Lluna – Veig que fas una carta.
Mussol – Si, tinc molta feina acumulada.
Ll – Això és bo. Et puc ajudar?
M – No em vindria malament un cop de mà.
Ll – De que es tracta?
M – Faig una carta a la meva professora d'història.
Ll – Vols agrair l'esforç per ensenyar-te, oi?
M- No, vull dir-li que no en te ni punyetera idea d'història.
Ll – Home, això es molt fort.
M – Mira el que diu un importantísim senyor a la universitat de Georgetown
Ll – Ah, ja. Que els musulmans…..
M – Sí. La meva profe va dir-me que la paraula Espanya es va dir per primera vegada en un escrit de Carlemany, que feia referència als territoris del sud dels Pirineus.
Ll – I?
M – Segons el senyor important, sembla ser que els musulmans que van envair la península, van envair Espanya. O sigui que Espanya la van fer els visigots. Mira tu si tenia penques la profe. Ens va enganyar a tots.
Ll – Jo de tu no enviaria la carta.
M – Perquè?
Ll – Doncs, jo que ho he vist tot i t'ho puc explicar de primera mà, et diré que els visigots no van ser els que van inventar això d'Espanya i que els musulmans venien a buscar un nou lloc per viure i no van envair una cosa que no existia.
M – Ara si que em deixes ben parat. I llavors aquest senyor…..
Ll – Aquest senyor, que ha millorat molt l'anglès, ara ja podem entendre alguna paraula, doncs sembla que va tenir un "lapsus lingue" i va tenir un "deliri patriòtic" i es va confondre. Allò que en diuen "rubias por merinas".
M – Ah, o sigui que la meva profe….
Ll – Era una bona dona, tots els profes son bones persones si aconsegueixen que siguis una mica més persona.
M – O sigui que aquest senyor important se li pot aplicar allò de "Dumme Gedanken hat jeder -nur der Weise verschweigt sie"
Ll – Si no t'expliques millor.
M – Que tots tenim pensament necis, sols que el savi els calla.
Ll – Ara l'has clavada. Com saps això?
M- És un pensament del Wilhelm Busch, que ho diu a Spricker.
Ll – Caram, ets llegit i tot?
M – Ho he copiat d'un calendari.
Ll – Ja, ho veus? Això no ho hauries d'haver dit i tots es pensarien que ets un mussol intel·lectual.
M – Com el senyor important? No, gràcies. Jo soc un mussol d'estar per casa i prou. I amb això ja faig. Si vols t'explico de que va la novel·la Spricker.
Ll – Algunes vegades penso que ets més llarg del que sembles.