El document més antic a Catalunya d’un ball de bastons el tenim en les noces de Ramon Berenguer IV i Peronella d’Aragó.

Ramon Berenguer IV va néixer a Barcelona el 1113, Fill de Ramon Berenguer III i de Dolça de Provença, a qui succeí en el tron comtal de Barcelona el 1131, mentre el seu germà Berenguer Ramon succeïa al seu pare el tron comtal de Provença.

Peronella d’Aragó era filla de Ramir II d'Aragó i d'Agnès de Poitiers. En néixer ja va ésser projectat el seu matrimoni amb l'hereu de la corona castellana, però el 1137 la difícil situació política del regne aragonès i al recolzament del Comte de Barcelona en contra dels castellans portà el seu pare a prometre-la a Barbastre, amb un any d'edat, al comte Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Aquest prometatge li permeté a Ramon Berenguer IV passar a governar immediatament aquest país amb el títol de príncep: quedava constituïda la confederació catalano-aragonesa, incorporant el Regne d’Aragó al Casal de Barcelona.

Després del prometatge, el casament no es va realitzar fins uns anys més tard, a l’Agost del 1150 a Lleida, on amb l'ajut del comte Ermengol VI, Ramón acabava conquerit les taifes de Tortosa (1148) i de Lleida (1149) a al-Muzaffar.

Un casament on la pricesa Peronella habia complert els 13 anys i el Comte de Barcelona 37. En els documents referents al casament consta que durant el banquet de les noces es va ballar un ball de bastons.

Siurana, encimbellada a les muntanyes de Prades, fou el darrer reducte musulmà de Catalunya, governada pel valí Almira Almemoniz, va resistir fins el 1153, que fou conquerida per Bertran de Castellvell. Aquestes conquestes formen el territori que, més tard, es va anomenar Catalunya Nova.

Ramon Berenguer IV, fou anomenat “el Sant” i morí a Torí (Itàlia) el 1162. Després de morir Ramon Berenguer IV, Peronella d’Aragó cedí tots els seus drets sobre la Corona Aragonesa al seu fill primogènit, Ramon, que regnà amb el nom d'Alfons I de Catalunya-Aragó. Morí a Barcelona el 1173.