El mussol i la lluna

On ets Lluna? No et veig. Avui no hi ets, suposo que amb aquesta calor i tot el que està passant aquests dies has pres la decisió de prendre uns dies de vacances. Jo he de seguir, no faré vacances fins d’aquí uns dies.

Estic una mica angoixat. Per una part una temperatura que fa difícil poder fer res. Només penso amb anar de rebaixes, i no precisament per comprar, més aviat per estar-me uns minuts de aire condicionat en aire condicionat. Ara anar a comprar és una delícia, tens una fresca que no aconsegueixes anant a la platja

. Sortir al carrer és un suplici, però si tens la sort de viure en un carrer amb moltes botigues, pots entrar-hi, fer veure que mires coses i gaudir d’una estona fresc, mentre mires la gent com compra i fer veure que t’interessa molt la mercaderia, siguin sabates, pantalons o qualsevol altre cosa. Fins i tot m’he trobat mirant faldilles o roba de tota mena. No per el meu interès en la roba femenina, sols per un acollidor i refrescant aire condicionat.

I mentrestant la gent del pròxim orient morint-se amb les bombes i el coets d’un i altre costat. I si fas crítica et titllen de antisemita. Segons l’Enciclopèdia Catalana, semita és la persona pertanyent a una regió molt més ample que l’actual estat d’Israel. Per a mi tant son semites els jueus com els palestins, els libanesos i els pobles del voltant. Però ja saps que jo soc molt ignorant.

Per altre banda, alguns estats europeus es salten les mínimes normes humanitàries i no accepten una gent que ha sigut rescatada del mar, amb risc de mort. I que segons les mínimes lleis europees son d’obligat compliment.

Sembla que tothom pot saltar-se les lleis, siguin de l’ONU, d’aquesta Europa tan cobejada, o del natural civisme. Tot en nom d’uns interessos econòmics, si més no discutibles.

Sembla que tots ens haguem tornat boixos. El veí ja no és el de més a prop, ara el veí és un enemic que pot fer-nos la vida molt més complicada. És cert, viure en una comunitat, ciutat, poble o país, és complicat, però sembla que ara ho és cada cop més. En resum una llàstima.

Sembla que aquest dilluns m’ha agafat la pajara i estic a punt d’anar al metge. Si en trobo algun, per que aquesta és l’altre. Ara falten metges, falta gent en els jutjats, foten al carrer inclòs als dels Chupa-chups, que fins ara era el xumet dolç i consolador dels que ja tenim edat per no portar xumet.

Total, que entenc que hagis agafat uns dies de parèntesi, jo si pogués, també agafaria un parell de dies de tant en tant. Encara que m’has deixat sol i potser això també m’afecta.

Ara resultarà que poden tenir raó els que diuen que tenim un rotllet, si més no et trobo a faltar. Mira que som estranys els mussols.