Pau i PP
Veient les ultimes declaracions de la cúpula del PP sembla evident que la pau, la concòrdia i el diàleg no siguin una de les prioritats de la seva acció política, em refereixo en concret a la negociacions per acabar amb el terrorisme.
Però veient altres paraules vec que el cas es greu i aquest desamor per la pau i la concòrdia s’estén a tot arreu: La catalana Aguirre ens diu nazis i es troba com una jueva la nit dels vidres trencats, El president valència en perfecte castellà troba millor el control de FBI que els mossos d’escuadra.
Només us puc aconsellar un poema de Albert Mussons titulat Torna a casa Amic que podeu consultar al bloc de la Tortuga de Gràcia.
Penso que tampoc hem de fer gaire cas del que sentim i escoltem…em refereixo al tipus de declaracions que esmentes al teu post…
En el fons no és més que una estratègia política a “la desesperada” del PP; i ara resulta que ténen ón apretar amb el tema de Catalunya, com el van tenir fa no gaire temps amb el tema del Pais Basc i el terrorisme. El fons de la qüestió és que veuen que estàn perdent la partida, i totes les armes son bones per a ells. La difamació, la crispació i la crítica son les armes que els queden per intentar salvar uns arguments que poca gent es creu, i que ja començen a tenir un punt de còmic i tot (sobretot si recordem les reunions del Sr.Aznar amb Otegui, etc.)…
És tant exagerat, incoherent, tant desproporcionat el seu discurs, q és absurd pensar que ens el podem prendre seriosament.
Quan més critiquen, millor ho estarem fent, no?? 🙂 a mi em començen a fer riure, més que no pas plorar…será que em faig vella, o que ja els tinc “calaos” ??
Gracienka — 7 juny, 2006 @ 19:45