Generacions incòmodes, converses de coixí
Aquests diesllegeixes diversos comentaris (article jordi cabré a l’avui, post d’en Ricard,comentari personal de la Dolors Martíneza l’Independent) i et fa pensar i no saps com dir la teva. I recordes: ei, tincun bloc, fes-lo servir, que el tens abandonat.
I m’ha fet pensarmolt un comentari d’un tal eloi a la tortuga sobre la política i la fidelitat.I penso que sense adonar-se rebla el clau, segurament lluny del que volia dir.Fidelitat a un partit o a uns valors i sentiments? Hi ha inèrcies per sempre?Hi ha tries infinites? On seré d’aquí a vint anys?
És possiblementcert que els partits que es mouen en una ambigüitat calculada potseraconsegueixen més vots, no cal donar exemples. Però tirar dues xarxes té unperill, el que puc anomenar la incomoditat del coixí.
He conegut i conecgent amb un perfil d’edat que vorejava els 40-50, decididament d’esquerres idecididament catalanista (no com a màrqueting, sinó com a realitat). Tenim tanten comú, que de vegades no recordes que votes partits diferents. Perquè, no usenganyaré, van haver de venir en Carod, en Carbonell i en Puigcercós i la gentde Nacionalistes d’Esquerra per bastir un discurs real d’esquerres a més a mésdel sentiment nacional (i quan dic nacional ja se m’entén, no com altres quehan escurçat el Pacte Nacional per l’Educació a simplement dir-ne Pacte perl’Educació).
Què hi diu aquestageneració al seu coixí (i em poso rollo el mussol i la lluna, diguem-ne homenatge)?
– Portem molts anysdonant suport a aquest partit, militant o votant, n’hem passat detots colors des de l’època d’en Pallach, Raventós, Obiols, Maragall, congrés deSitges, etc.. Tenia els valors i encara els tinc. I hi tinc amics.
– Coixí: sí, però,se’t reconeix aquesta fidelitat? No notes que la vostra xarxa va minvant? On hiha el relleu de gent jove que té aquests valors?
– Sí, potser estan enun altre partit, segurament, aquest jovent està més desacomplexat i té lescoses més clares. I tots aquests anys? Ens hem equivocat?
– Coixí: Ei, que jonomés sóc un coixí, però t’asseguro que et tinc apamat, la forma de l’orella,la galtona comprimida. I no has canviat.
– Però i la fidelitatals valors?
– Coixí: També els deutenir l’alcaldessa de sant boi, i l’exalcaldessa de la Garriga i més gent delpaís, no? I a qui has transmés aquests valors?
– A una colla de gentjove, amb els qui em sento còmode, com a casa, suposo.
– Coixí: i aquestacolla jove, on estan?
– Ja ho saps. Hem decanviar? Els fem el salt?
– Coixí: no ho sé, jonomés sóc un coixí, però el que no podem fer mai és fer-nos el salt a nosaltresmateixos. Seria una paradoxa.
PD: un amic m’haenviat un correu. Hi deu entendre de metereologia, m’ha dit que agafi el paraigüessi baixo a Barcelona, que divendres a la tarda potser plou.
PD2: He estatbuscant al youtube el vídeo de Polònia d’en Maragall provant de donar-se debaixa. Em va semblar brutal. Algú sap si està penjat?
setembre 21st, 2006 at 1:27 pm
Alex, tu saps on es compren aquests coixins tan espaviladets ?, m’agradaria regalar-ne uns quants .
Dolors
setembre 21st, 2006 at 1:32 pm
Ja, ja, no ho sé pas, però podem provar de patentar-ho!
setembre 21st, 2006 at 3:11 pm
si sembla q es prepara una tronada.
De petitona tenia un coixinet q sempre duia a tot arreu, no podia dormir si no el tenia agafadet entre els meus braços…perdó avui explico coses una mica extranyes:-)
Crec q alguna cosa s’està cuinant i no és casual, crec q estem en un moment de replantejaments polítics i de revisió, això és molt esperançador … i hi estàs immers.guai
setembre 21st, 2006 at 5:02 pm
Vec que esteu tots molt convençuts que Psoe = Psc.
Un cop mes obliudeu que els vostres desitjos no son les realitats dels altres.
Desde el Vostre analisis les conclusions son bones; pero tenim altres analisis…
Per cert quant busquis un partit inutil, subordinat al psc i la dreta catalana i amb un fort fundamentalisme ecologic (puigcercos dixit) a ICV tens la porta oberta.
setembre 21st, 2006 at 5:24 pm
Vives, jo ja tenia la meva opinió al respecte, és la resta de la gent i fins i tot gent de dins que s’ho està plantejant.
Eh, que jo no parlava d’Iniciativa, veig que aprofites per fer una falca, 🙂
Ja que m’hi poses, això del fonamentalisme ecològic és una cosa que darrerament estic sentit per diversa gent de comarques, provaré d’explicar-ho un dia.
Per cert, vas definir en el teu bloc com es pot definir aquell que s’atorga adjectius com ara intel·ligent despectivament respecte d’altres? vull dir que en puigcercos responia a un lema que per la gent d’esquerra o fins i tot del PSOE pot ser ofensiu, no?
No m’agrada la publicitat que critica als altres enlloc de parlar del teu producte. No volgueu fer de Zaragoza, si us plau.
setembre 21st, 2006 at 11:56 pm
Veig que has entés això del dialeg, molt bé. Tu ho fas amb qui tothom ho consulta tot, el coixí. Totes les parets serveixen per tornar la pilota i sempre és interesant veure com torna.
No estic tan animat en l’especte politic. Crec que estem caien a la trampa de una dreta reaccionaria que fa lema del “la culpa és teva”, l’insult, la difamació i el “bulling politic” per entendrens. I ara tothom va a desqualificar en lloc d’argumentar. La discusió, no la baralla, son la via, no l’insult i la desqualificació, que només fa creixe l’indiferencia. Així van les eleccions. Els joves ho pateixen més que cap altre col·lectiu, i els resultats poden ser molt dolents.
setembre 22nd, 2006 at 8:44 am
EI, cani, estic d’acord que les propostes dels programes costaran de fer sortir, mentre els mitjans puguin voler carnassa, però espero que facin un esforç per explicar què volem pel país, quin projecte es té a la curta i a la llarga.
setembre 22nd, 2006 at 6:37 pm
Alex, a la presentació de la campanya es diu ben clar. POarlem de nosaltres i diem que som l’esquerra inteligent i la esquerre decent. Es evident que tambe ens cosiderem l’esquerra util.
Parlem en positiu i de nosaltres. Es el puigcercos el que fa de zaragoza.
Pots veure, que no m’agraden les polemiques i les batuses, per aixo et contesto quant els post no es visible i aprofitant que no tenim xuclador de comentaris.
Tambe et tinc que dir tot el afaire mussons no m’agrada gens.
setembre 22nd, 2006 at 8:15 pm
Poso un exemple per explicar-me, no estic d’acord amb tu. Si jo dic que sóc el conseller decent i intel·ligent implica que n’hi ha una altra que no ho és. I no em sembla bé dir-ho ni pensar-ho. Puc dir que conec els barris i que la gent pot confiar en mi, i aquí no hi ha un judici de valor amb un adjectiu que no admet quantitat. Crec que us equivoqueu, tot i que suposo que ho feu amb tota la intenció.
Jo no parlava del musons, una altra cosa és el que diguin a altres llocs. Jo no vull personalitzar-ho en ell, pensava en un company de feina que sí que està dubtant de veritat i d’aquí a tota la generació. I em penso que aquest amic sí farà el salt. I sé que no serà l’únic.