Abaixando a Máquina és un documental de Guillermo Planel, un fotògraf brasiler, en què mostra la feina dels reporters gràfics a Rio de Janeiro i es discuteix la relació ètica de la premsa davant els conflictes armats que es produeixen a les faveles de la ciutat carioca. Aquest film va ser premiat a diversos festivals entre els quals, la 35º jornada internacional de Bahia y Cinesul 2008. Un document gràfic excepcional.
Quim Perelló, ex director de Transversal Web i cofundador de la Xarxa Ciutadana de Les Corts
A l’actualitat la majoria de les redaccions dels mitjans de comunicació viuen un pols entre identitats contraposades que, en alguns casos, em recorden als grups que existeixen a la sèrie de ficció Lost (Perdidos, a Cuatro). Posem per cas que un mitjà és una illa remota del Pacífic on han anat a parar els passatgers d’un vol transoceànic després d’un accident. Aquests nadius digitals hauran de conviure amb Els Altres, uns antics pobladors que han viscut a la illa pels segles dels segles. El paradigma Lost en els mitjans de comunicació: dues comunitats d’origen ben diferent convivint en un mateix ecosistema, competint per la subsistència i alienant-se continuament. Fem un exercici de reflexió: com anomenem als companys de feina que no estan al departament digital: els de paper, la resta, els altres,…
Quan va caure el mur de Berlín, el politòleg nord-americà Francis Fuyuyama va escriure que la Història, una vegada vençut el comunisme, s’havia acabat. Després del Triplet del Barça, molts culés tenen la mateixa sensación: mai hi haurà un equip millor, que consegueixi tants títols. Tenint en compte que encara hi ha tres títols més en joc (dues supercopes i un mundial de clubs) per completar el trio de copes i que el Real Madrid ha contraatacat amb uns nous galàctics, m’atreveixo a dir que la vida segueix, afortunadament, malgrat sigui pel camí de l’excés.
I la vida segueix confrontant, segons molts analistes, dos models econòmics i socials, el del FC Barcelona i el del Real Madrid. Joan Laporta diu que el “model del Madrid és imperialista i prepotent. Nosaltres tenim un model propi”. Em temo contradir el president però em dóna la sensació que això del Madrid no és model sinó una bacanal. Continue reading ‘I no passa res’
Benjamin Barber, politòleg de Demos: va assessorar a Clinton sobre el voluntariat civil
30 anys. Veí del carrer Cabestany. És tècnic de dinamització de Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC). Cofundador de la Xarxa Ciutadana de les Corts (www.lescorts.cc) que intenta potenciar les xarxes i les sinèrgies entre les diferents entitats del districte a través d’Internet.
-Com va sorgir la idea de crear la Xarxa Ciutadana de Les Corts?
-Fa tres anys vam pensar durant la festa major que no hi havia cap àmbit exclusivament a Internet que informés i expliqués què passava al barri. A nivell de mitjans de comunicació digitals en aquest barri és zero.Hi ha diferents revistes en paper però la idea és que hi hagués presència a la xarxa la comunicació social del barri.
-La comunicació és l’únic àmbit d’actuació de l’entitat?
-La participació i les sinèrgies entre diferents entitats per crear una xarxa ciutadana és igualment un dels nostres objectius.
-Com definiria Les Corts?
-És un barri molt fragmentat en molts aspectes. Hi ha moltes associacions però es treballa poc conjuntament. Les Corts té un problema de relació entre les diferents entitats. Continue reading ‘Quim Perelló: “L’escletxa digital no és només qüestió d’accés sinó de mentalitat”’
La temporada passada quan els Celtics van repassar els Lakers, Pau Gasol va rebre molts pals pel seu joc a les Finals de la NBA. L’esperit de superació d’aquest jove de Sant Boi és infinit y després del malson a Boston, Pau ha demostrat que volia acomplir un somni a les portes de l’estiu. No s’ha quedat només amb el premi de ser el millor rookie debutant amb els Grizzlies, Pau ha anat cremant etapes d’una forma prodigiosa fins demostrar que és un dels pilars fonamentals dels nous Lakers. Gasol, igual que Kobe Bryant, suma estadístiques i lideratge al costat d’altres llegendaris lakers com Wilt Chamberlain, Magic Johnson o Kareem Abdul-Jabbar. Gasol, el primer jugador català en guanyar l’anell de campió de la NBA. Quin bon somni.
“Les empreses periodístiques estan demostrant que tenen poca cintura perquè els hi costa reformar els processos d’elaboració dels contiguts”
Ramón Salaverría, professor de Periodisme de la Universitat de Navarra, autor de llibre Periodismo integrado (Sol 90, 2008)
Nova edició del Cava&Twitts per discutir Jordi Pi, Raúl Escolano y Xavier Guell sobre la TV a Internet i els nous formats audiovisuals.
No, el futur de la televisió no està al tanatori sinó en l’enorme adaptabilitat que han demostrat els mitjans de comunicació al llarg dels darrers segles. Aquesta és la primera lliçó que hauria de tenir clar algú que es dedica en aquest sector, tal i com demostren les diverses obres del sociòleg i expert en història dels mitjans, Patrice Flichy. Si no morirà, doncs què? Continue reading ‘Haurem de canviar el sofà de lloc’
Aquesta és una senzilla pregunta amb què vull lligar els gustos musicals de la gent, les seves emocions davant un partit tan important a Roma i les xarxes socials. Aquest és un experiment per escollir no la millor cançó de la història de la música, sinó aquella canço que escoltaríeu just abans d’una final com la de la Champions League. Cançons de bon rotllo, animades, reflexives, cercant la concentració, buscant l’èxtasi, el que vulgueu. Via Spotify, aquest és el meu petit experiment-regal que vull compartir amb tots vosaltres.
La Montserrat era més que una veïna. La Montserrat era més que una història de vida. Era força, era geni, era memòria, molta memòria, moltes històries d’aquelles que marquen un país, que viuen un exili, una derrota, una retirada. La Montserrat va nèixer fa 102 anys a Arbeca (sovint deia que ella era d’Arberca però que no en venia). Era tot nervi, passió, voluntat de superació i avantguarda d’un temps i d’un país.
Aquesta és una frase de Luis Miguel Ariza, un biòleg i periodista, que intenta contrarrestar l’alarmisme de les darreres setmanes amb els focus de la grip nova. I és que porto uns dies recordant imatges d’algunes pel·lícules de sèrie B. Zombies, centenars de zombies, milers de zombies… milions…. Pandèmia i apocalipsi, finalment. Aquesta és la sensació que em queda després d’haver fet un seguiment de les informacions que han sorgit en els darrers temps.
Els mitjans de comunicació tenen una responsabilitat social que no poden saltar-se. Als periodistes ens cal ser una mica més responsables. La mascaretamania ha inundat la meitat (i més) de les portades dels mitjans de comunicació del món. Ébola, Àntrax, grip aviar,… són alguns dels elements més citats que ja van encendre les llums vermelles i que van causar més alarmisme de realitat. Algú està pensant una mica amb les milions de persones que moren cada any per tabaquisme, accidents laborals, SIDA càncer, etc.? La grip nova, els focs artificials per distreure’ns de la crisi?
Quan el Barça va guanyar al Bernabéu, a l’any 1974 amb un 0-5 jo no havia nascut encara i aquesta va ser durant molts anys una de les grans proeses del barcelonisme. Amb l’arribada del ‘Dream Team’, les copes van augmentar en regularitat i els èxits van ser més freqüents, aconseguint fins i tot, un gran somni, la Copa d’Europa.
FC Barcelona
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « oct. | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||
Cuentos Deportivos #directomd
