El mussol i la lluna

Lluna – Has vist lo del Líban?

Si, sembla que tornen a tenir els veïns a casa.

Lluna – És una guerra més, per aquella pobra gent.

No ho creguis.

Lluna – No és una guerra més?

No ho crec. Jo tinc una altre teoria.

Lluna – I quina és? Si es pot saber.

Saps jugar a escacs?

Lluna – Si, una mica de idea en tinc.

Doncs és un joc d’escacs, de estratègia.

Lluna – M’ho explicaràs?

Si. Tu saps que els americans son els padrins de Israel, no?

Lluna – Si, els donen suport.

Bé, ja tenim una peça en el taulell.

Lluna – I..?

Tu saps que Síria, fins fa poc tenia tropes al Líban, no?

Lluna – Si i que son els seus “protectors�?

Ja tenim dues peces al taulell. Ara en queden dos més. Iran i Aràbia Saudí.

Lluna – O sigui Iran pro Síria i Aràbia Saudí pro….pro que?

No, no és això. Iran amenaça a Israel, per ser amic dels americans. Aràbia no ho fa, ja que també és amiga dels americans.

Lluna – Segueix, si em perdo t’aviso.

Fa temps que Bush va amenaçar d’envair Síria. Però ara no ho pot fer, vist el pastel que te a Iraq.

Lluna – O sigui que….

Si, ara Israel envairà el Líban, un país que no te ni mitja bufetada, amb termes de carrer, o en termes militars, que és el mateix, pel cas. Perquè?

Lluna – Per veure si Síria s’hi fica.

Exacte. Si Síria pica l’ham, Israel tindrà el vist-i-plau dels americans per fer de les seves, i els americans hauran de donar suport a Israel, lògicament, no el poden deixar sol en front de Síria. S’haurà d’envair Síria, però sols pel fet que els sirians han atacat primer. No serà com a Iraq.

Lluna – Si, però llavors Iran i Aràbia Saudita?

Insultaran molt, es diran de tot i potser enviaran armament o coses així, però pot ser l’espurna d’alguna cosa més seriosa. Encara que algunes vegades dos que es barallen acaben fen amistat. ¡Son molt rars aquest romans!

Lluna – I la gent que fins ara veu cada cop pitjor en Bush….

Cert el que penses. Ell creu que d’aquesta manera pot tornar a recuperar brillantor i poder. Amén de guanyar més diners, no oblidem que el petroli pujaria com l’escuma.

Lluna – Més que ara?

Si. Molt més.

Lluna – Sort que nosaltres no tenim cotxe.

Si, però som a un cop de pedra del Líban i de Síria.

Lluna – Algunes vegades em fas por.

Jo també. Algunes vegades penso que tinc sort de ser un mussol i no un home.

Lluna – Per cert. Tu hi entens de política?

Gens ni mica. Ni idea.