A contra corrent, es l’hora dels adéus.
En el bloc Txewaka bloc avui s’ha publicat un post titulat Codigo da Vinci, on diu que a ell l’agrada anar contra corrent. Jo tampoc he llegit el llibre del Brow o com es digui.
Però no només en aquest sentit vaig a contra corrent. Desprès de 25 anys treballant activament en la Festa Major, enguany m’ho miraré des de la barrera, tiro la tovallola, em converteixo en una cosa que sempre he combatut, en un consumidor de cultura, en comptes de un actor de la cultura, i de la cultura mes propera al poble, la cultura popular.
.
En aquest moment, que amb el augment de subvencions, els protocols festius, la major col·laboració oficial, la bona entesa amb els “alternatius” etc.. sembla que facilitant la feina jo plego.
Un motiu es purament físic. Ara per ara no estic en plenituds físiques, que mentals no les he tingut mai, com segurament els que em coneixen ja sospiten. Però altres motius també son presents i no en petit grau.
Per ara ja esta be, molta lletra, quelcom de sentiment, algunes idees, cap foto, video ni enllaç tret el Txewaka bloc fa que estem davant d’unes confessions potser un pel avorrides. I el pitjor de tot un títol pillat i combaya a tope. Només falta una tuna cantant la vall del riu vermell.
