Daus de deu

Rol amb nens: Tercera sessió

juliol 18, 2016

Han hagut de passar uns quants dies fins que ens hem pogut asseure de nou per jugar. La veritat es que el meu fill gran m’ho ha demanat un parell de cops i no he hagut de perseguir-lo, així que li deu agradar. Per aquesta partida tornem a estar sols però recuperarem un petit acompanyant i també introduirem un nou personatge creat per la meva dona.

L’àvia Griselda i el Pardalet.

La partida va començar de nou amb en Potito al Pi Gegant de la Princesa, llevant-se de bon matí i demanant al Pardalet que l’acompanyés a preguntar a tots els habitants de l’arbre si algú havia tingut algun problema. Vull destacar que el meu fill volia ser qui decidís què succeia i jo no ho vaig saber guiar-lo tant bé com en les anteriors sessions.

Finalment vam decidir que seria millor investigar un nou emplaçament i ens vam dirigir cap al Bosc Pintat. Aquest indret, introduit pel meu fill al mapa del nostre petit món, es una representació del Bosc d’Oma que vam visitar durant les vacances de l’any passat i que com podeu comprovar li va impactar força. Tant bon punt els personatges hi van arribar, es van trobar en mig d’una calma total. En Potito va començar a definir que hi havia pintat en cada arbre (una granota, un cor, un arc de Sant Martí,…) pero mentre li comentava al Pardalet què hi veia es va quedar sense veu. Alarmat, en Pardalet també va voler piular, però tampoc va poder articular cap so. A continuació tots dos van veure com una ombra s’allunyava entre els arbres del bosc però durant la persecució la van acabar perdent de vista.

En Potito no se li dóna tan bé el descobrir pistes i perseguir enemics.

El que sí que van trobar a la vora del bosc va ser una caseta, però de primeres en Potito la va obviar i va decidir que seria millor tornar pel camí per on havien vingut i fer-se ben gran per poder mirar des de ben amunt si hi havia algú transitant el camí. Per desgràcia no va poder veure res de nou i va tornar cap al bosc i la caseta. Quan van picar a la porta una velleta molt amable els hi va obrir.

Aquí vaig introduir un nou element per les partides de rol, la interpretació pròpiament, ja que com en Potito no podia parlar havia de comunicar-se contínuament fent gestos, de manera que el meu fill havia d’explicar la seva situació a la velleta fent mímica. Primer no tenia molt clar què havia de fer però de seguida va començar a gesticular per tal d’intentar fer-se entendre. Va ser un moment molt divertit de la partida.

Finalment, la velleta es va presentar com l’àvia Griselda, els hi va oferir entrar i donar-lis una mica de menjar (“pot ser puré de patates?”). Tots tres es van servir un plat adequat a la seva mida i a mesura que es van acabar el plat, tant en Potito com en Pardalet van recuperar la veu. Sorpresos, l’àvia Griselda els hi va explicar que l’ombra que havien perseguit pel bosc era sense dubte una bruixa que feia poc que hi vivia i que com que no li agradava gens el soroll, li prenia la veu a tot aquell que s’hi aventurés. Mentre s’acomiadaven a la porta de la caseta per anar a buscar-la, va fer de nou acte de presència i li va tornar a prendre la veu en Potito però l’àvia Griselda va demostrar tenir alguns poders amagats i la va fer fugir. Després li va preparar de nou a en Potito algunes dosis de la poció per recuperar la veu. Arribats a aquest punt, el meu fill ja mostrava signes de cansanci i vam decidir parar.

Ara el nostre aventurer durà una petita reserva de poció i potser podrà comptar amb la presència de la seva nova amiga durant la persecució de la bruixa pel bosc.

La part del Bosc Pintat ja apareix mes detallada i també força més gargotejada.

Entry Filed under: Rol amb nens. .