Redebat: el debat del debat, o quan parlant la gent ho entén
Sí, ahir hi va haver el debat dels peixos grossos o fou un dels millors Polònia que recordo. Aquest cop no parlaré d’ulls vidriosos ni de la il·lusió, però sí de la comunicació no verbal i de les meves impressions i les que hem recollit avui voltant pels mercats de l’Abaceria i de la Llibertat. Tinc la impressió que aquest debat haurà servit per dir finalment: ei, estem en campanya, toca votar.
El títol vol expressar com dues hores poden servir per veure els tarannàs i els ritmes que pot agafar cada govern si són presidits pels cinc candidats. Tanta poca estona, a mi se’m va fer curt, no pot servir per conéixer el programa. Us asseguro no ser objectiu, com sempre.
No sé si començar de més a menys representació o a la inversa. Doncs, mira, faré un repàs a en Mas, Montilla, Piqué, Saura, en Carod i finalment comentaré el paper d’en Cuní.
Mas, Artur. Decebedor, ho sento, veure’l fer el pinxo ha estat un dels moments més tristos pel catalanisme. Em venien al cap molta bona gent convergent que estic segur que no estaven d’acord amb el to. Ara es veu que en Pujol torna a fer campanya. Alguna cosa deu veure que no li agrada. Convergència enyora massa a en Pujol, no com a record sinó com a llosa. Un bon líder mana sense manar. Recordo un moment del debat on es posa a traduir directament de l’anglès, un cop baix, recordo en Carod rient per sota el nas. Molt forçat, molt forçat. Crec que al final ell mateix es va adonar del to que estava prenent. Tota l’estona mirava a en Montilla, no en to de seguretat sinó en to de desafiament. Potser en una altra vida es va creure mosqueter. Un missatge al mòbil que treia fum m’assenyala una frase: Mas prepotent, Catalunya independent. I no pas ell com a president, per qui m’ho envià. Referent audiovisual: el capità de l’equip futbol americà del college que vol lligar amb la cap de les animadores. Amb permís d’Schreck, evidentment.
Montilla. No estic segur que fos ell el qui estava allà, o era una mala repetició del debat cara a cara del Polònia. I no era un problema de llengua sinó de carisma. Crec que l’Iceta mateix seria un millor candidat per a debats. No estava còmode. Ara entenc el perquè de les excuses dels debats. Crec que és part de la jugada, fer veure que hi ha un cert assetjament per part d’en Mas. Referent audiovisual: el líder de la Revolució dels Novells, em faltaven quatre bolis i una calculadora i un esparadrap a les ulleres. Deuria sortir amb pressa de casa i es va deixar el carisma al segon calaix, allà on hi ha els mitjons desaparellats. Pot ser un bon gestor però les conselleries ja tenen secretaris generals, els polítics han de tenir, entenc, un punt més d’empatia. Si Convergència enyora Pujol, el PSC-PSOE, en queco novell i el país ja enyoren en Maragall. Ja ho vaig dir en un comentari. En Portabella va proposar fa tres setmanes que el metro obrís les nits del dissabte i la resposta oficial socialista fou que hi havia problemes de manteniment. En què quedem? O era per no xafar-li la proposta? I no comentaré que no sembla saber per on s’entra el metro.
Piqué. Què fàcil és presentar-se quan no tens res a perdre. Convergència va deixar perdre un bon element fa molts anys. Suposo que és qüestió del poder que hi ha a Madrid i el que tenim encara a Catalunya. És enginyós, però va pecar de maleducat, interrompent contínuament. És evident que cal no oblidar mai que és la cara amable volguda del PP, de l’Acebes, en Zaplana i tota la Família Adams. Doble xarxa, un concepte que ja vaig parlar. Però tant extrema que no és creïble. Referent audiovisual: algú que vol ser el centre d’atenció tot sabent que no compta amb les simpaties de la gent, una mena de bufó medieval que a qui feia més nosa era a en Mas perquè li recordava constantment que havia pactat amb ells.
Saura: haig de reconéixer que va fer un bon debat, però la sensació era que hi havia com una mena de pacte secret (no dic que hi fos, de fet no ho crec) per ser ell el qui repartís mentre en Montilla pretenia quedar com més callat millor (curiosa tàctica). La sensació és que algú havia posat dues persones d’un mateix partit. Mirades constants cap a en Montilla, com si esperes que digués alguna cosa que no feia. Té el seu nínxol electoral molt clar però es va perdre en excessives dades, crec que havia encarat malament el debat. Referent audiovisual: Waylon Smithers, el secretari del senyor Burns dels Simpson.
Carod: se’m difícil avaluar-lo, ja ho suposeu, però ho provaré. Crec que no va aconseguir fer entrar als restants candidats en allò que més hagués convingut al país: la cerca de consensos. I no ho dic com a crítica, sinó com a llàstima, atès que els altres estaven més dedicats a llençar les frases que tenien preparades. Ara sé perquè porta bigoti, perquè es va estar mossegant la llengua i el llavi superior molta estona davant del to que prenien els altres. Quan va caldre va emprar la per mi millor arma, la fina ironia, recordo el comentari que li va fer a en cuní sobre que segons en Mas no podria ser president. Un model de país, les coses clares i les propostes estratègiques millors, no el mercat de calaf.
Cuní: aquest home és com és, igual que nosaltres som com som. Hagués preferit en Bassas, en Puigbo, o la Mònica Terribas, que sí que l’haguessin respectat. Les seves preguntes allargades per fer-se present trencaven el ritme. Ara millor que en Tàpia, evidentment, però això tampoc és massa difícil. Tampoc calia que anés repetint contínuament que se’n podien fer més de debats, ja ho sabem, gràcies.
Crec que no s’hauria de parlar ara d’immigració, seria pur electoralisme, la veritat. Cal fer-ho, com proposa en Carod, dins de pactes. Si hagués quedat l’Estatut del 30-S, si fóssim independents!
Finalment, no em puc deixar de parlar d’impostos. La meva opinió és que prefereixo pagar més impostos i no haver de confiar en mútues o bé escoles concertades, en telemaratons.
Bé, aquesta és la meva visió.
PD: recomano llegir el darrer post d'en Ricard
octubre 22nd, 2006 at 12:35 am
Bona nit conseller Àlex,
M’agraden el teus comentaris, per la franquesa amb que expresses la teva opinió. No estic totalment d’acord amb el paper que interpretares a en Mas (que portava els deures molt ben fets), però no discutirem per matisos.
Una cosa si que vaig, i segueixo trobant a faltar: si jo …
– em se Català
– vull un govern que pensi com jo
– no veig respostes ni plans de futur clars per a tirar endavant (indústria, serveis, sostenibilitat social, …) aquest nostre país, en cap dels qui ahir vaig sentir
– estic fart de votar a A pensant que sinó guanyaria B tot i que el que jo voldria està més a la vora de C, que al final acaba pactant amb …
… al final he d’anar a votar o més val que em dediqui a llegir a Wilde i a Huxley?
Potser és massa tard i avui no estic escoltant la música adequada. Com a mínim estem d’acord respecte en Cuní, però qui sap si en una época mediàtica és l’entrevistador qui ha de ser protagonista.
octubre 22nd, 2006 at 9:40 am
Bon dia, My Lord!
quin honor veure’l per aquí, 🙂
Bé, ara seriosament, responc els teus punts tan ben exposats.
– Evidentment com a persona que es preocupa per la política hauries d’anar a votar.
– Durant el debat no es podia exposar prou abastament el desenvolupament dels programes. Si esperaves baretes màgiques, aquí tenim prohibida la seva comercialització. És a Madrid on hi en venen i tenen l’exclusivitat. És a dir, tenim les competències que tenim que sempre fan lluir més les lleis espanyoles per la càrrega que tenen.
– L’etern dubte A o C. Bé, tot i que jo no l’he tingut mai, sé que molta part de la gent sí.
T’exposaré la meva teoria del vot. Algú la considerarà contradictòria amb altres consideracions que he fet en posts anteriors, però això voldrà dir que no m’he explicat prou bé.
No crec en el vot útil. L’excusa del vot útil és allò que han creat els dos partits grans per tal de perpetuar-se en el poder i no deixar entrar els altres tres. Als partits se’ls ha afegit tots aquells amb interessos (mitjans de comunicació, opinadors interessats, certs lobbies de poder, etc.). Crec que un ha de decidir sempre si està més a prop d’A o de C, en el fons és definir-se si s’és més d’esquerres o de dretes, si es volen canviar les coses i fer un pas endavant no de fireta sinó de veritat.
El fet que la teoria inútil del vot útil fa que s’eviti fer el gran salt que seria normal en un país. C hauria de ser el referent nacional perquè hi ha més gent d’esquerres i A hauria de ser el primer partit del centre-dreta però per sota de C. B anirà caient en vots fruit de la seva doble xarxa que petarà.
En el fons el que jo voldria és que governés C amb el suport de B i no a la inversa. Pensa com serien de diferent les coses!
Si no reforcem C llavors no podrem mai queixar-nos del que fa, perquè mai podrem veure què passaria si governés de veritat.
I, en el fons, la part important del vot és tenir la consciència tranquila, anar amb orgull sabent que més o menys, hi ha gent a la teva mateixa escola, fins apoderats, que pensen com tu. C ja ha trencat la barrera de resistència, algú pensa que punxarà però s’equivoca.
Hi ha gent que no haurà entès certes decisions, hi haurà gent que criticarà coses (com fa tothom dels seus propis partits), però a l’hora de la veritat sap que el seu referent i l’únic que tirarà endavant les seves polítiques és C. I C jo dic que és Esquerra, i per això treballo en la mesura del que puc, treient temps a tardes i vespres per tirar-ho endavant.
Així que et dic el que penso, em demanes l’opinió sabent que no seré obejctiu, entendràs doncs la resposta.
Hi ha molts dies per llegir Wilde, Huxley, però poquets per canviar les coses.
octubre 22nd, 2006 at 12:53 pm
Estimat conseller Àlex, m’haurieu defreudat amb una resposta objectiva. No és ni apropiada ni esperada.
El fons, però, del meu dilema, no és ni A ni B ni C, sinó el saber que tal com nosaltres podem triar per un vot útil (intel.ligent diria jo, ja que neix de la tria del camí posterior a l’anàlisi de les diferents dreceres i les seves conseqüències) aquesta és un pràctica que els nostres polítics ja fa temps que coneixen, podriem dir-ne l’aliança útil, i que el resultat acostuma a ser decebedor per la majoria.
Tinc sort de veure doncs la part útil d’aquest espectacle com la part divertida de l’espectacle al que estem sormesos?
octubre 22nd, 2006 at 1:06 pm
Afegeixo que quan votem no votem el pacte sinó el partit que creiem que millor representa el que nosaltres volem pel país, és una identificació respecte a una tria. Sempre dic que si jo no cregués en Esquerra, potser m’identificaria en altres partits, fins i tot extraparlamentaris, i amb la consciència tranquila.
Potser el problema rau en la manca de cultura del pacte, estem acostumats a haver de pactar (genuflexadament o no, fotogràficament o no, depèn de qui) amb Espanya però no entre nosaltres. Aniria sent hora, no? digues-li governs de coalició, digues-li pactes nacionals.
Quan pactes renuncies a una part del que és teu, tots ho sabem, però no és el mateix pactar quan tens 18 diputats que quan tens 28. La gent tampoc podia esperar que amb 23 diputats declaréssim la independència, no?
Per cert, he vist que en Zapatero ha dit en un míting que li dóna marge de negociació al PSC. Vista l’experiència de promeses del president espanyol (vegi’s estatut, presa de pèl), ja ha començat la sociovergència.
octubre 22nd, 2006 at 2:46 pm
Que vols que et digui, a mi el vot útil em sembla igual de respectable, perquè la gent realment no vota el partit que li és més próxim ideologicament, sinó que vota el que éll vulgi votar. Tothom és lliure d’utilitzar el seu vot de la manera que cregui convenient, criticar el vot útil o criticar l’abstenció sempre m’ha semblat una falta de respecte per les llibertats personals.
Jo he arribat a un punt en que he vist que la política s’ha tornat inútil, vaig veure el debat i va ser realment penós. A mi em va quedar clarísisma una cosa, si aquesta gent han de ser els nostres representats és que les coses van molt, molt i molt malament.
Tot i així el debat m’ha ajudat a decidir el meu vot, no vull votar a cap d’aquells cinc impresentable, és patètic veure com están més enfeinats en criticar el programa dels altres que en destacar el propi, és patètic veure com la seva “moralitat” canvia en funció del que els hi convé en cada moment, i és patètic com tots manipulen la realitat segons les seves necessitats.
Jo me’n vaig al extraparlamentarisme, perquè com que els partits amb representació obliguen als mitjans a minutitzar tot i no deixen res d’espai ni de veu a la resta, no fos que apareixés algún nou en escena, doncs mira, almenys aquest no els he de sentir fent el paperina per la tele.
Tothom defensa les seves quotes de poder o d’influència a tots els nivells. El dia que deixin de veure les eleccions com una guerra on tot s’hi val les coses aniran molt millor.
octubre 22nd, 2006 at 4:41 pm
Ja em sap greu…però per a mi el Gran Debat em va semblar (i perdoneu) una merda! Ha estat un dels debats més fluixos i més arrogants des de fa anys… i crec que es deu al baix nivell dels polítics que hi havia a la taula (no n’hi ha cap que se’n salvi). La política catalana s’està tornant en un guirigall d’ineptes que desitgen governar el país per interessos i desídia personals.
Encara no sé a qui votar…, però cada vegada que s’acosten unes eleccions m’és més fàcil decidir a qui no votar que no pas escollir a qui donaré el meu vot. No hauria de ser al revés?
octubre 22nd, 2006 at 5:25 pm
Oriol, veig com ja preveia que no m’he explicat. No vull dir que el vot útil no sigui legítim, sinó que és una perversió del sistema que només afavoreix els grans i són els que ho proven de potenciar senmpre, bipolaritzant les coses. Com canviaran les coses si a banda d’un vot ocult sempre hi ha un percentatge de vot útil? en aquest sentit ho deia. L’abstenció activa també la trobo vàlida, no així la passiva, no sé si cal diferenciar els dos termes.
Pep, evidentment em sap greu que pensis així, perquè no ho comparteixo. Sempre he pensat, com ha vaig dir-li a una blocaire, que aquest pensament sempre acaba anant en contra dels que voten amb molta ideologia. Que algú estigui indecís vol dir que no estàs amb una seguretat al 100% de qui vols votar, i probablement que pertanys o a una franja decebuda amb un partit o a una franja que no té un partit referent, perquè no em diràs que no és senzill diferenciar-los, no?
octubre 22nd, 2006 at 5:27 pm
Anem per Passos,
Àlex mentre llegia el teu post original anava pensant, carai! Si hem vist el mateix i tot, però en arribar a en Saura i en Carod crec que t’has deixat influenciar massa per la doctrina de partit…
Jo vaig trobar a un Saura sorprenet, directe i sincer, fins i tot un punt extremista (ecològicament parlant) Li vaig trobar una agressivitat que no sabia que tenía i que, en canvi, vaig trobar a faltar en la seva etapa de govern.
En quant a en Carod, va ser més aviat al revés, va aguantar estoicament la mala educació d’en Mas i Piqué, va ser el més respectuós de tots i va ser qui millor va defensar el seu programa; qui menys es va fixar en els demés. Llàstima de la, un tant babosa, petició de vot final. En definitiva que em va agradar molt l’actitud i el contingut d’en Carod, amb un saber estar que com en Saura abans no va saber tenir en la seva etapa al govern.
Respecte als altres tres, seré breu:
Montilla: Insuls, antilíder, i totalment soso.
Mas: Prepotent, mal educat i ebri de poder.
Piqué: Bé per qui pensa com ell, gairebé tan mal educat com en Mas.
Per cert Àlex t’oblides, i massa, de la opció D, IV-EUA. També existeixen i seràn més impotants del que s’espera la majoria, encara que sigu amb vots de gent que va votar ERC.
De fet la meva preferància final seria un govern amb Carod de president i Saura de conseller primer. Que maco és somniar.
Respecte a en Cuní, no el vaig veure tan malament, sobrava tanta publicitat a TV3 però va saber tractar de tu a tu als cinc magnífics.
octubre 22nd, 2006 at 6:40 pm
Ja, ja, otch, he estat cercant la doctrina de partit i no l’he trobada!
No, vull dir que el que dic és el que vaig pensar en aquell moment d’una manera literària més o menys vestida, però totalment lliure.
M’agrada l’escenari que planteges, i tant que sí. El país seria millor. Vull pensar que tots aprenem dels errors i aprenem a enfrontar-nos políticament als qui porten tants anys al poder i no han solucionat prou les coses.
octubre 22nd, 2006 at 7:33 pm
Ja saps que crec que ningú no ha de ser objectiu en la seva opinió personal, jo no ho sóc, però en el teu discurs veig la doctrina de partit i és ben normal.
La doctrina d’ERC és ningunejar IV i fer-los semblar el mateix que el PSC. Entenc el punt de vista de ERC, els votants d’un i altre no estàn tan distanciats i han de conservar aquests vots.
octubre 22nd, 2006 at 7:51 pm
Perdona que insisteixi, Otch, no estic fent doctrina de partit, parlo de la meva pròpia esperiència, una cosa és que a nivell discursiu extern siguem propers, i l’altra que a l’hora de la veritat sempre ens quedem sols i a l’altra banda quedin els dos altres partits d’esquerres.
octubre 22nd, 2006 at 10:40 pm
Jo vaig veure un trosset del debat, aproximadament uns 50 minuts. En lo poc que vaig veure, les conclusions que vaig treure van ser les següents:
Es van comportar com nens petits quan intenten jugar a futbol al pati de l’escola. Per mi els millors van ser en Carod i en Saura. El primer perquè va passar dels insults i de les picabaralles infantils (i crec que això li aportarà algun vot) i en Saura, per fer més o menys igual, llàstima que en alguna ocasio es va mig ficar en el guirigall, rient i fent algun comentari.
Sobre en Cuní el què em va agradar d’ell va ser quan es va posar serio i va cridar al pique que calles, el va avisar unes 4 ó 5 vegades i en Piqué passant de tot i pensant que si seguia així perdria vots hehehe.
En Mas prepoten total, en moltes ocasions dient JO en comptes del meu partit i en montilla… si us plau… al principi parlaba amb un to tant suau que m’adormia, a part que semblava una respota estudiada com quan m’aprenia les definicions de memoria per el cole… o potser semblava que anés a representar una obra de teatre però quina cosa més sosa si us plau!!
Si guanyes en montilla crec que la societat catalana aniria arrossegant els peus, caminant com zombis i saludant a tothom pel carrer fent Ei!! i l’altre contestant: Ei!!
Finalment aniré a votar, no ho tinc clar encara però crec que m’estic casi decidint. I si no em decideixo votare als tipics partits amb noms raros que n’hi ha de molt curiosos: el partit de les flors, el partit de les papallones…
octubre 22nd, 2006 at 11:58 pm
Àlex, no vull dir que quan parlis ho facis en funció del que et manen, però és evident que si formes part d’un partit és perquè penses igual o molt semblant a la resta de components d’aquest partit. Ja sé que dius el que penses per això ets bo per debatre.
Això no treu que cregui que el que dius és injust enquant a IV, crec que són conscients de les seves limitacions representatives, i que la seva funció és fer política amb aquest handicap, vosaltres teniu més vocació de govern. Això de vegades és bò i de vegades dolent.
octubre 23rd, 2006 at 12:33 am
Voy a hacer mi resumen:
Mas fue con la intención de demostrar que su miembro viril era el más largo y enhiesto de los cinco presentes. Entro en escena blandiéndolo cual espada láser y sorpresivamente (sólo para él, que es bien cierto) los tres exmiembros del tripartito blandieron sus respectivas masculinidades con mayor traza y tras encaramarlas una sobra otra cual pilar de tres demostraron que unidos sus tres miembros pueden más que el del infausto convergente.
En paralelo, y para acabar de amargarle, Piqué sacó un tubo de vaselina, se lo enseñó a Mas y le dejo ver claramente que, por mucho miembro que tenga sin el PP ejerciendo de mamporrero, CiU no es nadie. Llegados aquí más de uno dirá que ese nunca bien ponderado papel podría ejercerlo ERC pero, tras esa bonita obra audiovisual perpetrada (no se si sería mejor decir “pepetrada”)por Madí no creo que queden republicanos que estén por la labor (algo me han dicho de bases cabreadas y apaciguadas por Puigcercós)
En fin, que el resultado de todo ello es simple:
El enhiesto miembro convergente se encogió poco a poco hasta quedar reducido al tamaño que tiene el de cualquier mortal después de salir de una piscina a la que se ha tirado sin comprobar la temperatura del agua.
Otra manera de decirlo (menos gráfica y políticamente más correcta) es decir que Mas fue a por lana y salió trasquilado. Y yo que me alegro
Y una puntualización: Àlex, desengáñate: en CiU (como en el PP) NO HAY BUENA GENTE. Un neoliberal sigue siendo un neoliberal aunque se excite cuando sube el Tagamanent.
Espero que no moleste el tono….intentaba ser jocoso….
octubre 23rd, 2006 at 8:53 am
Nunthor, tens raó, ja em vaig fixar en l’ús que feia del jo en lloc de Convergència o nosaltres.
Otch, un amic meu diu que la diferència de tarannà sempre és que un vol mantenir-se i l’altra anar pujant, suposo que és més o menys el que dius tu.
luisan, fas servir unes metàfores ben rares, però suposo que s’entèn el que has dit. AL contrari de tu, crec que hi ha molta gent de base de Convergència que no sap ni què vol dir neoliberal, que hi ha una inèrcia pujoliana i el punt nacional.
octubre 23rd, 2006 at 9:21 am
Que no, Àlex que no, que son de derechas y muy malos todos. Son el PP, pero solo se diferencian de ellos en que hablan en catalán. Pujol era malo también…mucho
Y su mujer peor…y no me extenderé aquí incluyendo frases suyas que lo demuestran
octubre 23rd, 2006 at 9:36 am
No parlo d’en Pujol ni la seva dona, no parlo d’ells, parlo dels enlluernats pel seu carisma, hi ha bona gent al país que no entenen de dretes o d’esquerres però que han votat repetidament la dreta sense pensar-ho. QUe creien que aquest país era la bomba i es quedava en una piuleta.
Ara comencen a canviar, els seus fills ho tenen clar!
octubre 23rd, 2006 at 9:52 am
Bufff….¿no estarás mentando la tan traída y llevada transversalidad? ¿Qué narices significa eso de que hay gente que no entiende ni de derechas ni de izquierdas? ¿En función de qué votan entonces? ¿Del número de señeras o rojigualdas que ven en los mítienes?
Por favor àlex!!!
octubre 23rd, 2006 at 10:55 am
Luisan, sempre he pensat que més que un bon estadista com diu la gent, perquè poc estat va ajudar a crear, en pujol fou un gran flautista d’Hamelín, lligat a la seva lluita antifranquista i la seva empatia natural.
Aquest fet i el que fos el primer president és el que va fer que encadenés tants anys, fins i tot amb el suport del PP. Segur que encara li cou, o no.
De la mateixa manera han funcionat molts ajuntaments socialistes, amb la inèrcia de les primeres eleccions, on qualsevol cosa que es feia era prou millor que el que hi havia. I s’han fet moltes coses, però no s’ha pensat en clau de futur. I així estem al segle XXI.
Tu parles de banderes, jo de sentiment. Sé que hi ha força de gent de CiU que tira de veta, o creus que volen en Madí dirigint alguna cosa? o en duran manant? o en teixidor de conseller?
Ja et vaig dir que a Catalunya hi ha dos eixos per definir-se, encara que tu només vulguis veure un. I la gent tria quin prefereix. De fet nosaltres som els qui marquem, per primera vegada, visió nacional i d’esquerres.
octubre 23rd, 2006 at 11:38 am
Que sí Àlex, que todo lo que tu quieras pero ten clara una cosa: el corpus electoral de CiU esta compuesto strictu senso por el mismo tipo de individuos: ignorantes o indencentes.
Los ignorantes son los que no se dan cuenta de a donde nos llevan con sus nuevas y “revolucionarias” políticas y los votan porque se dejan llevar por palabrerías catalanistas o españolistas (si analizas los discursos de este tipo verás que si cambias España por Cataluña o viceversa quedan igual de bien) y los indecentes son los que sí se dan cuenta de hacia donde pretenden llevarnos y se la trae completamente al pairo cuando no lo celebran con jolgorio y algarabía.
Vosotros, aunque con algún que otro pájaro en la cabeza, sois otra cosa. Lo malo es que cuando oigo a gente como tú decir que en CiU hay buena gente se me ponen los pelos como escarpias….Ya he dicho muchas veces que ERC me parece más o menos respetable en función de si os pesa más la E o la C. La R creo que estamos de acuerdo en que tiene un interés más sentimental que otra cosa.
Por cierto, impagable uno de vuestros slogans de campaña (y sobretodo la imagen que aquí en Lleida le acompaña). Me refiero, claro, a lo de “Patriotes como Tu” y la bonita foto de Carmel Mòdol haciéndose un pan con tomate…..No se ni que decir. De entrada que me parece vergonzoso que a estas alturas de la vida alguien ose definirse como “patriota” con lo que implica tamaño vocablo. De salida, sólo decir que si ese patriotismo se limita a hacerse un pan con tomate la cosa me tranquiliza pero, la verdad, no deja de parecerme, como poco, un argumento bastante simple como para pretender llamar la atención del electorado.
Hala, aquí tienes mi cuello para hacer con él lo que quieras
octubre 23rd, 2006 at 11:40 am
Que sí Àlex, que todo lo que tu quieras pero ten clara una cosa: el corpus electoral de CiU esta compuesto strictu senso por el mismo tipo de individuos: ignorantes o indencentes.
Corrijo: Aquí debería decir “el corpus electoral de CiU está compuesto strictu sensos por el mismo tipo de individuos QUE EL DEL PP”
Es que si no, no se entiende
octubre 23rd, 2006 at 11:49 am
Luisan, la veritat és que ja tinc ganes de parlar amb tu, per veure si aquest enginy és espontani o treballat.
Ets de blancs o negres, i et deixes els grisos, com sempre. Jo no estereotipo tant perquè la realitat és més complexe i em moc còmodament per la transversalitat i les mitges tintes, tot i tenir les coses clares.
T’equivoques, la R és molt important. És el republicanisme, no només entés com a antimonàrquic, sinó entés com allò que permet la igualtat d’oportunitats, drets i deures per a tothom, unes regles de joc no marcades pels poderosos, vaja.
Per definir-nos necessitem les tres lletres, a nivell geogràfic, a nivell de l’adscripció política i a nivell de la manera d’encarar les injustícies socials.
Jo no m’avergoneixo dels conceptes, per molt que en altres llocs hagin tingut altres connotacions. No sóc dels que diuen que el terme nacionalista no serveix com diu en Duran, que cal superar certes coses.
octubre 23rd, 2006 at 11:55 am
Primer sobre ICV, sobre els que es queixen sobre el fet que és ninguneixi Iniciativa… que voleu que us digui, és un partit crosa. Podeu dir el que vulgueu però iniciativa és un partit satèl•lit del PSC, hi ha més diferències entre PSC i PSOE que entre ICV i PSC, per mi iniciativa te el mateix paper que podia tenir Ciutadans pel Canvi.
Una altre cosa és un comentari que és gairebé ridícul que es diu que Iniciativa aposta per “polítiques radicals” ecologistes… per favor! És ecologisme populista, és increïble com la gent es pensa que un partit fa polítiques “ecologistes” perquè diu coses com “Nuclears No”, nuclears no, però el que no et diuen és que això se supleix perpetrant un dels crims més greus a la malmesa ecologia del planeta, la producció de l’energia a partir del Carbó, la forma més contaminant possible que existeix actualment, una tecnologia dels inicis de la industrialització, amb una baixíssima eficiència i una massiva emissió de CO2 a l’atmosfera, contribuint de manera fatal al canvi climàtic i impossibilitant el compliment dels protocols de Kioto.
Ser ecologista vol dir treballar amb fets i realitats. No es pot fer una autèntica política ecològica basada en els tòpics, això si, el color verd i els tòpics gastats queden molt bé de tan en tan.
En quan a un altre comentari que heu fet criticant el vot útil, doncs només dir que en aquest cas ERC te una doble moral, perquè mentre que en aquest àmbit es critica el vot útil, quan li convé en fa us. Perquè en els sectors independentistes minoritaris sempre s’aboga al vot útil independentista, perquè ERC es ven com l’únic partit amb capacitat per portar-nos cap a la independència. He sentit una pila de cops per part d’ERC intentant desligitimar iniciatives com les CUP o similars, i parlant del vot útil independentista per no disgregar esforços. Per la gent d’ERC la unitat de l’independentisme consisteix en que els votis a ells.
Jo torno al mateix, el debat va ser penós. No m’agrada cap dels dos probables presidents… ho trobo realment increïble, amb la quantitat de gent que hi ha en un partit, no hi havia ningú millor? Trobo increïble la representació del Montilla, semblava un telenyeco encartronat, com un actor dolent que representa un mal paper, com a mínim feu com als EE.UU que tenen més vista i agafen actor de veritat perquè facin aquestes coses. I en Mas, trist, trist, trist… una mica de humilitat, si us plau! Sembla un megalòman.
octubre 23rd, 2006 at 11:58 am
Luisan, la veritat és que ja tinc ganes de parlar amb tu, per veure si aquest enginy és espontani o treballat.
No se muy bien qué quieres decir con esto la verdad…
Sobre las tres letras reitero lo dicho. A unos os pesa más la E que la C y la R la aceptais porque no implica demsiado. Con loq uehas dicho me confirmas que, más que otra cosa es estética. Como la O del PSOE, vamos….
Lo de patriota, digas lo que digas, sigue pareciéndome poco ético, nada estético y sobretodo nada “republicano” (si por republicanismo entiendes eso que dices)
Te tomo la mano con lo de hablar en directo un día. Pero gano más por escrito, la verdad…
octubre 23rd, 2006 at 2:46 pm
En el fons el que jo voldria és que governés C amb el suport de B i no a la inversa. Pensa com serien de diferent les coses!
Si C es ERC y B es CiU, tu abogas por una colaición entre ambos. O sea, que estás por un pacto contra natura o, como se estila por ahí, “unidad nacional”. No se, me reafirmas en mi teoría de que os pesa más la C que la E
El orden de los factores, que yo sepa, no altera el producto.
¿De verdad eres más nacionalista que de izquierdas?
Dime que no, por dios, dime que no….porque si no no sé que hago discutiendo contigo….
octubre 23rd, 2006 at 3:20 pm
“El orden de los factores, que yo sepa, no altera el producto.”
octubre 23rd, 2006 at 3:25 pm
E”l orden de los factores, que yo sepa, no altera el producto.” Un petit apunt sobre això.
L’ordre dels factors Sí que altera el producte, tot depèn de amb que treballis, per exemple, el producte de matrius canvia segons l’ordre dels factors. (Qualsevol persona que ha acabat batxillerat hauria de saber-ho, almenys al temari per aprovar matemàtiques hi és).
octubre 23rd, 2006 at 3:36 pm
Math, gràcies a 10, les matemàtiques no ho dominen tot, i Si ERC es un producte de nombres reals aleshores no s’altera el resultat en funció de l’ordre.
Això també ho hauria de saber qualsevol
octubre 23rd, 2006 at 4:36 pm
Eh, luisan, no em tergiversis i torna’m a llegir. Amb això d’espontani era saber si els arugments, metàfores i comparacions et sortien mentre escrivies o bé si t’ho treballaves més a poc a poc.
Parlava amb lord henry que parlava de CiU i Esquerra.
A= CiU, B=PSC-PSOE, C= Esquerra. Rellegeixi i veuràs com ho dic clar.
VOldria que Esquerra fos el partit hegemònic de l’esquerra, no estem tan lluny del PSC_PSOE ara que va caient en intenció de vot. Imagina un tripartit presidit per nosaltres amb PSC i IC, seria un dubte molt diferent al de si donem suport a mas o montilla, la perversió bipolar dels mitjans de comunicació. Només que Esquerra i IC fossin molt més que el PSC aquest país seria força diferent.
Math no estem parlant de la suma o la multiplicació.
Imagina’t la següent equació:
govern= ERC*ERC + 1/PSC + 1/IC
Com pots veure aquí no es poden intercanviar els factors (ERC enlloc de PSC o d’IC) perquè el resultat és molt diferent, no? doncs en política no és el mateix ser el primer partit de govern que no pas el qui dóna suport.
Luisan, finalment, no et puc dir si sóc més nacionalista que d’esquerres, sóc nacionalista per poder aplicar polítiques d’esquerres. No veig Esquerra aplicant-les fora del meu país, ni em veig governant des de l’esquerra.
octubre 23rd, 2006 at 4:42 pm
Yo soy de letras, y no llegué más allá de los senos y cosenos y no me acuerdo de qué iban. Evidentemente, quería decir que ERC+CiU es lo mismo que CiU+ERC igual 2+3 son 5 y 3+2 son 5 también. De todas maneras,me gustaría dejar claro que aunque aprobé bachillerato (opción d)nunca operé con matrices cual ginecólogo numérico.
De todos modos creo que me he hecho un taco con las letras
Me parece que la secuencia correcta es la que sigue:
A es CiU, B el PSC y C ERC. De todos modos no acabo de entender que, si esto es así, alguien vote A para que no gane B cuando en realidad quiere votar C. Viene a ser como si yo fuese de IU y votase al PP para que no ganara el PSOE….A(ahora me dirán que me paso por el forro el eje nacional ese pero buffff….aplicadas a política, palabras como “eje” y “nacional” me ponen los pelos de punta.
Como Otch, yo voto D y citando a Acebes -en la forma, que no en el fond0) opino que cualquier militante de ERC que opte por pactar con CiU es tan o más “miserable” que cualquier votante de ERC que ose cambiar el signo de su voto y apoyar al señor ese de Vilassar.
Y sí, no me gustan los matices. Del agua mansa líbreme Dios………..
octubre 23rd, 2006 at 4:49 pm
Evidentment la darrera frase era
Luisan, finalment, no et puc dir si sóc més nacionalista que d’esquerres, sóc nacionalista per poder aplicar polítiques d’esquerres. No veig Esquerra aplicant-les fora del meu país, ni em veig governant des de posicionaments que no siguin d’esquerra.
No es poden fer tantes coses a la vegada
octubre 23rd, 2006 at 4:49 pm
sóc nacionalista per poder aplicar polítiques d’esquerres.
La verdad que no se que tiene que ver el culo con las témporas…..a no ser que seas como Stalin y te vaya el rollo ese de socialismo en un solo país.
Las metáforas me las invento sobre la marcha. Total, escribir es mi oficio
octubre 23rd, 2006 at 4:53 pm
Aquest és el teu problema, que no saps veure nació i esquerres, o quan diem que cal crear un marc nacional de relacions laborals i reivindiquem convenis que tinguin en compte el marc català amb les seves peculiaritats (preu de la vida, preu habitatge, sanitat catalana), etc.
O les infrastructures, què més voldríem que la renfe funcionés com els ferrocarrils de la gene!
I la política de la banda ampla, és veritat, que no té a veure amb el país i el seu futur en totes les poblacions?
octubre 23rd, 2006 at 5:09 pm
pero a ver (y el otro será mi problema, pero este es el tuyo) ¿quién ha dicho que la Generalitat, el Gobierno Autónomo de Murcia o La Junta de Extremadura vayan a gestionar mejor las cosas que el Estado por el mero hecho de ser administraciones que ejercen su poder en un territorio más limitado?
Yo puedo estar de acuerdo con que una Generalitat gobernada por el PSC ICV y ERC gestionará las cosas más a mi gusto que un Gobierno Central en manos del pp pero en loq ue no puedo estar de acuerdo es en que una generalitat dominada por CiU vaya a gestionar las cosas mejor que un gobierno central en manos del PSOE.
Las administraciones actúan bien o mal (y entendiendo como “bien” o “mal” lo que para cada uno significan esos ambiguos conceptos) dependiendo de quién las domina, no de en qué ámbito rigen.
E
octubre 23rd, 2006 at 5:19 pm
Ai, luisan, ja veig que no ens posarem d’acord.
Jo crec que el país estaria molt millor governat des de la independència, és a dir, essent l’únic (amb permís d’Europa, on la sobirania es pot cedir però també es pot vetar, no com a Espanya) àmbit de decisió.
Ja no és només una qüestió econòmica, que també aniria millor, és el fet que tindríem clar si l’AVE és per nosaltres o per ells, si la política d’infrastructures ha de reforçar Catalunya o ve Espanya, si les coses han de tenir sentit o què.
Jo parlo de sobirania en la presa de decisions per tal que aquestes siguin més adequades. Això és un país, no una regió depenent, però clar és evident que tu no ho entens perquè pensem diferent. Per tu només són capes de ceba administrativa, per mi són identitats asimètriques.
octubre 23rd, 2006 at 6:57 pm
He arribat molt tard al debat i ja heu acabat on sempre, així que no hiha gaire més a dir, però en fi, no volia deixar de dir-hi alguna cosa.
Luisan,
Jo sé de gent que s’està plantejant votar CiU enlloc d’ERC per tal que Montilla no sigui president. Pots criticar-ho però és així, i és un dels eixos de la camanya del Mas.
Alex,
Els teus comentaris estan molt bé, jo no vaig veure el debat, però vaja, em crec el què dius. Però per part d’ERC trobo a faltar una miqueta d’autocrítica i de realisme i em sobra una cosa que en podria anomenar “mesianisme”, gairebé com el del Pujol, que dèieu abans.
Personalment tinc una opinió molt negativa de la vostra postura durant tot el procés l’Estatut (però no del vostre partit en general) i en aquests moments m’agradaria que fóssiu més clars respecte a aquests temes: la vostra posició respecte a l’Estatut i la vostra política d’aliances.
octubre 23rd, 2006 at 7:17 pm
Bueno, creo que ya lo he dicho, pero cualquiera que se llame de izquierdas (que supongo que por eso vota a ERC) y se plantee votar a CiU para bloquear la llegada de Montilla a la presidencia NO ES DE IZQUIERDAS. Y me ahorro otros adjetivos, porque no acabaría.
octubre 23rd, 2006 at 7:31 pm
Luisan, què còmode i intel·ligible seria la teva acció política. Tres partis, un sol eix nacional, capp problema a l’hora de triar partits.
Però en el fons, per molt que vulguis dir, sé que entens que no és el model de Catalunya. Per tant, en Otch té raó quan diu el que diu. Apunto que luisan que fa una crida als votants d’esquerres que volien votar a CiU perquè votin a Esquerra. Gràcies, et dec una birra!
Auténtico, T’asseguro que si hi ha algú no mesiànic, sóc jo. Per mi l’important és el partit i la suma de les ideologies de la gent, el que en diem les bases. No tinc preferències personals, diguem-ne.
Pensa que nosaltres Esquerra va votar en contra de la llei de política lingüística del 98 per considerar-la fluixa, i després hem estat els màxims defensors de tirar-la endavant. El mateix farem amb l’Estatut, o qui creu la gent que serà el màxim interessat a tenir el que hi havia encara que sigui poqueta cosa?
Política d’aliances? fixa’t que el petit programa que enviem a la gent diem els nostres compromisos pels pactes, allò que cal acceptar per entrar a govern o donar suport a algú. Per mi això és més important que tenir 4 o 5 consellers. Avui en Mas ha dit que han dit clarament amb qui pactaran. Doncs jo encara no ho sé. Han dit que pactaran amb nosaltres? Ho ha dit en Montilla? han dit que preferirien governar en solitari. Nosaltres també. A aquest pas encara podem superar el PSC i tot. Posa quatre debats més i ja estaria fet.
octubre 23rd, 2006 at 8:14 pm
Der Blaue, no et deixis perdrer per qualsevol Lola.
Si no fos per por de semblar massa creient atreviria a dir “Gràcies a Deu això encara no s’ha acabat”
Si no fos per por de que em diguéssiu blasfem cridaria “Cago’n Deu, aquí encara hi ha molt a dir”
Nois, crec que potser no heu vist que en parlar d’A B C tant sòls estava fent menció de tres lletres alfabèticament germanes, però que la vostra sesgada vista ha transformat en ens amb nom i cognom. Heu entrat de ple en una batalla per la defensa dels vostres punts de vista, quant ningú no us podrà qüestionar mai que siguin ni més ni menys vàlids que els seus, ja que de punts de vista es tracta.
Luisan, Àlex, us adoneu de quant proper està el vostre discurs tot i creixer sobre arrels de diferent natura. Mai veureu créixer pomes sobre les arrels d’un cirerer ni ametlles sobre un tió d’olivera, però ambdós poden compartir prat i donar-nos fruits i ombra; no estareu intentant canviar el gusts de les coses en lloc de ser capaços de fer un bon plat combinant-los?
Així, torno a l’inici del cercle i em pregunto quin sentit podria tenir que en Mas intentés convèncer a l’Àlex de la bondat dels nostres Borbons o que en Carod volgués insuflar dins el cor d’en Luisan la Flama del Canigó? I si per aquí no te sentit que ens vulguin desnaturalitzar, quines eines tenen sentit, doncs, per a demanar-nos que els deixem liderar el nostre país? O potser (Luisan, m’atreveixo a demanar-t’he) ens hem tornat immutables i sens cap opció de canviar?
Tot i trencar el vostre trepidant ritme de carrera, permeteu-m’he una reflexió irrellevant que m’ha vingut al cap: no hi ha cap dona interessada en política, o potser és que són les baralles sobre la nostre més gran fe no els atrauen?? Banal, ja us he dit que era un comentari banal.
octubre 23rd, 2006 at 10:05 pm
@àlex
No se trata de que yo no entienda lo que tu llamas “el modelo de Cataluña” si no que, simplemente, creo que no se trata de un buen modelo y que no lo es porque existe un partido como CiU que bajo un máscara de transversalidad patriótica (como todos los nacionalistas) pretende que cremos que actúa en beneficio de algo que ellos llaman “el país” y en realidad se corresponde con su beneficio propio. Vosotros, ya he dicho, sois un poco distintos pero a veces os pierde la pasión por quemar papeleras. Si no lo corregís y elináis del partido a esos elementos que pendulan entre el voto a ERC y el apoyo a CiU, acabareis convertidos en sus juventudes.
@ Lord Henry
sí, si que estamos próximos, pero a Àlex le pierde el gusto por la ratafía más de una vez y sin que se de cuenta. Por cierto, eso de que las letras no representaban a nadie no me lo trago.
octubre 23rd, 2006 at 10:48 pm
Lord Henry, home, la veritat és que justament m’ho dius a mi que estic al grup municipal amb dues dones, la Dolors i la Sandra? dels dos candidats de Gràcia (excloc en Jordi Carbonell, president d’honor del partit, més simbòlic que ens fa molta il·lusió que militi a Gràcia), tenim un candidat, en Marc, Marsal, i una candidata, la Margarita Bisart. Que potser no tenen prou temps per a entrar al bloc? jo tinc la sort de treballar amb ordinador quasi tot el dia. De fet crec que és més reflex que hi ha més blocaires masculins, però tot pot canviar.
Luisan, crec que quan vam pactar el Pacte del Tinell ja vam trencar aquesta idea. Gent com tu ens va començar a veure com un partit d’esquerres. D’aquí a dos anys ens votaràs. Tinc molta paciència, ja ja. Jo volia dir que parlava del model de Catalunya amb dos eixos i que tu estaries amb el model Madrid on només n’hi ha un. O per què creus que hi ha cinc partits al Parlament del país?
Per cert, potser coincideixo amb tu, prefereixo el patxaran.
octubre 24th, 2006 at 12:14 am
Bé, deixaré uns dies el bloc sense comentaris, seré fora del país.