El mussol i la lluna

No t’he vist.

Lluna – Es que quasi ja no se’m veu. Dilluns faig festa.

A, ja!

Lluna – On m’havies de veure?

Vaig anar a veure a la Laura Simó al Palau Robert.

Lluna – Ple, no?

I tan. Com sempre. Alguns dies no hem pogut ni quedar-nos.

Lluna – Aquesta vegada si, pel que veig.

Si. Com que sabíem que era la Laura Simó, hi vam anar una mica abans.

Lluna – I que tal?

Molt bé, a pesar de que aquells jardins estan molt mal situats per fer-hi concerts.

Lluna – És una cantonada amb molt de moviment.

Si. Tens les cotorres de les palmeres, que sempre estan de concert propi, les ambulàncies, els bombers, els milers de cotxes i busos, i a més la concurrència no ajuda.

Lluna – Parlen?

Parlen, truquen amb els mòbils, no s’estan quiets…..

Lluna – Però la Laura que tal?

Molt bé. És curiós el que em passa amb aquesta cantant.

Lluna – Que t’agrada? O no t’agrada?

No, que la primera vegada que la vaig escoltar, fa uns anys, no em va agradar del tot, encara que ho va fer força bé i ja tenia una veu bona. Era un no se que.

Lluna – La seva aparença?

No dona, que és cantant i s’ha de valorar amb l’orella, bàsicament. A més sempre ha sigut atractiva, no és això. Realment no sabia el que era.

Lluna – I ara ja ho saps?

Crec que sí.

Lluna – I que és o era?

Tenia molt bona veu, força i ho volia demostrar. Ara potser té menys força, la veu ha “madurat� i en sap molt més.

Lluna – O sigui..?

Que amb més maduració, més experiència, sap portar la melodia amb molt més mestria, hi dona més color, més profunditat, vaja, en sap molt més i el resultat és millor i lògicament m’agrada molt més que abans.

Lluna – Ets assidu?

No, malauradament ara feia temps que no la sentia en directe. I per això se’m ha fet notòria la diferencia. Valia la pena seguir-la. Crec que és una bona veu.

Lluna – Així m’agrada que no critiquis.

Ep, algunes de les cançons que va cantar, jo no les hauria triat, altres si.

Lluna – Sempre hi ha d’haver alguna cosa….Realment difícil de contentar.