En Gozuki (en japonès: 牛頭鬼) és un dimoni amb cap de vaca i en Mezuki (en japonès: 馬頭鬼) és un dimoni amb cap de cavall. Són dues criatures enormes, amb una forta musculació i uns rostres plens de ràbia.
Es dediquen a guardar les portes de l’infern, ja que amb el seu aspecte s’asseguren de que cap ànima pecadora pensi en voler escapar per caure en les seves mans.
3 comments desembre 22, 2006
La Datsueba (en japonès: 奪衣婆) és una dimoni femení que viu en la ribera del riu de les tres cruïlles, Sanzu no Kawa (en japonès: 三途の川). S’encarrega de prendre la roba als morts que hi arribaven per anar a l’altre món i li donava a un dimoni masculí que la penjava en una branca d’un arbre. Aquest altre dimoni mesurava la inclinació de la branca, la que determinava les ofenses que havia comés el mort.
També es menciona, que en els casos que el mort no tenia roba, els hi arranca la pell. Una pell que els hi a entregat en el moment del seu naixement, doncs s’encarrega de donar-la als humans. Per tant, no només és una criatura de la mort, sinó també de la vida.
Ella també apareix en un Monogatari de l’era Muromachi anomenat Tengu no dairi (en japonès: 天狗の内裏).
Add comment desembre 20, 2006
La Futakuchionna (en japonès: 二口女) és literalment la dona de les dues boques. Es tracta d’un youkai que es manifesta exclusivament en les dones, ja que des de sempre han estat més interessades a mantenir estrictes dietes i règims. Quan aquests casos s’aguditzen i s’arriben a extrems perillosos pot manifestar-se, en la part posterior del cap, una segona boca que encarna tot allò que la dona s’ha reprimit de menjar. Degut a que aquesta segona boca es troba sovint amagada entre els cabells, aquests li faciliten l’aliment, ja que poden moure’s per si mateixos. Com que es tracta d’una aparició sobrenatural, tot allò que sigui engolit no afectarà per a res a la dona, de manera que menjarà compulsivament i sense fre.
Moltes dones amagaran aquest fet, ja que en un principi es podran sentir avergonyides, però no dubtaran de beneficiar-se d’ella i secretament l’utilitzaran sense remordiments, arribant a l’extrem de deixar de menjar en públic inclòs per la boca normal. Com es pot comprovar per aquestes paraules, les dones no tindran control sobre ella, encara que puguin pensar el contrari, i finalment donaran via lliura als seus impulsos, deixant que es manifesti en públic.
Si aquesta boca addicional no desapareix, la dona passarà a convertir-se definitivament en un youkai.
Hi ha altres versions de sobre com apareixen aquestes boques, la majoria parla d'un sentiment reprimit o un desig ocult, tot i que també es parla de dones que has permès que les seves fillastres morissin per inanició.
4 comments desembre 16, 2006
El Ittanmomen (en japonès: 一反木綿) és un youkai amb l’aparença d’una blanca bufanda de cotó. Vola de manera erràtica pel cel, mogut per les corrents d’aire, i sovint s’agafa, a l’atzar, a algun vianant.
Però, tot i que en principi és inofensiu, si percep la mínima sensació de perill, pot instintivament enroscar-se al voltant del cap i el coll, fins al punt d’asfixiar a la pobre víctima.
Add comment desembre 12, 2006
Els Jikininki (en japonès: 食尸鬼) són els esperits dels humans que han estat egoistes o avariciosos en vida, i que un cop morts no han pogut obtenir la pau esperada i han estat maleïts i han de buscar cadàvers humans dels que alimentar-se. Realitzen les seves tasques amb la protecció de la nit i també aprofiten per robar el menjar deixat com a ofrena als difunts i a saquejar els cossos per si troben algun objecte de valor. Amb aquests petits tresors compren el silenci dels oficials locals.
El seu aspecte es força aterrador, doncs es tracta bàsicament d’un cadàver en descomposició d’ulls brillants, i que pot posseir unes afilades urpes. També pot optar per adquirir l’aparença d’un ésser humà normal per intentar portar una vida corrent.
Poden ser alliberats de la seva maledicció a través d’ofrenes i recordatoris, tal i com relata la llegenda del monjo Muso Kokushi, qui va esperar al costat d’un difunt fins que va aparèixer un Jikininki i amb les seves pregaries va aconseguir salvar la seva ànima.
Add comment desembre 9, 2006
El Ikiryo (en japonès: 生き霊) és l’esperit de l’ira, de la còlera, de la venjança i de l’enveja que es dedica a causar danys als altres.
Add comment desembre 5, 2006
Els Ikazuchi no Kami (en japonès: 雷の神) són un grup de set dimonis sintoistes que viuen en l’inframón.
El soroll que produeixen pot ser escoltat durant les erupcions volcàniques i el terratrèmols.
Add comment desembre 2, 2006
El Houou (en japonès: 鳳凰) és un mític ocell d’estrany aspecte, ja que, a l’igual que la quimera o el grifó de la nostra cultura, combina característiques de diferents éssers com són els cignes, les orenetes, els galls, les tortugues i els kirin. Tot i això, a vegades també se’l descriu simplement com una au de corral com pot ser un faisà o un paó reial.
A l’igual que el nostre fènix, està associat amb el foc i el sol, però ni s’incinerà el mateix ni reneix de les cendres. També se’l relaciona amb la divinitat mig humana mig ocell del Budisme i Hinduisme anomenada Garuda ja que els seus enemics comuns són les serps i els dracs. Malgrat això, el houou i el drac es representen en harmonia en la balança del yin i el yang de l’univers.
Add comment desembre 1, 2006
El Hihi (en japonès: 狒々) és una criatura perillosa de gran envergadura similar a un gran simi com un babuí o mandril.
El seu pèl, de color platejat, te l’habilitat de repel·lir les espases, mentre que qui es begui la seva sang serà capaç de veure als dimonis ocults.
Add comment novembre 30, 2006
La Harionago (en japonès: 針女子)o Harionna (en japonès: 針女) és una youkai que es caracteritza pel seu cabell, tot i que no s’ha de confondre amb la youkai anomenada Nureonna. Aquest poderós cabell te la facultat d’actuar sota els seus designis i es caracteritza per ser d’una tonalitat que varia entre el roig intens i un pàl·lid rosa.
També es distingeix per estar perfumat a roses, olor que usa per atreure a la presa que consideri oportuna, tot i que generalment no actua amb malícia i aquell que vulgui compartir la fragància amb ella no ha de fer res més que ser amable. Però si algú s’atreveix a intentar tallar-li el més mínim pèl ja pot preparar-se per enfrontar-se a la seva ràbia i als seus cabells mòbils.
Add comment novembre 27, 2006
| dl. | dt. | dc. | dj. | dv. | ds. | dg. |
|---|---|---|---|---|---|---|
| « oct. | ||||||
| 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | |
| 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 |
| 14 | 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 |
| 21 | 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 |
| 28 | 29 | 30 | ||||