Com ja podeu veure en altres cròniques i mes que vindran, ahir es va fer el primer sopar blocaire de reflexió. Jo voldria destacar el magnífic regal, que com estava anunciat, vam rebre els obsequis tots els assistents.
Com es propi de una entitat de les noves tecnologies el regal era de la tecnologia mes avançada i el disseny del mes fahsion. (si vols mes mira el interior de la noticia)
El regal es un bloc-pad que permet escriure de forma autònoma, remota i portàtil, apta per totes les circumstancies i en una bateria que no falla mai, L’instrument de escriptura es molt ergonomic, admet mes de 600 nivells de pressió i gruix diferents totalment auto- corregible, funciona en qualsevol condició i angle, inclòs en el buit, la no gravetat i cap per avall. Per últim l’informació es permanent, no es pot borrar accidentalment (tret d’un incendi amb combustió total). Es pot dir, a mes a mes, que l’usabilitat es total.
El disseny escapa del blanc ipod, per ser d’un negre clàssic i elegant, que combina en qualsevol altre color i es molt sofert.
Altres fets. Jo tampoc vaig trobar Taxi i vaig anar a buscar el bus nocturn n7 a mallorca Pau Claris, i arribant a casa em vaig trobar un contenidor cremant i encara vaig trucar els bombers. Al cap d’una hora i mitja a treballar…
En el bloc Txewaka bloc avui s’ha publicat un post titulat Codigo da Vinci, on diu que a ell l’agrada anar contra corrent. Jo tampoc he llegit el llibre del Brow o com es digui.
Però no només en aquest sentit vaig a contra corrent. Desprès de 25 anys treballant activament en la Festa Major, enguany m’ho miraré des de la barrera, tiro la tovallola, em converteixo en una cosa que sempre he combatut, en un consumidor de cultura, en comptes de un actor de la cultura, i de la cultura mes propera al poble, la cultura popular.
.
En aquest moment, que amb el augment de subvencions, els protocols festius, la major col·laboració oficial, la bona entesa amb els “alternatius” etc.. sembla que facilitant la feina jo plego.
Un motiu es purament físic. Ara per ara no estic en plenituds físiques, que mentals no les he tingut mai, com segurament els que em coneixen ja sospiten. Però altres motius també son presents i no en petit grau.
Per ara ja esta be, molta lletra, quelcom de sentiment, algunes idees, cap foto, video ni enllaç tret el Txewaka bloc fa que estem davant d’unes confessions potser un pel avorrides. I el pitjor de tot un títol pillat i combaya a tope. Només falta una tuna cantant la vall del riu vermell.
Fa un dies el bloc Cròniques Mauricianes ens presentava la noia del calçot, amb una bona melodia i un dibuix repetitiu.
En aquest bloc i els seus comentaris vam poder veure la lletra original, apreníem quelcom mes sobre el finlandès i les seves variants i ens donaven un clip del grup finlandès original.
El meu esperit investigador no te fi. I gràcies a la col·laboració de diversos joves consumidors de manga i anime he pogut veure qui es la noia porrera.
Es diu Inoue Orihime pesa 45 kg, medeix 1,57 m i es personatge de una sèrie titulada Bleach . Sembla que el tall del calçot forma part d’un dels tres primers capítols de la sèrie de anime.
si vols mes…. ves al interior de la noticia
Si vols informacio de bleach 
Si vols baixarte la noia del calçot al teu ordinador: Joc Java
Vull agrair la tasca de ajuda del bernat 
Veient les ultimes declaracions de la cúpula del PP sembla evident que la pau, la concòrdia i el diàleg no siguin una de les prioritats de la seva acció política, em refereixo en concret a la negociacions per acabar amb el terrorisme.
Però veient altres paraules vec que el cas es greu i aquest desamor per la pau i la concòrdia s’estén a tot arreu: La catalana Aguirre ens diu nazis i es troba com una jueva la nit dels vidres trencats, El president valència en perfecte castellà troba millor el control de FBI que els mossos d’escuadra.
Només us puc aconsellar un poema de Albert Mussons titulat Torna a casa Amic que podeu consultar al bloc de la Tortuga de Gràcia.
Les Tunes i La duquessa de Alba es troben a Oviedo.
Sense cap dubte, a Oviedo s’ha reunit uns dels exemples mes engrescadors de la espanya que mes agrada al PP. La mes "Rància" i "cutre". Les tunes s’on una de les coses que encantan a l’autora del Pentagrama.
La duquesa va entrar sobre las capes dels Tunos i va declarar: "Estoy encantada y honradísima de estar aquí, Oviedo es preciosa, el alcalde la tiene muy cuidada, ya quisiéramos muchos tenerlo así"
Les declaracions sucoses no acaben aquí. El vicerector d’estudiants ens ilumina amb la seva filosofia: "Cada uno puede pensar lo que quiera, pero la tuna forma parte de la Universidad y los valores que forman parte de ella hay que mantenerlos".
Ara no penseu que tot resta perdut: Una manifestació per un altre tema, quand es van adonar que la duquesa estaba en el balco de l’ajuntament va començar a cridar a favor de la republica.
Podeu ampliar la noticia a La voz de Asturias i si voleu veure un video de tuna en acció.
