Lluna – Pentinant les plomes i posant colònia. Vas a algun lloc?
Si, vaig a dinar al Maresme.
Lluna – Com és això?
El dinar de cada mes amb els companys.
Lluna – I no podrÃeu reunir-vos per anar a un museu?
Que dius? Si ens reunim és per veure’ns, parlar de les nostres “aventures�, i dinar, naturalment.
Lluna – Amb la calor que fa?
Una tradició és una tradició, i nosaltres ho fem faci fred o calor. Cada mes una o dos vegades.
Lluna – Tant us estimeu? Que no podeu viure separats?
Som una bona colla i cada cop prepara el dinar un de diferent. I llavors hem de fer-ho un cop al més, però som més de dotze i l’agost no fem res. O sigui algun més son dos dinars.
Lluna – Ja ho entenc. I feu el dinar vosaltres?
I tan. Cada un te la seva especialitat i fem el que podem. Generalment mengem molt bé.
Lluna – Quin tipus de menjar?
Des de una paella, fins a carn a la brasa, passant per empanades, pastissos, cargols, pèsols de Llavaneres, caps de porc, o peus, etc. Tot de qualitat.
Lluna – Com us tracteu.
Per això ens estimem tan. A més de l’alegria de veure’ns tenim l’afegit d’un bon dinar.
Lluna – Es que en aquest paÃs tot s’acaba en front d’una taula.
I ara és l’època.
Lluna – Ara és època de dinars?
Mira abans de vacances d’estiu i abans de Nadal, la gent es reuneix per “acomiadar-se� fins després de les vacances. És una tradició
Lluna – Tu en tens molts d’aquests?
Uns quants, divendres un altre.
Lluna – I després de vacances a menjar bledes?
Si, amb una mica de cansalada viada fregida i panses i pinyons.
Lluna – Només penseu amb menjar……
Jo crec que més que res son ganes d’amistat. La gent som uns solitaris dins d’una multitud.
Lluna – De qui és aquesta frase?
Meva, o al menys no recordo o no sé qui pot haver dit una niciesa igual.