Lluna – Veig que vas amb el banyador posat.
Si, avui és un dia diferent, per tant et prego em deixis parlar a mi sol. No preguntis, ni..
Lluna – Jo muda.
Ho veus? Ja hi som. Bé, com deia, és el moment de fer un parèntesi a la nostra vida dià ria, a la rutina del dia a dia. Hi anem de vacances, que és més o menys això o ho hauria de ser.
Marxem, però els problemes queden aquÃ, només és un parèntesi fictici, després d’uns dies de no mirar el rellotge, d’anar a la platja i tombar-te al sol sense pressa, sols anar a buscar alguna cosa per beure, o mirar a l’altre gent, com qui va al Tibidabo a mirar-se als miralls que distorsionen la figura. Els altres som nosaltres diferents o nosaltres som els altres diferents?
També aprofitem per llegir aquell llibre tan gruixut, o dedicar-nos a la novel·la negra. A fer fotos com alguna companya de blog i bloc. Altres es casen, o se’n van al poble.
Però també val per pensar en el que hem fet i el que farem, fer plans, entre sangrÃa i pai-pai, o entre vaga d’avions i vaga de trens, que ve a ser el mateix.
Algú seguirà tirant bombes a l’orient, altres seguiran morint en l’afany d’arribar a la costa del primer món, o els caurà el mur quan treballen.
Aquà mateix alguns tornaran amb l’incògnita del què faran?
Però hem de parar un moment, només és una qüestió de salut mental. No podem posar-nos sobre les espatlles tots els mals del món, encara que a alguns ja els va bé. Aixà ens sentim culpables del que fan altres. Encara que també pequem alguns cops d’omissió, que és el pitjor pecat, el no fer res per resoldre la vida.
Tampoc hem de ser pessimistes, no ajuda a resoldre res. Sempre s’ha de pensar que tindrem millor vista si pugem fins la carena. I gaudir de l’esforç i de la nostra voluntat d’arribar.
Ara digues alguna cosa.
Lluna – Vols dir que no has pres molt el sol?
A que ve això?
Lluna – Osti, quina pallissa tio, m’he quedat grogi. Apa, un petonet i ves a fer vacances, que et convé, a veure si tornes més….normal.
I aquesta que l’hi passa ara?