Monòlegs políticofestius

Apa, aquí teniu els dos monclis restants, ara un i l’altra d’aquí a mitja hora, je je

És fàcil, no?

I ara, el darrer, no és el Woody Allen, ja ja

Ve, avui estic provant això de programar l’hora de penjar-ho, ara tot depèn de l’hora que marcava a Gràcianet, les 12:00.

Com a la película "High Noon" (Sol davant del perill), el sol il·lumina la Vila de Gràcia. A Rius i Taulet es troben els dos pistolers més ràpids de Gràcianet: Dolors i Maurici. L’antic cambrer del Candanchú, diria que ja jubilat, resta en un banc. El senyor Eusebi, amb un plec de dibuixos a les mans, també s’ho mira. Tothom resta pendent del campanar, passa un cabdell de matolls volant per la plaça (tot i que la Vila és neta, que no es digui). Una gota de suor li regalima pel front del maurici. La Dolors es distreu pensant en el Romeva, i la Gracienka està amb la càmara preparada i demanant permís a tothom. En Crazy, oportunament ha posat cartrons al voltant de la Plaça. En Winston s’ho mira mig enfilat des del balcó (algú se’l va oblidar penjat de la bandera de Gràcia la darrera diada castellera). En Greips busca si hi ha alguna llei de Goodwin d’enfrontaments via blocs. L’Oriol marca el ritme del temps amb els bastons com si fos el tabaler de Berga. En Carlemany pren notes pel "Cor de Gràcia". En Roger i en Txebacca s’ho miren fent una moritz a la terrassa de les Heures. En Vives farà una estadística. En 20g32 fa caricatures dels personatges i en Quim ho retransmet per Ràdio Gràcia. La Tortuga? s’ho mira des del campanar, per tenir una visió diferent a tothom. En Pellicer ho escriu ja al seu portàtil.

I apa, en el primer cas calen els dos cognoms

I el segon moncli, nom i cognom

Bé, quan un viu les coses de ben a prop i en primera persona, es creu prou capacitat per a poder-les explicar. Crec que explicar la seqüència dels fets ens pot ajudar a entendre-ho tot plegat i fer-ne una millor anàlisi, a dos dies passats, amb un temps suficient per mirar-ho, si és possible, amb més fredor. i com a conseller de districte.

Sóc dels qui normalment creu que de la nostra experiència personal no sempre en podem fer afirmacions generals (mal mètode científic), però la proximitat i el lloc des d’on ho vaig viure (conseller de districte), em fa pensar que estic legitimitat per a fer-ho.

A les 22:15 -22:30 del dimecres, sortia del Casal d’Esquerra a Sant Salvador amb un company militant i vam veure, a l’alçada de Verdi, contenidors tombats. Evidentment, hi vam fer cap. A les cruïlles St.Salvador-Verdi venint de St. Salvador i de Trav. de Dalt restaven tallats. Incredulitat inicial. I la pregunta, òbvia per a qui segueix de prop els esdeveniments: però la Fera no es desallotjava demà? (i amb un parèntesi que hi aniré entrant: la novetat de la tàctica, terra cremada). Però, atès que no ho he vist reflectit en els mitjans clarament, no era una barricada qualsevol: restaven els contenidors lligats pel forat per on s’obre amb un cablejat de ferro dels gruixuts lligats a les senyals de trànsit de banda a banda, de manera que els 4 veïns que hi érem no podíem desfer-la. Evidentment, tàctica premeditada i novedosa.

Després de fer les trucades pertinents que calia fer des del meu càrrec (cadena de comandament), vam anar a Sant Salvador amb Torrent de l’Olla. Allà 2 barricades més, una d’elles emprant les mampares de les obres (recobertes de teranyina verda). I foscor, molta foscor, mirant cap a la Vila, Torrent de l’Olla enllà. Impossible passar.

Allà ja hi havia 4 furgonetes de la Guàrdia Urbana avaluant les maneres de respondre. I el que tots pensàvem en aquell moment: estan blindant la Fera per evitar l’accés per l’endemà. Cotxes que estaven aparcats els havien mogut i estaven en diagonal al mig del carrer impedint el pas, material d’obra, sacs de runa.

Estant a Nil Fabra de cop es veu fum i foc, a l’alçada dels jardins Mestre Balcells. I llançaven petards de tipus palmera horitzontals cap on estàvem. Un cop els nombrosos curiosos estaven arrecerats, els antidisturbis rebien instruccions. El grup d’encaputxats s’estava movent, nosaltres veníem d’allà i no hi eren abans. Tot feia pensar en una guerrilla urbana pels carrers i places de la Vila. Merda, el telèfon cremava, vaig avisar amics i veïns dels voltants, eren uns quinze encaputxats que es movien ràpid fent fora la gent d’allà. Els serveis d’urgència no podien accedir a apagar els focs. Solidaritat veïnal, cubells. I tot feia pensar que el centre seria la Fera.

Al cap d’una estona anem cap a Sant Salvador, sembla que han marxat. Em trobo dos companys de JERC que se’ls han creuat.

El foc està apagat, les barricades no es poden moure. Vaig cap a Providència amb Torrent de l’Olla. Tres o quatre barricades més. I la pregunta: on seran ara aquesta gent. Trucada: sembla que hi ha un grup a Travessera de Dalt. N’hi ha més? Impossible de saber. La bateria es va acabant. Per sota de Providència, el que en diem l’illa C2 calma, la gent a la Virreina tranquila, foscor a Torrent de l’Olla. Vaig cap a l’Ajuntament. Creues el carrer Planeta i la Plaça del Sol sembla un altre món: normalitat, terrassetes amb turistes i vilatans. A Rius, només dues furgones davant de l’Ajuntament et fan pensar que alguna cosa no va a l’hora. Com si fos la nit del 23-F, esperem l’arribada de l’autoritat.

Em salto alguns apunts cronològics per fer-ho més ràpid. Més trucades. En Portabella també ve cap a aquí. Hi ha un lloc, que no diré, on es reuneixen les autoritats (regidors, càrrecs policials). La Dolors, en Miquel també hi són.

Intercanvi d’informacions i fets. La jutgessa no deixa desallotjar la Casa: però si ja és dia 29 (data oficial, calia avisar-ho amb tant de temps?!!) Sembla que hi ha gent a dins. 1500 persones sense llum. I el transformador sabotejat? A dins la casa (!!). La gent s’està al carrer. Calma tensa. Ningú no sap si ja s’ha acabat. Zona massa àmplia per a cobrir-la amb un generador mòbil (el que en espanyol es coneix com una burra).

A les 01:30 la jutgessa dóna permís per a poder entrar: però només la gent de Fecsa! Bé, a veure si es pot solucionar. La gent de manteniment va arreglant els voltants. La Vila està tranquil·la, el grup sembla haver marxat Travessera de Dalt amunt abans de les 23:00 i s’ha fet fonedís. Vigilància amb un ull al clatell.

La llum a poc a poc va tornant, només queda a les fosques la gent més al voltant de la Fera. A diferència de casos que recordo com el Princesa no hi ha ningú donant suport a fora als okupes. No, ha estat excessiu, no s’ho mereixen, per com s’han comportat aquests dos anys i per com han actuat. Els veïns, allò que aquest grup vol defensar, han estat els perjudicats. Cotxes atrapats. Recordo uns veïns que duen a les mans uns triangles de ferro, d’aquells que es posen al terra per a punxar rodes. Per a qui? Els afectats només podien ser els veïns, els que estaven a l’interior. Terra cremada: jo em foto, que es foti tothom. Trist comiat per als veïns. D’això en diuen sumar voluntats (ironia trista).

A les 02:00 ja se sap que no hi ha ningú dins la casa. Altre novetat. La llum va tornant a tot arreu. Els mossos ja tenen controlada la zona, en Ricard (regidor de Gràcia) i en Portabella es desplacen davant de la casa, parlen amb mossos i la gent de Fecsa, periodistes fan fotos (sorpresa, nosaltres també som objectiu de les càmeres!). Encara no he sopat (quantes calories tindran els múltiples cigarros de tensió?).

Els veïns ja han tornat a dins de les cases. Els de manteniment i BCN Neta ja han netejat tots els carrers. Però encara hi ha el dubte de l’endemà a les 09:00, hora oficial del desallotjament. Caldrà ser-hi fins l’hora no fos cas que hi tornin. S’ha de vigilar que no entrin perquè no se’ls hagi de desallotjar altra vegada.

A les 03:30 quan ja tot està normal anem cap a casa, la tranquil·litat de la Vila aquella hora és un bàlsam. Dutxa i a dormir.

L’endemà, lectures polítiques

Doble cafè amb gel, avui és necessari. No m’agrada el cobriment de TV3. Per què treuen les festes? Com diu la Dolors, quan va passar al Cinema Princesa, ningú no parlava de les festes de la Mercè? Injustícia, Gràcia només l’expliquen des dels fets aïllats i no des dels foguerons, sant medir, la festa major (sí, de 10 del matí a les 02:00, només compta a partir de les 03:00, quan s’ha acabat les programacions dels veïns i veïnes), diables, castells, nous equipaments…

No ha calgut desallotjar-la, no hi ha entrat ningú. El carrer del morbo, poca gent hi passava i aquell dia tots vam circular per Santa Ágata. Càmeres i mossos.

En Ricard, regidor, prova de posar seny al debat en directe a BTV i al programa del Cuní, agraeix l’esforç dels serveis tècnics per a netejar-ho tot. Algú ha de parlar i ell ho fa, del paper de la judicatura (no tot és parlar de la gran política via Marlaska), impotència de l’Ajuntament davant del fet que envia informes a la Fiscalia, les molèsties de certes cases respecte els veïns i veïnes, no accelerar el procés. Recordo que allà s’hi ha de fer una plaça i pisos. La plaça ens fa molta il·lusió, un espai obert en aquells voltants. La plaça Dones del 36. Aquesta generació no es mereix que tot s’hagi retardat per l’ocupació.

No hi ha manifestació de suport dels okupes. Penso que el propi col·lectiu s’avergonyeix de les formes.

Comença el joc polític. Trias parla de manca de previsió. Recordo que la tàctica és nova: un dia abans, tàctica nova, terra cremada, casa buida… En Fernández Díaz parla de kale borroka (demagògia fàcil, cap comentari). A la cobertura del migdia no apareixen les opinions del Regidor. Desinformació: en acabat van ser 20-25 minuts que va durar tot plegat, no hi va haver enfrontament directe amb les forces de seguretat. Cap oportunitat per a fer detencions.

Petita victòria dels okupes: a l’endemà l’enfrontament es fa entre polítics i entre els veïns i veïnes a través de blocs i opinions. Ei, parlem dels culpables, no? Cal pensar que la mediatització és part de la seva tàctica. I tothom hi cau de 4 potes. I, apa, barregem-hi la Festa Major. Moltes gràcies de part dels graciencs. També ens agradaria que parlessin la Festa Major d’aquest cap de setmana, al Camp d’en Grassot, havaneres, dinars populars.

Calma, companys, calen anàlisis en fred. En acabat tenim un conflicte judicial i un d’ordre públic. Esquerra fa un comunicat de condemna dels fets, el que toca. El debat ha de girar sobre el fet de l’okupació incívica, la raó de fons de tot plegat i el motor de generació de tot plegat. Fem-ne, doncs, el debat adequat. Per Gràcia.

àlex lópez, conseller de districte

Bé, com es valoren més els monclis que els meus comentaris (i que no tinc temps, vaja), tres monclis més…

No són fàcils! Penseu en els anys 80, per això

i un altre

i el tercer per avui, i quedaran quatre, quina emoció, no?

encara us dec un escrit, hi penso, ja tinc el títol "fets i reflexions d’una ni d’estiu"

Avui no hi ha monclis, estant dormint.

Veig que no sóc l’únic, però jo també vull dir la meva sobre el futbol.

Ahir em vaig trobar amb diverses coses que em feien pensar en el Mundial: primer, la pressa que certa gent tenia per acabar les comissions. Ahir teníem festival d’actes (l’agenda marca), amb una comissió d’urbanisme i una de mobilitat (algun dia us parlaré de les comissions, també).

Vaig sortir a les 22:00 de l’Ajuntament. Ja havia sentit dues traques de petards: 1 a 1 era el resultat. A les 17 de la tarda ja havia vist a un bar de la plaça tot de gent amb samarretes brasileres i molta gent mirant-s’ho. Deu fer goig seguir un mundial estant tothom esperant que el teu equip guanyi. Estaria bé.

El fet és que he vist pel carrer més samarretes del brasil, l’equador i l’argentina-quilmes que no pas de la selecció espanyola. Però ahir em preguntava al vespre sobre què li havia passat a la selecció d’Espanya. Vaig acabar consolant un amic meu que viu a Toulouse, espanyol, que l’endemà no sabia si anar a la feina, ;-). Jo li vaig dir que a Gràcia es van sentir molts petards, i no ho entenia. Catalonia is different, too!!

La veritat és que tot i haver acabat com sempre, que diu El Punt, la selecció diuen que ha jugat millor (no he vist cap partit, ho reconec, tot just fa tres dies vaig descobrir que agafava la Sexta) i que ha rejovenit. Això és tot? Crec que no, i us ho volia explicar.

Per mi hi ha diversos factors que es van afegir o van crear l’optimisme espanyol. D’una banda, i no vull aixafar el post d’en Maurici, hi ha hagut la guerra mediàtica. Altres cops, la selecció d’Espanya arribava amb divisions, crítiques al seleccionador (Garcia, de la Morena) com a guerra d’audiències. En aquest cas, també per l’audiència hi ha hagut una treva cap a l’Aragonés per tal que hi hagués una efervescència de la confiança, el que vol dir “shares” elevats. Quatro, la Sexta han basat les seves graelles cap al que es porta últimament: la graella monotemàtica. Això ho fa tele5 amb programes del cor o bé amb realities, de manera que tot es retroalimenta per tal de fidelitzar el client, el qui mira la tele. Deu haver-hi molta gent que tot el dia pot mirar la tele, si no, no s’entén, perquè a banda de sèries la resta de programes et fan estar out de la realitat.

Doncs bé, aquest és un factor que va fer créixer un optimisme excessiu (i ja no opino de la cançó…). Després, el fet que el Madrid hagi punxat un altre any crec que també fa que la gent s’hagi interessat més pel Mundial (com allò de la llegenda del barça de bàsquet i de futbol).

I d’altra banda, crec que a algú li ha interessat també exhibir un nacionalisme espanyol desacomplexat i amb “tarannà”. Demostrar que governant el PSOE, tot i l’Estatut (del ribot) i tot i el procés de pau, Espanya existeix, a través de cadenes de televisió que no tenien etiqueta de “patrioteres”.

I ara? El globus ha petat. Però com caldrà continuar tenint audiències, caldrà seguir el Mundial, però sense gent vestida de toreros, sense “a por ellos”, només futbol. I ara, a gaudir del futbol.

Escriure amb els dits creuats és una mica complicat

Vinga, avui quatre monclis, que si no…

ara un altre..

i un altre…

i un de més dificilet

Apa, vull nom i cognoms, si us plau!

Bé, recordo la mecànica de la juguesca. Penjo dos ninotets i la gràcia és a veure qui els encerta abans. De moment la cosa està molt repartida, ;-). Maurici 4, la resta 0. Ja provo de fer-ho a hores intempestives, però, no hi ha manera d’esquivar en Moritz Round.

Per cert, haig de reconèixer que coincideixo totalment amb la bogeria de divendres al matí, molt difertida!. La veritat és que seria la meva primera bacanal blocaire (per dir-ho en termes romans com la revetlla i finament). He provat de lligar-ho tot en un pdf però em sembla que perd la gràcia. No era només saber en quin moment i en quin bloc es feien els comentaris, és que es va crear un bon rollo per no res, com el nen que li regalen un megajoc tipus “Quién es quién” i acaba jugant amb el paper d’embolicar.

Hi havia moments en els quals havies de llegir els tres blocs per poder entendre què es volia dir, la dolors picava la cresta de bon rollo a en winston al bloc d’en maurici, demanava perdó en el seu i encara tenia temps per dir alguna cosa al meu. Continuo pensant que el sopar de blocaires hi té alguna cosa a veure, de veritat.

Per cert, jo també vull tocar el tema montilla, però no com l’està enfocant la gent, un debat estèril sobre els orígens sinó sobre continguts.

Vinga, els Monclis, senzills, que el diumenge al matí no estem per invents.

I ara un que 22 anys més tard ho ha canviat per un ribot, però ja veiem que hi ha gent que no canvia.

Apa, que avui hi ha castells al Camp d’en Grassot, al Passeig de Sant Joan amb Còrsega!!

Sort en tenim de Polònia per animar-nos una mica. Per cert, ara quan veig el cor de la ciutat veig l’acebes, alguna cosa no va bé.

Vinga, dos monclis més, un d’ells ja més difícil. Pista: no tot eren polítics polítics.

i

Bona revetlla a tothom!!

Poseu-vos música de "La nit de Sant Joan" i que sigui màgica per a tothom!!!

Un amic meu em preguntava un dia com és que m’agradava tant això de la política i des de quan. No vaig saber respondre fins que un dia, tot endreçant prestatges em vaig trobar una col·lecció de ninotets. Cal dir que el fet de ser fill de botiguers de joguines (Alfaro, Travessera de Gràcia, ara una balear) em va ajudar.

I he decidit omplir un forat que hi ha a la xarxa: els Monclis, no es troba res cercant a Google més que estudis de màrqueting lligat al Periódico. Són uns ninotets, fets per Gallego y Rey i l’empresa Star Toys, pels volts de l’any 84.

Moncli 1

Moncli 2

Fàcils, no?

I aquí els teniu, us proposo una juguesca, a veure qui n’encerta més, per tant un joc de rapidesa i memòria. No tots són tan fàcils com els d’avui, je je, molt adequats pel dia. Hi ha 17 ninotets, o sigui que ja tinc per 8 posts, al menys, je je.

Tres notícies gracienques i un reconeixement.

Avui publica el Punt que a Gràcia s’ha enregistrat un descens d’un 2% en el preu dels pisos a Gràcia. A la vegada també s’està allargant el termini de temps per a vendre un pis, passant de tres a sis mesos. Menys és res, tot i ser conscient que és el propi mercat el que s’autoregula i no pas els canvis de lleis que són sempre molt més lents.

Urbanisme més humà: avui també parla el Punt que s’ha fet una trobada entre arquitectes i comerciants per a parlar de l’urbanisme que crea sinèrgies positives i assenyalen el comerç i la defensa del petit comerç com un eix vertebrador. M’agrada sentir que el director de la trobada, en Ramon Llopart, hagi posat com a exemple Gràcia com a lloc que ha sabut “preservar i potenciar com a eixos comercials els centres urbans dels antics municipis que envoltaven la ciutat vella, Gràcia, Sants i Sant Andreu, que han resistit la instal·lació de grans superfícies al costat.

Ahir es va inaugurar el nou CIRD, un equipament de Dones situat a l’antiga seu de l’arxiu Municipal (que s’ha traslladat a la Biblioteca Jaume Fuster). Vull destacar que allà també s’hi fan cursos del Consorci per a la Normalització Lingüística.

I, finalment, un reconeixement a en Miquel Masoliver. En aquests dies de “patriotismo rojigualdo”, sempre és d’agrair una notícia que no sortirà gaire als mitjans, diluïda per un esport que tot ho xucla, el futbol. La seva valentia inicial de no voler anar a la selecció espanyola es va veure frustrada per les amenaces d’una sanció que el podia inhabilitar de dos a cinc anys, la retirada per a un jugador de 27 anys. Suposo que després de moure fils, s’ha aconseguit que el seleccionador, en Carlos Feriche, no el convoqués. Podeu seguir les cròniques, diferents, a l’Sport, el Marca, i Racó Català. És el primer jugador del Barça que es negava a jugar amb l’estatal, i preferia fer-ho amb la nacional, tot i que fos amistós. I recordem-ho, Catalunya ja ha guanyat un Mundial, el B, a Macao. Greips, no he trobat a la pàgina web del FIRS un palmarès per veure si encara ens hi mantenen o no.