El mussol i la lluna

Lluna – Veig que fas una carta.

Mussol – Si, tinc molta feina acumulada.

Ll – Això és bo. Et puc ajudar?

M – No em vindria malament un cop de mà.

Ll – De que es tracta?

M – Faig una carta a la meva professora d'història.

Ll – Vols agrair l'esforç per ensenyar-te, oi?

M- No, vull dir-li que no en te ni punyetera idea d'història.

Ll – Home, això es molt fort.

M – Mira el que diu un importantísim senyor a la universitat de Georgetown

Ll – Ah, ja. Que els musulmans…..

M – Sí. La meva profe va dir-me que la paraula Espanya es va dir per primera vegada en un escrit de Carlemany, que feia referència als territoris del sud dels Pirineus.

Ll – I?

M – Segons el senyor important, sembla ser que els musulmans que van envair la península, van envair Espanya. O sigui que Espanya la van fer els visigots. Mira tu si tenia penques la profe. Ens va enganyar a tots.

Ll – Jo de tu no enviaria la carta.

M – Perquè?

Ll – Doncs, jo que ho he vist tot i t'ho puc explicar de primera mà, et diré que els visigots no van ser els que van inventar això d'Espanya i que els musulmans venien a buscar un nou lloc per viure i no van envair una cosa que no existia.

M – Ara si que em deixes ben parat. I llavors aquest senyor…..

Ll – Aquest senyor, que ha millorat molt l'anglès, ara ja podem entendre alguna paraula, doncs sembla que va tenir un "lapsus lingue" i va tenir un "deliri patriòtic" i es va confondre. Allò que en diuen "rubias por merinas".

M – Ah, o sigui que la meva profe….

Ll – Era una bona dona, tots els profes son bones persones si aconsegueixen que siguis una mica més persona.

M – O sigui que aquest senyor important se li pot aplicar allò de "Dumme Gedanken hat jeder -nur der Weise verschweigt sie"

Ll – Si no t'expliques millor.

M – Que tots tenim pensament necis, sols que el savi els calla.

Ll – Ara l'has clavada. Com saps això?

M- És un pensament del Wilhelm Busch, que ho diu a Spricker.

Ll – Caram, ets llegit i tot?

M – Ho he copiat d'un calendari.

Ll – Ja, ho veus? Això no ho hauries d'haver dit i tots es pensarien que ets un mussol intel·lectual.

M – Com el senyor important? No, gràcies. Jo soc un mussol d'estar per casa i prou. I amb això ja faig. Si vols t'explico de que va la novel·la Spricker.

Ll – Algunes vegades penso que ets més llarg del que sembles.

Lluna – Que tens que et veig tan amoïnat?

Mussol – Un disgust

Ll- Un disgust?

M – Un disgust molt gros.

Ll- No m'espantis. Que ha passat?

M – La gent, que és com és….

Ll – Quina gent?

M – Els blocaires….

Ll – Que t'han fet?

M – Una cosa grossa…

Ll – Que dius? Si semblen bones persones….Deu haver sigut sense voler, home.

M – Jo crec que ho sabien i no han volgut dir-m'ho.

Ll – Que t'havien de dir?

M – Una cosa….

Ll – Apa, va, vols explicar-ho d'una vegada? Si m'ho expliques ja veuràs com al final et resulta molt més petit i ho podràs pair molt més fàcil.

M – No sé, no sé. Es que porto un disgust…

Ll – Apa, diguem que ha passat?

M – Que ha sigut Santa Tecla.

Ll – Home, això ho sabia tothom, la festa major de Tarragona. No ho has vist vint vegades per la tele?

M – Si, això ja ho sabia.

Ll – Llavors quina culpa en tenen els teus companys blocaires?

M – És que no sabia una cosa de Santa Tecla.

Ll – Caram, m'estàs cansant. Apa, acaba d'explicar-ho

M – Que Santa Tecla és la patrona de la Informàtica. O sigui que és una mica la patrona dels blocs.

Ll – Home, al millor, és que, els teus companys blocaires no celebren les patrones, o que tampoc ho sabien, jo crec que no és una cosa per anar explicant…No veig el disgust. Ets més numerero…

M – Es que si ho hagués sabut ho hagués celebrat.

Ll – Doncs ho celebres ara, ja saps allò de que tots els sants tenen capvuitada.

M – Home, si ho mirem així.

Ll – Ara el que hauries de fer és disculpar-te als blocaires per haver pensat malament d'ells.

M – Bé. Disculpeu, gent dels blocs, disculpeu..

Ll – Molt bé. Ho veus com no era res? Ets un numerero, numerero….No sé qui et pot aguantar.

M – Ho anem a celebrar?

Ll – El què?

M – Santa Tecla, patrona dels blocaires. No estàs al cas!!

Ll – I com ho celebrem?

M – Home, podem sortir, anar a un lloc bonic, tranquilet….

Ll – Atenció que et veig venir….

M – Tu em convides a un gelat….

Ll – No, si ja ho sabia jo, sempre em toca acabar pagant. Avui anem a menjar unes croquetes, unes birras i si tenim més gana, o més set, ja demanarem més. I pagues tu, Ho has entès? ha quedat clar?

M – Lo de les croquetes no ho diguis molt fort, que aquí en els blocs tenim vertaders devoradors de croquetes i sangría. Parlem fluixet o haurem de pagar,,,

Ll – Doncs anem abans que ens els trobem a tots……Avui pagues tu, eh?

Lluna – Hola, et veig pensarós.

Mussol -ñairnmvuen norjenf neirnff

Ll – Disculpa, com dius?

M Р̱airnmvuen norjenf neirnff

Ll – Bé. No sé si estic totalment sorda o que. No entenc res.

M Р̱ a i r n m v u e n n o r j e n f n e i r n f f

Ll – Encara que ho diguis més a poc a poc, tampoc entenc res de res. Vols parlar com sempre?

M – mmrntunnfhetugn mnenbtr kkkkkkk luenrjo!!!mioirmo!!!

Ll – No em diguis les coses amb aquest to que et deixo aquí més sol que un…tu mateix.

M -ñññorm mikriims mkirmks mkur, iiruiuen, uenu oiirnkfu kkjeris.

Ll – No se que t'està passant però començo a està preocupada. Vols dir que no hauries d'anar a veure un bon metge? És de la gola o et ve del coco?

M – nhry kiuen mkiejs Nokia, niker.

Ll – Home!! Estàs parlant de Nokia i vols imitar el finés…és això?

M – ki

Ll – Que et passa amb Nokia?

M – Mjuen jienrisn, entielsu,bhyenf, ygtr?

Ll – Que no t'entenen?

M – ku

Ll – Ah, ja sé que et passa. Ara lligo caps.

M – kurysb?

Ll- Que et vols comprar un teléfon i no en trobes cap que tingui el català. És això?

M – Ki

Ll – I per això estàs dient totes aquestes paraules incomprensibles, per si ho llegeixen els dels mòbils. Que sàpiguen que tu també tens dret a poder enviar SMS's en català i tenir un índex en català. És això?

M – Ki

Ll- Però no veus que son finesos i aquesta gent viu en un país molt fred i …..

M – mhgebfj mjehtn, MJHERRNT JJERJ JJHNR KICJEHBCP!!!!!

Ll – No et sulfuris, no ens posem nerviosos. Ara et poses al ordinador i redactes una carta ben feta a Nokia i ja veuràs (pobre, no l'hi foteran ni cas)

M – njuef?

LL- Res coses meves. Ara pensa en el que posaràs a la carta. Ja ho saps?

M – LA MNURJH QUE YT PNBT…..

Ll- Deixem-ho que avui estàs una mica exaltat.

M- EMPRENYAT!!!!!

Ll- Bé, al menys veig que has recuperat la parla……

Lluna – Bona nit mussol.

Mussol – Bona nit? Que saps el que dius?

LL- O sigui no és bona nit?

M – Has vist com està el mon?

Ll – Cada dia l'hi dono la volta.

M – I no t'has adonat de com està?

Ll – Soc una mica curta de vista….

M – Tu ves fent conyeta…..

Ll – Explicat…va…

M – Mira, el Papa diu una cosa i a l'altre costat del mon la gent surt al carrer a manifestar-se, l'amenacen de matar-lo, maten alguna monja, ….

Ll – Diuen que va dir que la seva religió era violenta.

M – Si, i fan el que fan….si no fos seriós seria per riure.

Ll – O sigui que vas de contra….

M – No, en absolut. Les creences dels altres sempre em mereixen un gran respecte, Ep! Quan em respecten a mi també….

Ll- Llavors..

M – Uns altres agafen els tancs i ensorren edificis, maten gent, destrossen aeroports, etc. per que diuen que els han segrestat dos soldats.

Ll – Diuen que és defensa pròpia…

M – Defensa, que?

Ll – Home, jo dic el que diuen…

M – El que diuen, el que diuen….

Ll – I que més?

M – Altres, que van fer campanya pel si de l'Estatut, ara van i el denuncien al Constitucional.

Ll – Una mica….

M – Som coherents o no ho som?

Ll – Molt, molt coherents, els terrícoles no ho heu estat mai. No fotem. No demanis aigua on no en raja.

M – Encara que tinc bones noticies.

Ll – Ara m'agrades. Apa, digues.

M – Diuen que ara volen fer abaixar les il·luminacions nocturnes per allò de la llum excessiva a la nit.

Ll – Doncs a mi m'agradava veure la terra plena de llumenetes. Les carreteres, les ciutats….els poblets petitets amb unes llums carrinclones, però acollidores.

M – I a mi m'agrada que a la nit estigui fosc.

Ll – Per que?

M – Jo caço de nit. O creus que tinc aquests ulls grans i hermosos per fer-te l'ullet?

Ll- Tu sempre tan prosaic.

M – Si tothom te llum. Quan menjo?

Ll – Apa, anem a fer un gelat, que tu sempre estàs igual.

M- Un gelat? Em convides? ..No sé el perquè, però avui tens el "guapo" pujat….

Ll – Tots els homes sou iguals

M- Jo mussol, a veure? Digues M-u-s-s-o-l…

Lluna – On vas amb aquest barret de picarols?

Mussol – Vull fer de bufó, bufona.

Ll – Gràcies, però, com és que et poses el barret.

M- No vull que la gent es confongui.

Ll – Qui es pot confondre?

M – Segons he llegit als diaris, alguna gent te una certa confusió mental i no distingeix la carn del sucre.

Ll – A, ja!

M – Si jo parlo com a mussol, puc dir coses serioses o no, segons l'estat d'ànim, però si parlo amb aquest barret, llavors puc dir el que em sembli més convenient per fer exaltar la hilaritat de la gent i tothom sabrà que ho dic com a bufó, no com a mussol.

Ll- Tu creus que et servirà d'alguna cosa?

M- Es molt possible que tampoc em deixin dir tot el que vull dir.

Ll- Home, tal com estan les coses, seria molt bo poder riure una mica.

M- Sembla que ara impera la seriositat més seriosa o que alguna gent ha perdut el sentit de l'humor.

Ll- Però alguns argumenten que també es va dir….

M- Mira, ja saps que m'agrada la radio. últimament he d'escoltar referències i trossos de discursos d'altres emissores i alguns que és diuen locutors i periodistes que difamen, insulten, menteixen, menyspreant, etc. i ningú mou un dit.

Ll- I tu que hi fas?

M- Jo he deixat de pagar, fins on he pogut. He escrit, he reclamat, etc.

Ll – S'ha de respectar a l'altre.

M – Si, molt respecte però no val que només he de respectar jo. Jo també tinc dret a ser respectat, o es que jo, com a bufó o com simple animal de bosc, no em mereixo que em respectin?

Ll – Clar, això és bàsic.

M – Per això em vesteixo de bufó, per tal que quedi clar qui soc i de que parlo.

Ll – Així que tu ara ets un bufó?

M – Si, no vull que se'm confongui. Ja que veig que si ets un bufó, per vocació i per que et guanyes les garrofes fent de bufó i que tothom ho sap, i és conegut, no serveix de res, si no portes el barret de bufó i anuncies que vas a dir les coses típiques de bufó.

Ll – No hauríem de portar-ne tots un de barret d'aquests?

M – Crec que sí. Per exemple, quan surt un d'aquest salvapatries, la cosa crisparia menys si portes el barret i de tant en tant remenés el cap. Seria una cosa simpàtica i no faria tanta mala sang.

Ll – Però és molt pesat portar això a sobre, fa molt d'embalum.

M – Mira, la solució més fàcil. Posar-ne un a tots els llocs on hi hagi una tarima per parlar, un púlpit, o cosa similar. I quan surti algú a parlar d'aquestes coses tan greus i serioses, llavors, et poses el barret i tot agafa un altre caire.

Ll- A la tele també?

M – Si, sobre tot quan surti algun d'aquest prohoms que entre tots fem importants, ja que els votem i els hi paguem el sou. No ho oblidem. Als bufons no els hi paguem, més que quan volem, els altres sempre amb els impostos.

Ll – Molt radical et veig avui.

M- No radical no, no veus que vaig de bufó, TOT EL QUE HE DIT ÉS PART DE LA COMEDIA!!!!!!!

Ll – Home, així, si tot és broma, queda més divertit.

M – I tots riuríem més i seriem molt més feliços.

Mussol – Et veig trista Lluna.

Lluna – Vull ser mare

M – Com dius?

Ll- Vull ser mare d'un nen negre com la nit, i el pariré dins d'una pastera, el batejarà l'Atlàntic i el portaré a la platja dels meus braços per abraçar-lo fins que faci una rialla blanca, alimentat per la via làctia.

M- I jo l'adormiré amb música de Mbalax i amb ritme de djembé, i ell somniarà amb que es gronxa en un estel.

Ll- Vull ser mare d'un nen moreno com el sucre de canya, el pariré i trauré d'una claveguera de la sudamérica més pobre, de la rua o la fabela, el batejarà l'Amazona i l'alimentaré amb llet de coco.

M – I jo l'hi faré una cançó per adormir a ritme de bossa nova i el farem somniar amb un carnaval de colors.

Ll- Vull ser mare d'un nen d'ulls grans i cabell despentinat, el pariré sota un enderroc de runes, amb olor de bomba, i l'acaronaré fins veure un somriure en els seus ulls, el batejaré amb aigua del Mediterrani, i l'alimentaré amb la dolçor del dàtil.

M- Jo puc fer una cançó de bressol amb musica de canun, out, yargul i rababeh, per fer-lo somniar amb una terra sense odis.

Ll- Vull ser mare d'un nen de mirada perduda i cara bruta, el pariré pidolant en una cantonada abandonat, i l'embolcallaré amb llum, i l'hi rentaré la cara amb aigua de llàgrimes i l'alimentaré amb mel i mató.

M- Li faré una cançó per dormir amb música del violí de Balanescu, per fer-lo somniar en un futur cert.

M – Però Qui serà el pare?

Ll- Crec que el pare de tot això ja va ser en Joan Oliver, un dia, no fa gaire, en un diari.

M- Llavors és cert?

Ll – Hauria de ser cert

Lluna – Sembla que això de l'estat propi va en serio.

Mussol – I tant. Ja t'hi has adherit?

Ll – Ja saps que jo….

M- Tu em sembla que ets una mica….

Ll- No, no, si a mi em sembla preciós poder tenir un estat propi, només faltaria.

M- Mira, no em diguis que tu estàs per sobre d'aquestes coses. Ets la Lluna i bla, bla, bla, que ja m'ho conec.

Ll- No, al contrari, cada vegada que més hi penso, més m'agrada. Saps la de coses que podríem fer?

M- Ara m'agrades. "podríem fer" això vol dir que t'hi sumes.

Ll- Es clar. Tu sempre vas a la teva i no deixes parlar.

M- Es que tu i jo no som de la mateixa corda.

Ll.- Només faltaria, això és precisament el que fa interessant parlar amb tu.

M- Això i moltes altres coses.

Ll- Tu t'apuntes a la crida per un estat propi?

M- Ho dubtes? Si és el que he pensat sempre.

Ll- Dons no ho dius

M – Mira, per viure amb parella, el millor és triar tu mateix la parella.

Ll- I per això s'ha de ser independent i sobirà de les pròpies accions.

M – Cert.

Ll – Dons ànim i a fer pinya.

M – És molt curiós.

Ll – El què?

M – Estem d'acord….

Ll i M (a cor) – Jo també vull un estat propi!

M- Jo també vull un estat propi.

Ll – Tu?

M- Si, jo, et passa alguna cosa?

Ll- No, no, el que no sé….és el que passa precisament

M- Sembla ser que ara alguna cosa és mourà el proper dia 11

Ll – Llàstima, jo tinc ple el dia 8, o sigui el dia 11 no us podré il·luminar plenament, però faré el que podré.

M – No, si serà a la tarda.

Ll – I on dius que serà?

M – No ho he dit. Serà a la plaça de la vila, aquí al costat. Amb l'Orfeò.

Ll- Ui, no m'ho penso perdre, diuen que canten força bé. A mi, he de confessar els cors m'agraden molt.

M – Cantaran els Segadors

Ll – Seriosa la cosa. Es oficial?

M- No ho sé. Però hi aniré. Fa tres anys que ho fan.

Ll – I tu no hi has anat mai?

M- No, sempre anava a la Ronda.

Ll- L'any passat vas anar a la Ciutadella, que et vaig veure.

M- Si, per veure com era la nova celebraciò oficial.

Ll – Llavors aquest any t'ho posen al costat de casa, al final t'ho vindran a fer a la porta de casa.

M – Quasi. Ja m'agrada.

Ll – Tu per tal de no fotre res, el que sigui. El mínim esforç.

M- Tinc molt desgast intel·lectual, molt gran.

Ll – Un bon os a l'esquena……

M- Pots deixar-me la senyera?

Ll- I per que no hi portes la teva o te'n compres una?

M- La meva és molt petita i a més es fa malbé.

LL- Quina cara te el mussol!!!!!

M- Per que ho dius?

Lluna – Així que vostè vol una feina?

M – Home, voler, voler….més aviat es que em convindria guanyar algun caleró.

Ll – Segur que és per vicis.

M – Si senyora, tinc molts vicis…

Ll- ….beure….anar amb dones….jugar….

M – Pitjors. Els meus vicis son més diaris.

Ll – Els practica a diari?

M – Si, cada dia….si puc i tinc calerons.

Ll – …algun porret?

M – No, jo els únics porros que prenc son uns de blancs i verds que venen a les verdulaires.

Ll – Dons quins vicis son? No m'espanti

M – Miri m'agrada prendre un bon esmorzar amb cafè i una mica de llet i un entrepà.

Ll – Deu meu, no digui?

M – Al migdia m'agrada un plat de pasta, o llegum, o un arroset, i una mica de tall amb companyia de verdureta i un bon vas de vi i aigua i una mica de fruita i…

Ll – Pari, pari, degenerat…..

M – I també m'agrada sopar, una mica més lleuger, peró m'agraden les croquetes…

Ll – Oh, quina vergonya, i encara ho explica, com si res,

M – I m'agradaria poder pagar un lloguer….no dic comprar un apartament, no dic un pis….

Ll – Apa, com si aixó fos xauxa….I que sap fer?

M – Soc llicenciat amb ciències exactes per la UB, tinc el Doctorat en Enginyeria per la Massachusetts, també tinc el títol de llicenciat en Filosofia del pensament per la Sorbona. He treballat dos anys d'intèrpret de xinès a l'ONU i he fet un master en ciències polítiques a Georgetown amb en Aznar de profe.

Ll – Haver començat per aquí home. Tenim el lloc ideal per a vostè.

M – Uy quina ilu…

Ll – Te moto?

M – No….

Ll – Bé, en compra una i l'hi dono feina immediatament. Tenim molta demanda per repartir pizzes. El sou és petit, peró si en reparteix unes 10 a l'hora, i amb les propines pot arribar a un bon pico, quasi 350 euros al mes…deu ni do…..

M – Ves a fer punyetes!!!! No m'agrada aquest joc, apa siau.

LL – Si només era una escenificació. No sé a que ve aquest musqueix! Tot era fictici….

M – Fictici? Tu si que vius a la lluna…..

Lluna – Veig que vas amb ulleres. Això vol dir que penses llegir?

Mussol – No, això vol dir que soc el contrari dels polítics.

Ll – Per què?

M – No veus que tots els polítics, quan han de fer el discurs, es posen seriosos i es treuen les ulleres?

Ll – I això que vol dir?

M – Que a partir d'ara s'imposaran els polítics sense ulleres.

Ll – Com l'Hereu?

M – Exactament. Per això em poso les ulleres.

Ll – Per tal que no et triïn a tu….

M – Certament. Crec que els vice-presidents hi son pels casos imprevistos, com a suport, per això els tria el president. Per fer d'ell quan no hi sigui.

Ll – I no és el cas?

M – No. Si el president es posa malalt, va de viatge, de vacances, llavors el vice fa les funcions però sempre fins que torni el president. No més d'això.

Ll – I si se'n va a l'altre barri? Caput, es mora.

M – Llavors actuarà el vice un mínim de temps que permetin fer noves eleccions. No més.

Ll – Ja. Llavors tu no veus bé que un marxi i deixi l'altre de penyora.

M – No, jamais de la vie. Com pot ser president una persona que no ha sigut escollida pel poble? Això no és democràcia, això pots dir-ne altres noms, però democràcia no.

Ll – O sigui que….

M – Si un vol plegar, que ho faci, és molt lliure. Però eleccions el més aviat que es pugui. Suposo que hi ha un temps màxim d'interinitat.

Ll – Però, en aquest cas, ha estat cridat per a més altes responsabilitats.

M – Podria haver dit que no.

Ll – Però el partit,,,,,

M – El partit no és el poble. Qui l'ha posat on és? El poble o el partit?

Ll – Una mica…..

M – Jo segueixo dient que això no és allò de democràcia, democràcia. Acceptarien els socis del Barça que el seu president deixi la presidència i vagi de ministre o del que sigui i deixi la resta de període de govern al segons?

Ll – Home, no és el mateix….

M – Pitjor, ja que el president del Barça sols manega els diners dels socis que ho volen ser, però l'altre manega els diners dels que ho volen ser, dels que ho son i dels que ni ho volen ser ni ho son. No se si m'explico?

Ll – Com un llibre obert.

M – Per això em poso ulleres, no voldria que em confonguessin.

Ll – Però no tots els polítics son iguals…

M – Jo no ho he dit pas, jo sols dic que em poso ulleres per tal que no em senyalin a mi. Jo personalment convocaria eleccions immediatament.

Ll – I el partit?

M – Si no els agrada el que faig que els bombin.

Ll – Home et foterien fora….

M – Per això em poso ulleres, per no ser escollit per equivocació i després…..

Ll – Mussol havies de ser….

M – Gràcies a Deu…….