el ball de bastons.

Tot comença a la Vila de Gràcia, cap a un quart de quatre de la matinada de dissabte 10 de desembre, era el moment de preparar la motxilla i havia de triar únicament les coses necessàries, només allò que requeria pel viatge. Menjar, el frontal per il·luminar el camí en la foscor, l’escut dels Bastoners de Barcelona i dos dels meus antics bastons, companys de moltes ballades i actuacions, marcats per nombroses picades i moldejats per les mans d’uns quants bastoners. Aquest seria el meu llegat i l’únic que no tornaria amb mi cap a casa al final d’aquest viatge.

Passades les quatre del matí m’endinsava als boscos de Collserola. Aquí començava el meu viatge juntament amb altres persones, tots amb un mateix objectiu: arribar a Montserrat, però moguts per motius ben diferents. Mirant al cel es podia reconèixer la constel·lació d’Orió perfectament i davant nostre les Plèyades semblaven indicar-nos el camí.

Després de creuar tota la muntanya vam aparèixer a Sant Cugat del Vallès, el primer dels municipis que es trobava al nostre camí. Els passos eren decidits i no tenien fi. El camí seguia cap a Sant Joan, Les fonts, Terrassa, Vacarisses i Monistrol per encarar l’ascens final.

Aquí és quan començava a fallar la convicció i arribaven les preguntes sobre el sentit d’aquest viatge; un viatge a peu que també és un camí interior, perquè tantes hores de trajecte et fan pensar en moltes coses. Tot i així l’objectiu final estava a prop, uns quants quilòmetres més i ja estava! No era moment de que sortissin els dubtes, les forces començaven a minvar i la claror estava desapareixent de nou, era el moment d’atènyer als objectius i fer allò que havia vingut a fer. L’ascensió a Montserrat va ser directe, utilitzant la drecera dels 3/4. Quan camines sobre pla no te n’adones dels quilòmetres que portes caminats però quan arriba l’ascensió les cames et recorden cada pas que has fet anteriorment.

Cal patir una mica en el camí perquè arribi la felicitat de completar un objectiu i, en aquets cas, la felicitat va arribar, l’objectiu és va complir i l’ofrena al santuari va ser feta.

Ara, si pujeu a Montserrat durant aquest mes de desembre, i busqueu el "llibre dels peregrins", hi trobareu la firma i el testimoni d’aquest viatge, fet amb data 10 de Desembre. I, a la sala d’ofrenes hi veureu dos bastons, lligats amb la Senyera i amb una inscripció que hi diu: en un dels bastons "En record de tots aquells que el ball de bastons ha omplert les seves vides"; i, a l’altre, "Visca el ball de bastons!".

Ja hem rebut les 5 primeres fotografies al concurs de Fotografia Digital de Ball de Bastons!

Recordeu que teniu de temps fins l’1 de Març del 2006 per presentar les vostres fotografies!

Concurs Bastonarium FotoActiva

De la mítica actuació bastonera al banquet de núpcies de Ramon Berenguer IV i la princesa Peronella fins a l’actualitat hi ha altres referències d’actuacions que han pogut ser datades i localitzades. Una prova més que el ball de bastons és una de les danses més antigues que encara es ballen.