Lluna – Sembla que això de l'estat propi va en serio.
Mussol – I tant. Ja t'hi has adherit?
Ll – Ja saps que jo….
M- Tu em sembla que ets una mica….
Ll- No, no, si a mi em sembla preciós poder tenir un estat propi, només faltaria.
M- Mira, no em diguis que tu estàs per sobre d'aquestes coses. Ets la Lluna i bla, bla, bla, que ja m'ho conec.
Ll- No, al contrari, cada vegada que més hi penso, més m'agrada. Saps la de coses que podríem fer?
M- Ara m'agrades. "podríem fer" això vol dir que t'hi sumes.
Ll- Es clar. Tu sempre vas a la teva i no deixes parlar.
M- Es que tu i jo no som de la mateixa corda.
Ll.- Només faltaria, això és precisament el que fa interessant parlar amb tu.
M- Això i moltes altres coses.
Ll- Tu t'apuntes a la crida per un estat propi?
M- Ho dubtes? Si és el que he pensat sempre.
Ll- Dons no ho dius
M – Mira, per viure amb parella, el millor és triar tu mateix la parella.
Ll- I per això s'ha de ser independent i sobirà de les pròpies accions.
M – Cert.
Ll – Dons ànim i a fer pinya.
M – És molt curiós.
Ll – El què?
M – Estem d'acord….
Ll i M (a cor) – Jo també vull un estat propi!