Monòlegs políticofestius

Bé, ja quasi hi som. M’he apuntat al bloc comunitari Pensaments de Festa Major, pel que llavors és probable que em dediqui a escriure a tots dos llocs. En principi en el meu bloc faré el "Diari d’un conseller per Festa Major" i a l’altre potser faré qüestions més personals, crítiques de concerts, o qualsevol altra cosa. És possible que en algun moment repeteixi comentaris si vaig molt liat o si la cosa no es pot destriar.

Però bé, en qualsevol cas, molt bona Festa Major a tothom.

Visca Gràcia i Visca Catalunya!!!

Bé, ara sí, cada cop més a prop de la Festa Major de la Vila de Gràcia, finalment, després d’un any d’espera ja la tenim aquí.

A nivell social i polític, tant en Ricard com en Portabella han fet una crida a la Festa Major en clau participatiu i de respecte. I ens han convidat a anar al pregó, el primer acte formal de la Festa (o l’últim previ a l’inici, com vulgueu). I és que aquest any, potser més que mai, el personatge en qüestió s’ho mereix. Un gracienc estimat per tothom, un home amable i sempre amb un somriure constructiu, en Francesc Vilaplana. Que hi hagi molta gent al pregó (dia 14, a les 19:00, Plaça de la Vila). Per ell i per Gràcia.

Ahir al Districte vam poder veure un petit vídeo (17 minuts) que era el treball de recerca que va presentar en Joan Martorell de la Festa Major del 2005 centrat al seu carrer, Verdi (del mig, diguem). Molt interessant, sobretot pel fet que sigui un noi de batxillerat, pugen forts.

D’altra banda, he vist que Transversal incorpora mp3 àudio, molt interessant. He llegit que hi ha un comunicat conjunt de la societat civil per tal que es compleixin les normes de convivència. Doncs benvingut sigui.

I ara, us explicaré una d’aquelles coses que faig cada any. Agafes el programa i marques en vermell totes aquelles coses que a priori t’agradaria fer i veure. Com veureu, és una mescla sense criteri objectiu, només el meu. Després, com sempre, et serà impossible de complir. Preveus anar a un concert d’algú conegut i acabes estant en un carrer amb una orquestrilla de festa major escoltant versions o ballant amb el peu dret (el conegut moviment dels que no sabem ballar). I si a més a més ve gent de fora i et truquen acabes fent la visita de cortesia per enèssima vegada. Però, curiosament és dels moments divertits perquè és com fer-la de nou i fas la visita global (el per què dels noms dels carrers, batalletes gracienques, etc.). Us exposo, la meva selecció, ordenada per dies. Ja tinc clar que no podré anar a totes, tot sovint es solapen i tot, hi ha dies grossos com dijous.

Dilluns 14
19:00 Pregó. Plaça de la Vila.

Dimarts 15
10:30 Seguici d’autoritats
12:00 Cercavila
12:30 Ballet de Déu. Plaça de la Vila
13:30 Ball de gegants i nans, diables, bastons. P. De la Vila
19:00 Cercavila de cultura popular. Jardinets fins a la P. De la Vila
23:00 Orquestra Trafic. P. Raspall. És una d’aquestes orquestres que m’han acompanyat molts anys (Ciutadella, Gràcia, etc.). Són bons i fan versions de Dire Straits. Clar que potser han canviat, potser les orquestres són com franquícies i canvien, però no ho crec.

Dimecres 16
10:00 Pilar d’ofrena a Sant Roc
11:00 Homenatge a Sant Roc
12:00 Homenatge als carrers. P. De la Vila.
22:30 Aute. P. Rovira
23:30 The Healers: “La nit de van Morrison a Gràcia”. P. Rovira.

Dijous 17
18:00 Lliurament de premis. P. De la Vila.
22:00 Concert d’en Gerard Quintana i Francesc Bertran. Oratori Sant Felip Neri.
22:30 Concert: Aramateix i Discípulos de Otília. C. Bailèn. Els Discípulos fa anys que no els veig i el nou grup relleu de Brams fa bona pinta.
22:30 Concert: La Vella Dixieland. C. Joan Blanques (baix)
23:00 Orquestra Mitjanit. P. De la Vila.

Divendres 18
18:00 Trobada de Grallers de colles castelleres. Recorregut per carrers
19:30 Inauguració simbòlica de la Plaça Dones del 36.
22:00 Dijous Paella. P. Del Sol
23:00 Concert: Stompers (Celta). C. Joan Blanques (baix)

Dissabte 19
20:00 Baixada del Pilar caminant
20:00 Concert: Pau Riba. P. Rovira.
22:00 Pascal Comelade més Enric Casasses. Oratori Sant Felip Neri.
22:00 Sabor de Gràcia + Patriarcas de la Rumba. P. Del Sol.

Diumenge 20
12:00 Trobada Castellera. Castellers de la Vila, Minyons de Terrassa, Xiquets de Valls. P. De la Vila
20:00 tabalada infernal
22:00 Correfoc, de Trilla a P. De la Vila
23:30 Mr. Hurricane Band (blues). C. Bruniquer
24:00 Castell de focs. P. De la Vila

Aquestes són les previsions inicials, després ja veurem, com sempre saltarà pels aires la previsió. Ja us explicaré què puc complir. Per cert, consulteu el programa que em puc haver equivocat (també em passa sovint, resulta que una cosa que volia fer l'havien fet el dia anterior, em penso que li passa a tothom, entre el tercer i quart dia ja no saps quin dia estàs).

Aquesta definició és meva, per tant, té uninterès científic relatiu. El cert és que aquests dius d’estiu ipseudovacances, la companyia de Gràcianet és molt bona, quan estàs a casa i a l’ordinador!

M’explico. Et lleves, vas a esmorzar a unaterrasseta de Gràcia amb el Punt i vas llegint. Arribes a casa després d’havercomprat una miqueta (pà i una mica de fruita), i mires l’ordinador. Tres nousposts, i tots semblen interessants. I respons. I llavors entres en una dinàmicaque et fa que cada hora i mitja et vas connectant regularment.

Tens una bona discussió amb en Luisan (sé quetinc pendent resposta i sé que se m’estan acumulant, je je) que cada mitja hora t’ofereixresposta. Realment enganxa. En Maurici continua penjant bons vídeos i lesconverses amb Polònia. Quatre blocs diferents parlen del Pla de Mobilitat i t’obliguena respondre, perquè vols i perquè és interessant. En Vives (el guardià) opina atots sense parpallejar. I vinga, aquests dies comencen nous blocs que volsseguir una mica. En Tato (el rincón del diván encara no ha començat, no?), enOtch, na coquine, etc. I sort tenim que alguns blocs es fan a mitges, que sino!

I vols seguir com va el viatge de la Montse i en Roger. I enGreips ha tornat, l’eduard, en Xavi i en carlemany semblen estar absents. I enyores el mussol i la lluna. I la Dolors i la Gracienka fan algunapunt de vacances perquè no les oblidem (com si fos tan senzill, :-)!). I en Crazyfa aparicions puntuals, en roger (20g32) els dels qui escriu quasi cada dia. Ien Winston et fa agafar por dels cambrers, ja ja. I decideixes no escriure a la Línia del Otch perquè no etsgaire objectiu, de moment. I tot esperant creuar-te gent amb la samarreta per Festa Major (serà algun dels anònims blocaires que no coneixes?)

Vaja, que tot plegat es fa molt complex deseguir. I ara, la tortuga ja corre (si corre gaire una tortuga) per aquí. Itransversal ha canviat el format! I el pitjor, je je, és que no tens temps d’escriureen el teu bloc. A menys que expliquis les teves sensacions prèvies a la Festa Major. Sort que lasetmana podré començar el “Diari d’un conseller per Festa Major”.

Sí, ja s'acosta. Ahir hi va haver el sopar amb els carrers previ a la Festa Major. Un certs nervis, alguns veïns i veïnes que diuen (com cada any, val a dir) que van una mica endarrerits i moltes ganes de passar-ho bé. I una gran fideuà, també.

I la notícia que corria de boca en boca. Finalment, ens n'hem sortit. El cap de setmana hi haurà metro tota la nit. Perfecte!

Finalment. L'any passat ja vam començar amb els autobusos llançadora que connectaven Còrsega amb la Plaça Catalunya. I enguany també hi seran, tots els dies, de les 23 a les 05:00. I amb major freqüència de pas.

Però és important això del metro. En primer lloc, és la plasmació que la Festa Major de Gràcia és l'aconteixement més important quant a quantitat de gent que té lloc a Barcelona (i no entraré en debats d'identitat). I, com a tal, calia donar una resposta. Doncs aquesta és bona. Ens ajudarà molt a esponjar a poc a poc la gent que ve de fora de la Vila.

També vull destacar que augmenten el nombrede cabines de serveis, fins a 50. Sembla que no, però és una xifra molt important, tant logísticament com econòmicament.

I un altre punt, les normes quant al consum responsable d'alcohol, límits de 33 cl per got i unes normes iguals per a carrers i bars. Crec que cal entrar amb certes mesures per a corregir certes conductes excessives. I, evidentment, no implica que desaparegui el consum d'alcohol, propi d'entorns mediterranis a l'estiu i l'aire lliure, però una cosa no vol dir l'altra.

Pel que fa a la programació, sóna molt bé, mai millor dit. Com cada any, hi haurà bones actuacions que ens obligarà a triar. Com cada any. Gerard Quintana, Pau Riba, Aute, Pascal Comelade, en Titot, Joan Isaac (un clàssic) i un llarg etc.

Ahir em vaig assabentar que l'Aute havia viscut al meu carrer i això em semblar una dada molt maca. I que, enguany, tornarà als carrers on va viure uns anys, a la Plaça Rovira. Provarem d'anar-hi.

Aquest estil de títol l’he manllevat d’aquellscapítols de l’Escurçó Negre III.

Sí, fa xafogor, la que et dóna mandra tot eldia, la que fa que qualsevol cosa costi més. Què hi farem?

Bé, la part de xafarderia prové del passatdissabte. Els dissabtes Can Vall, a la Plaça Rovira, està tancat, així que vaig decidir-me per a anar aesmorzar a la Plaça Virreina.Casualitat? No, causalitat. S’hi casava un amic ben conegut per tothom. I vaigpensar anar a comprar el diari al carrer Verdi i fer un cafè amb gel al Cafè dela Virreina. I,un cop allà, ja veuríem.

Arribo a les 11:50. Veig un noi que sembla enRoger però no vesteix com en Roger. I al seu costat l’Eduard fent fotos.Felicito en Roger i me’n vaig a fer el cafè. Mentrestant, van arribant enTorradet i na Gresca, castellers, geganters i uns quants diables.

Entren a l’Esglèsia. No veig gaire bé la núviani hi entenc de vestits, així que no espereu que faci comentaris de moda. Quedoamb un amic que corre per Gràcia i m’ha enxampat fora de casa, petem la xerradaa l’ombreta de la Plaça. Començaa sortir tothom. Els Castellers fan un pilar (diria que de cinc, sóc lluny i noho puc comptar bé), els gegantons fan un ball al voltant dels nuvis i elsdiables (la Vella)fan una petita dansa lluny dels vestits de mudar no fos cas. Per acabar, unatraca (Déu n’hi do com ressona).

El més curiós és veure la cara dels guiris queestan a la plaça. S’ho miren com pensant, caram, com són els casaments de Gràcia.I fan fotos. I arribaran als seus llocs i ensenyaran les fotos dient que hanassistit a un casament antropològic de Gràcia, que allà tots els casaments sónaixí (el curiós costum de generalitzar a través de la nostra experiència), jaja.

Aprofito per anar a felicitar en FrancescVilaplana, que enguany serà el pregoner de la Festa Major, quina gran tria iquina gran persona!

Bé, això és tot, ara anirem seguint el blocdels nuvis, esperant que puguin sortir de l’aeroport. És veritat, com som els d’Esquerra,sempre reivindicant l’aeroport. Per cert, a l’emblema d’Ibèria hi ha unacorona. Curiós, no?

Per últim, saludar en Lluís, un company d’Esquerra i químic, també. Bon currículum, je je. Ara ha obert un bloc sobre la seva feina de regidor a Viladecavalls. Endavant, Lluís, com més serem, millor ens explicarem!! Salut i República!

(s’inicia una línia editorial de relats curts, absurds, apolítics, per compensar els que ho són)

En Xelà té calor. Avui ha comprat un ventilador, no creia que li passés mai pel cap, creia que podria trempejar aquesta i mil calors més. Però no ha estat possible, ha provat de triar aquell aparell que consumís el mínim possible i que pogués ser portàtil per tal de poder-lo moure per casa. Creu que és una bona inversió, però procurarà fer-ne un ús moderat, només per quan calgui, igual que fa quan té fred i encén l’escalfador elèctric que l’acompanya allà on va, com si fos la seva closca de cargol.

Posa música, l’últim disc de Pastora. Li agrada, creu que reflecteix coses que li passen, sentiments de la gent de la seva edat i generació. Cada edat una música i, sobretot, unes lletres que diuen més del que diuen perquè sembla que la cançó l’escriguin pensant en tu, com la gent que pensa el mateix tot llegint l’horòscop. El mateix que ha fet amb les cançons dels Pets, ha crescut amb ells i les seves reflexions són també les pròpies. Cada cançó, un record. Com més cançons, més records. I aquella manera quasi obligada d’escoltar una cançó moltes vegades. El que deia Phil Collins a “A Groovy Kind of Love”, When I’m feeling blue… (quan estàs tou), el millor és la música. Si estàs animat, un bon “Hungry Heart” o un “Born to Run”, un “Bon dia” o un “Local Hero”. Si estàs tou, tens més cançons, diguem tot el repertori de Los Panchos, “Siempre me quedará” de Bebe, un “Ojalá” de Silvio, un “Las cuatro y diez” d’Aute, un “Podré tornar enrera” de Sopa, un “Vespre” dels Pets, el "Contigo" del Sabina, etc. Moltes més cançons de referència. Curiós. Potser la música expressa millor la tristesa o s’exterioritza millor. En Xelà no hi entén, però, de música.

Encén l’ordinador sense pensar que ho està fent. El pilot automàtic actua com sempre, com quan camina sense pensar en el camí dels catalans i ja hi és. El senyor Gates fa el sorollet de costum, tot arrenca, tot sorgeix, el paradís de la comunicació. El senyor ADSL et demana la contrasenya de sempre que absurdament continua recordant. De vegades, en Xelà pensa que la gent té molts més mitjans al seu abast. Però, té més coses a dir? Té més ganes de comunicar? Teràpies de soledat, que no de solitud. O era a la inversa? El ventilador dóna voltes. Sí, raona en Xelà, la culpa la té un tal Maurici, que parlava de ventiladors casolans i en Xelà ho va veure molt difícil de fer. Cinc metres de mànega? buff, massa complex. Deuria influir-lo sense pretendre-ho. Igual que ha fet en jiborram, que li va donar la pensada de fer petits relats sense més ambició que la de passar una estoneta escrivint. I si algú ho llegeix, doncs bé. Com també el deu haver influït en Cani amb la seva dolça manera d’expressar les coses en tercera persona.

Fum blanc de negre. No prou per no veure la pantalla. Com eren els estius d’estudiant? Lliures d’obligacions, sens dubte. En Xelà recorda que l’estiu començava amb el Tour, acabats els exàmens, podia passar-se un dia davant del televisor. Les grans etapes començaven a les 12. Podies seguir-la tota. I no pensa en l’Indurain, pensa en qui li va fer apreciar el ciclisme: en Perico Delgado, en 34 Comments | Reflexions sobre les petites coses | Permalink
Posted by AlexLopez