Després de llegir l’article Barça 1.0, publicat el 29 de juliol, diverses persones, entre les quals hi ha l’Elena Enríquez -traffic manager i analista web- em van demanar si li podia donar una volta a les reflexions apuntades. Doncs bé, després de diverses setmanes ocupades entre feina i motius personals, he pogut entregar aquest artícle que s’ha publicat a ‘Encuentros con Web Analytics’, el blog d’Enríquez. Us deixo la referència perquè li doneu un cop d’ull. S’accepten -i les demano- crítiques, propostes i suggeriments.
Jo també vull ser una blog star!
Oh, 31 d’agost i em desperto; bé, em desperto i rumio i rumio sobre què he de fer un dia com avui. Avui és el Blog Day i hauria de ser genial, enginyós o brillant. Vaja, les muses m’abandonen.
Per inspiració, la d’alguns bloggers de Perú que versionen ‘We Didn´t Start The Fire’ de Billy Joel per celebrar el dia:
Segueixo les instruccions i recomano cinc blocs:
1. Socialitzant les TIC. L’amic Quim Perelló segueix aportant el seu granet de sorra per entendre la implantació de les noves tecnologies a la nostra societat. Aquests dies s’ha anat de vacances a Israel i ens ha deixat unes imatges i uns reportatges interessants.
2. 1984. Una bona referència per estar informat sobre les noves tecnologies en català. Un bloc realitzat per Jordi Garcia.
3. Wishful Thinking. Interessants reflexions d’Ángel Méndez, sempre sorprès pels efectes de l’esport a les xarxes socials. ¿Verdad, Ángel? 🙂
4. ¡Oh, my gossip girl! Si t’agraden les xafarderies i l’esport. Aquest és el bloc més recent a Mundo Deportivo. Què dolenta és aquesta noia…
5. E-Xaps Xavier Peytibi analitza amb concreció la comunicació política. Gracienc de pro.
La velocitat del tocino
Normalment hi ha una dita que diu que no s’ha de confondre la velocitat amb el tocino.
Internet va a Espanya gairebé tres vegades més lent que a Lituània
Amb aquesta dada no hi ha confusió possible. Les coses estan clares. Espanya viatja pel ciberespai a la velocitat del tocino. Impossible afrontar els reptes del futur amb aquestes infraestructures. Campions del totxo i el turisme. Aixó sí, amb la velocitat de la xarxa en la posició 43a del món, darrere de Bulgària i Romania.
Humor Twitter
El món i el Twitter, en imatges i humor. Vols veure més?
Polítics, no hooligans
Ser representant del poble exigeix uns drets i un deures i, a vegades, sembla que els nostres polítics ho oblidem. Evidentment, hi ha coses que van més enllà dels càrrecs i els despatxos i que estan relacionades amb la moda educació i les maneres de comportar-se davant el públic. Llegeixo i veig l’esbatussada per una “guerra de banderes” entre els representants de l’Ajuntament de Gràcia en la inauguració de la plaça de les Dones del 36 i sento, no puc ser més sincer, molta vergonya aliena i em venen al cap algunes preguntes. Continue reading ‘Polítics, no hooligans’
Jarque, descansa en pau
Sobren les paraules. Aquests dies diuen que el cel és una mica més blanc-i-blau. Descansa en pau, Dani.
140 caràcters valen més que una imatge
Hi ha llibres amb els quals ens sentim identificats pels personatges o pels escenaris. Més enllà de la ficció, n’hi ha que expliquen gran part del nostre dia a dia, enxarxant els nostres diversos àmbits en una teranyina on oci, aprenentatge i feina perden els seus límits. Un d’aquests llibres de no-ficció és ‘Nanoblogging’ (Editorial UOC, 2009) del professor d’Esade Marc Cortés.
De format minimalista, l’obra de Cortés té la suficient agilitat com per tractar una realitat que està en constant procés de canvi. D’entrada, aquest pot ser un handicap però de moment és un encert. Ser prou ràpid com per explicar què succeix a la xarxa amb els formats que van més enllà dels blogs clàssics i a més a més en llengua castellana posa l’autor a l’òrbita precisa perquè ‘Nanoblogging’ sigui només un petit tast que necessita més continuacions.
Així és; caldrà tornar seure a Cortés davant d’un ordinador per reescriure la seva obra o bé editar una segona part, amb un sentit una mica més psico o sociològic. De moment, ens trobem amb un tast equilibrat entre la descripció dels processos de nanoblogging i els seus usos. El seu subtítol -“Los usos de las nuevas plataformas de comunicación en la red”- és prou al·lusiu a aquest ús l’èxit del qual té molt a veure amb l’àmbit de què parla Cortés: el món de l’empresa. Continue reading ‘140 caràcters valen més que una imatge’
Cospedal, despatxa el teu assessor de comunicació
Els partits polítics es deixen una pasta gansa en assessors de comunicació i empreses d’assessorament d’imatge però ningú és capaç de dir a la classe política que així no es fan les coses? Assessors d’imatge fora! Sovint parlem de la política 2.0 mentre obviem que la realitat és política versió 0.5. Algú li dirà a María Dolores de Cospedal que no pot fer aquest tipus de missatge mirant a càmera? És un missatge del Partit Popular o el vídeo d’una segrestada demanant als seus familiars que paguin el rescat?
Ara, la culpa, en part és nostre, dels propis periodistes que permetem pràctiques que involucionen el món de la comunicació. Continue reading ‘Cospedal, despatxa el teu assessor de comunicació’
Don Carlos, entre l’humanisme i l’Espanya negra
Duels dramàtics entre un rei d’Espanya i un príncep d’Astúries, entre una princesa i una reina, entre un inquisidor, un duc i la consciència de Calixto Bieito, un director de teatre que no et permet restar indiferent en cap moment. El darrer pessic per a les nostres neurones la seva adaptació de ‘Don Carlos’ de Friedrich von Schiller, que aquest cap de setmana ha tancat el Festival Barcelona Grec 2009. Continue reading ‘Don Carlos, entre l’humanisme i l’Espanya negra’
Posar la Grip A en el seu lloc
Contaminació mortal a Barcelona. Un estudi apunta que l’alt nivell de partícules tòxiques a l’aire de la ciutat de Barcelona causa 3.500 morts a l’any. Davant la psicosi a la Grip A, ens hauríem de plantejar moltes coses. D’entrada, intentar no ser alarmistes davant problemes ‘més reals’.
[+] “Contaminación mortal en BCN”
Ara, sempre hi ha temps per aconseguir publicitat gratuïta gràcies a la pandèmia… “Mascarillas contra la gripe A en el rodaje de película dirigida por Paco Cabezas”
Barça 1.0
.jpg)
La temporada 2008-2009 ha estat sens dubte la millor campanya de la història del FC Barcelona, conquerint un triplet històric de Lliga, Copa i Champions League, a més a més dels èxits de les diverses seccions pel que fa a les competicions nacionals sobretot. Els que tractem la información del Barça ens queda una agradable sensació per l’enorme seguiment que han tingut les nostres informacions no només a Catalunya o a l’Estat espanyol sinó arreu del món.
El Barça és un club de futbol globalitzat no només pels seus èxits sinó per la seva estratègia vinculada históricament a l’àmbit social i que en els darrers anys s’ha intensificat amb la col·laboració amb Unicef. Però pels amants de l’autocomplaença i de la frase “més que un club”, això no és suficient.
Opinió vs Informació
“Els mitjans de comunicació s’han enamorat de l’opinió i han deixat de banda la informació“
Bru Rovira, periodista
Nuesa
Esteban és un habitual de Barcelona. La seva convicció pel nudisme el fa un ciutadà singular. En una societat on les modes passen, volen i es succeixen, l’opció del nudisme és minoritària però no per això la seva tria és la de posar-se uns pantalons i una camisa. ¿Ens escandalitza la nuesa? ¿Tenim por al propi cos? Una societat com la nostra tan pendent del culte al cos i l’aparença, posar límits a certes pràctiques resulta paradoxal. ¿Ens quedem amb el rostre d’admiració de la senyora de l’esquerre d’aquesta foto, amb la que fotografia l’acció de l’Esteban o amb cara de sorpresa de l’home de la dreta?
