Lluna – On vas amb aquest barret de picarols?
Mussol – Vull fer de bufó, bufona.
Ll – Gràcies, però, com és que et poses el barret.
M- No vull que la gent es confongui.
Ll – Qui es pot confondre?
M – Segons he llegit als diaris, alguna gent te una certa confusió mental i no distingeix la carn del sucre.
Ll – A, ja!
M – Si jo parlo com a mussol, puc dir coses serioses o no, segons l'estat d'ànim, però si parlo amb aquest barret, llavors puc dir el que em sembli més convenient per fer exaltar la hilaritat de la gent i tothom sabrà que ho dic com a bufó, no com a mussol.
Ll- Tu creus que et servirà d'alguna cosa?
M- Es molt possible que tampoc em deixin dir tot el que vull dir.
Ll- Home, tal com estan les coses, seria molt bo poder riure una mica.
M- Sembla que ara impera la seriositat més seriosa o que alguna gent ha perdut el sentit de l'humor.
Ll- Però alguns argumenten que també es va dir….
M- Mira, ja saps que m'agrada la radio. últimament he d'escoltar referències i trossos de discursos d'altres emissores i alguns que és diuen locutors i periodistes que difamen, insulten, menteixen, menyspreant, etc. i ningú mou un dit.
Ll- I tu que hi fas?
M- Jo he deixat de pagar, fins on he pogut. He escrit, he reclamat, etc.
Ll – S'ha de respectar a l'altre.
M – Si, molt respecte però no val que només he de respectar jo. Jo també tinc dret a ser respectat, o es que jo, com a bufó o com simple animal de bosc, no em mereixo que em respectin?
Ll – Clar, això és bàsic.
M – Per això em vesteixo de bufó, per tal que quedi clar qui soc i de que parlo.
Ll – Així que tu ara ets un bufó?
M – Si, no vull que se'm confongui. Ja que veig que si ets un bufó, per vocació i per que et guanyes les garrofes fent de bufó i que tothom ho sap, i és conegut, no serveix de res, si no portes el barret de bufó i anuncies que vas a dir les coses típiques de bufó.
Ll – No hauríem de portar-ne tots un de barret d'aquests?
M – Crec que sí. Per exemple, quan surt un d'aquest salvapatries, la cosa crisparia menys si portes el barret i de tant en tant remenés el cap. Seria una cosa simpàtica i no faria tanta mala sang.
Ll – Però és molt pesat portar això a sobre, fa molt d'embalum.
M – Mira, la solució més fàcil. Posar-ne un a tots els llocs on hi hagi una tarima per parlar, un púlpit, o cosa similar. I quan surti algú a parlar d'aquestes coses tan greus i serioses, llavors, et poses el barret i tot agafa un altre caire.
Ll- A la tele també?
M – Si, sobre tot quan surti algun d'aquest prohoms que entre tots fem importants, ja que els votem i els hi paguem el sou. No ho oblidem. Als bufons no els hi paguem, més que quan volem, els altres sempre amb els impostos.
Ll – Molt radical et veig avui.
M- No radical no, no veus que vaig de bufó, TOT EL QUE HE DIT ÉS PART DE LA COMEDIA!!!!!!!
Ll – Home, així, si tot és broma, queda més divertit.
M – I tots riuríem més i seriem molt més feliços.