El mussol i la lluna

Lluna – Hola, com és que comences amb tanta eufòria?

Hola. Tinc moltes raons. Sóc un mussol afortunat.

Lluna – Això no és una mica un ¡Bon dia Vietnam!?

Si, una mica.

Lluna – Ara ets conscient que ets afortunat?

Si. Sóc afortunat, per tenir altre vegada el meu psicoanalista, que ets tu. Per tenir una bona oïda, per tenir reflexes, per ser àgil, ….

Lluna – Psicoanalista jo?

Si, em fas preguntes i em fas buidar el pap de mals rotllos.

Lluna – Home, gràcies, però jo creia que érem amics i prou.

També.

Lluna – Expliquem això de la oïda, reflexos, i demés.

Ahir vaig salvar la pell dos vegades en menys de cent metres gràcies a la oïda, els reflexos i la meva natural agilitat.

Lluna – ¿Com va ser?

Ara, aquí a Gràcia, en fet els carrers per a vianants, amb dret a passar cotxes. Han canviat el sentit d’alguns carrers, etc.

Lluna – I…?

Ahir vaig sortir de casa per anar a fer unes coses i anava caminant pel carrer. Un carrer en que, teòricament, els cotxes, motos i bicicletes havien de venir-me de cara.

Lluna – Doncs no, oi?

Exacte, de sobte sento un soroll i en lloc de girar-me, vaig fer un saltiró cap a un costat. En el precís moment en que una moto de gran cilindrada em va passar pel costat a tota velocitat. Vaig tenir sort. Em va passar a menys d’un pam.

Lluna – I…?

Anava en contra direcció en un carrer ple de gent que caminava.

Lluna – Vaja un ensurt.

Si, i quan va arribar a la pseudo-placeta que tenim, amb unes barres i uns bancs per seure, va passar entre les barres i va entrar en un altre carrer, on hi ha un col·legi, en contra direcció. I com si fes un ralli.

Lluna – Sempre trobarem gent així.

Si, és el que vaig pensar. Però, encara no havia arribat al final del carrer, en va passar un altre. Aquest feia més soroll i tothom va poder esquivar-lo. Però també va agafar un altre carrer en contra direcció.

Lluna – Un parell de brètols.

Jo sols desitjo que un dia, un d’aquest brètols es trobi amb un altre incivic en sentit contrari en una cantonada.

Lluna – Home, no siguis bèstia.

Es que això és molt freqüent, molt més que abans. I quan passi això, potser algú pensarà que pot ser molt perillós anar a una velocitat excessiva i en contra direcció i miraran de posar-hi remei.

Lluna – Però posar el remei quan hi ha deixat la pell un altre….

Ara la gent confia en que el carrer és pels vianants i veus com tothom camina amb una certa tranquil·litat, fins que arriba un energumen i pot passar el que sigui.

Lluna – I per això lo del Bon dia Vietnam? No ho trobes exagerat?

Bé, és una guerra, no? Imagina que jo no puc fer el saltiró. ¿Hagués pogut frenar? Crec que no.

Lluna – La culpa és que tothom te pressa.

A mi també m’agrada la velocitat i les carreres, però en un circuit, no en el carrer.

Lluna – Bé, m’alegro que estiguis sa i estalvi.

Si, ara aniré a posar unes espelmes a tots els sants.

Lluna – Que no era el teu dia.

Si, i tampoc era el dia de tots els nens que passaven.