Assajos sobre la realitat

Hi ha llibres amb els quals ens sentim identificats pels personatges o pels escenaris. Més enllà de la ficció, n’hi ha que expliquen gran part del nostre dia a dia, enxarxant els nostres diversos àmbits en una teranyina on oci, aprenentatge i feina perden els seus límits. Un d’aquests llibres de no-ficció és ‘Nanoblogging’ (Editorial UOC, 2009) del professor d’Esade Marc Cortés.

De format minimalista, l’obra de Cortés té la suficient agilitat com per tractar una realitat que està en constant procés de canvi. D’entrada, aquest pot ser un handicap però de moment és un encert. Ser prou ràpid com per explicar què succeix a la xarxa amb els formats que van més enllà dels blogs clàssics i a més a més en llengua castellana posa l’autor a l’òrbita precisa perquè ‘Nanoblogging’ sigui només un petit tast que necessita més continuacions.

Així és; caldrà tornar  seure a Cortés davant d’un ordinador per reescriure la seva obra o bé editar una segona part, amb un sentit una mica més psico o sociològic. De moment, ens trobem amb un tast equilibrat entre la descripció dels processos de nanoblogging i els seus usos. El seu subtítol -“Los usos de las nuevas plataformas de comunicación en la red”- és prou al·lusiu a aquest ús l’èxit del qual té molt a veure amb l’àmbit de què parla Cortés: el món de l’empresa.

I és que en tot l’assumpte, hi ha una paradoxa latent que Cortés no desvetlla però que és molt obvia. Una de les principals plataformes de nanoblogging com és Twitter és utilitzada per milions de usuaris personals però també corporatius i empresarials mentre que la pròpia plataforma no té un model de negoci clar. Tots els que es dediquen al món de les finances i les empreses estan adoptant Twitter, entre d’altres, però sense tenir molt clar quina forma empresarial té.

Aquest fet, en tot cas, no és un problema sinó una anècdota més d’aquests temps i les seves formes d’expansió de les activitats i el coneixement que té en el nanoblogging com la punta de l’iceberg d’un segle XXI canviant i en constant transició cap a un nou món que s’està reduint en molts casos a 140 caràcters. Diuen que els blogs pateixen l’ascens dels nanoblogs. Ara per ara, prefereixo poder deixar una ressenya més extensa. Abans una imatge valia més que mil paraules. Ara 140 paraules valen, en molts casos, més que una imatge.

~ by assajos on 6 agost 2009. Tagged: cortés, esade, nanoblogging, twitter