Can Winston

Que passa quan es fa un assaig coincidint amb la semifinals de la Champions?

– Que som quatre gats

Malgrat dormir poc més de 4 hores, val la pena anar a les 8 del matí a la Plaça de la Vila per ajudar als Trabucaires de Gràcia a muntar la representació de la Revolta de les Quintes. Sobretot si saps que t’espera el ja tradicional esmorzar de la Revolta de les Quintes.

Tot allò que un cardioleg prohibiria: ous ferrats, patates fregides, butifarra, beicon, xoriço, etc… Tot amanit amb vi de taula.

La conseqüencia és que després et quedes sord quan intentes coordinar un grup de trabucaires. Intentes coordinar, perquè entre els taps i el soroll dels trabucs no hi ha manera de sentir el que diuen pel Walki-talki

Avui canvi de nom de la Plaça de la Vila, ara ja podrem dir oficilament Plaça de la Vila!

Reconforta veure com la feina que portes fent des de fa uns anys, al final arriba a bon port!

I sobretot recordar l’Albert, fer-li l’ànèssim homenatge, pero tio per molts que en fem mai farem tots els homenatges que et mareixes. Primer descobrir la placa a casa seva, i després el canvi oficial de la plaça.

I per culminar aquest dia tant especial, he tingut l’honor de fer el primer pilar a la Plaça de la Vila… Pilar semi a l’antiga (ja que no ens hem deixat de mans)

Diumenge es canviaran les plaques de la Plaça, ja podem dir per últim cop, Rius i Taulet pel nou nom: Plaça de la Vila de Gràcia. Ha passat més d’un any, des de que es va fer el referendum, però millor tard que mai.

Ara és moment de felicitar a totes les persones que han posat el seu petit granet de sorra perquè això fos possible, i sobretot pensar amb tu Albert, que segur que deus estar ben content.

A part del canvi de plaques de la Plaça de la Vila, abans es descobrirà una placa d’homenatge a l’Albert Musons i hi haurà la Diada Castellera de la Independència (de Gràcia), un cap de setmana ben complert com podeu comprovar…

L’altre dia a la feina haviem de mesurar la massa corporal (una relació entre alçada i pes) de les models, perquè si no estaven per sobre de 20 (entre 20 i 25 és cos sa) no podien fer l’anunci.

Jo també vaig voler mesurar la meva massa corporal, em mesuro, em peso, introdueixo les dades a l’ordinador i em surt 30,15.

Miro el quadre… homes.. entre 18 i 25 anys… Obés!!

Vale potser no estic com fa un temps, i les cerveses es noten, però que em considerin obés!!

Començaré a fer dieta, cambrer una mitjana siusplau!! (…ja començaré el proper mes..)

Dimarts passat vam fer un càsting obert, al contrari del que passa normalment, qualsevol persona podia passar pel plató i fer el càsting. Això va servir com una mena d’estudi “sociològic”.

Vam venir unes 200 persones, de les quals unes 50 eren estudiants, la resta eren “treballadors”.

Dels treballadors, la gran majoria estaven a l’atur, sovintejaven informàtics o dissenyadors web, treballadors de l’hosteleria, comercials i dependents de botigues.

La crisi existeix i es veu.

L’any passat vam anar tota la colla a donar Sangi fer un pilar  a l’Hospital de Sant Pau. El motiu era que en Raimon, un membre de la canalla estava allà ingressat a causa d’una leucemia.

El pilar va ser una sorpresa pel Raimon, ja que ell no sabia res, i es va trobar aquella sorpresa.

El cap d’un any tornem a l’Hospital per fer un pilar per tal d’animar a tothom que dongui sang i després del pilar tornarem a donar sang.

També aprofitarem per fer el donatiu del 0,7% del pressupost del 2008 a la Fundació Privada d’Oncologia Infantil “Enriqueta Villavecchia”.

Aquest acte està obert a tothom, per tant us esperem a tots el dissabte 21 de març a l’Hospital de St. Pau (entrada Pare Claret/Independència), a les 11:30h!

L’últim anunci de la cocacola, és d’aquells  que no em canço de mira-lo i mirar-lo. El primer el vaig veure tres o quatre cops seguits a traves d’internet.

I estic orgullós haver posat el meu petit gra de sorra en aquest anunci, tot i que després no servis massa.

Va ser tota una experiència voltar per Catalunya (a mi m’agrada molt) i entrevistant a homes de 100 anys o més. Sobretot per les converses que vam mantenir, més que les converses les històries que em van explicar. Cada una la trobava més fascinant que l’altre.

Us deixo amb el video perquè el pogueu tornar a mirar:

Molts cops et demanen que és això de Sant Medir? Que és com els tres tombs o una cavalcada de reis?

Ben bé no sabria com definir-ho. Perquè és molt fàcil dir que són una serie de colles que tiren tones i tones de carmels. I la meva visió és la d’un gracienc que no és de cap colla, sefur que sent d’una colla seria molt difernt. Però a mi ja m’agrada tal com és.

Anar pels carrers de Gràcia, al matí de Sant Medir, troban-te les colles on tens coneguts improvitzant petites guerres, o anar a la Plaça de la Vila i intentar fer punteria a les autoritats que hi ha al balcó. O fent punteria amb algun conegut que et trobes pel carrer.

I al vespre cridar a les colles que passen competir amb els teus amics per veure qui aconsegueix més xumets, chupa chups o “palotes”. Barallar-te amb les iaies que aquell dia no tenen reuma ni artrosis per un grapat de carmels. I sobretot cridar “piropos” per veure si així reps més carmels.

Això és Sant Medir, o tal com ho visc jo.

Recordo fa temps quan un regidor en una reunió ens va dir que a l’OSI tindríem un lloc per assajar, sincerament no vaig creure, i vaig fer bé ja que d’un lloc per assajar, es va passar a un forat d’escala on potser hi cabíem i es va acabar en un no lloc per poder assajar.

Quan ens van dir que no hi cabíem, vam preguntar si les gralles i els tabals podrien assajar allà. La resposta va ser afirmativa, que hi hauria uns bucs d’assaig i allà podríem realitzar els assajos tant o més importants que els dels propis castells.

Aquesta resposta es va tornar a repetir fa uns dos anys. Una tècnica del Districte ens va comunicar que les Gralles i els Tabals no podien continuar assajant a l’Escola Reina Violant. Després de moltes gestions vam aconseguir que les Gralles i Tabals de la Colla poguessin assajar al Cercle Catòlic, però va durar poc, a causa de les queixes dels veïns i les conseqüents denuncies de la Guardia Urbana. Durant tos aquest mesos quan vam tenir reunions amb el Districte, ens van dir que quan s’acabes l’OSI allà podrien assajar les Gralles i els Tabals

Després d’assajar uns dies a la seu del Districte, ens vam tornar a quedar sense local. Durant la tardor del 2007, no van poder assajar massa, fins que a finals d’Octubre, el CAT, malgrat que estigués en obres ens va cedir un espai, però només els divendres, ja que els dimarts estava ocupat per activitats pròpies del CAT.

Durant l’any 2008 els divendres s’ha continuat assajant al CAT i els dimarts l’assaig es fa als Lluïsos de Gràcia, fet que ha suposat un cost molt gran per la colla, ja que s’ha de pagar el lloguer de la sala.

Ara l’OSI ja està acabat i teòricament allà hi podríem anar, almenys els dimarts, perquè diria que les nostres gralles i tabals ja va bé que puguin assajar els divendres al CAT.

Però a l’última Comissió de Joventut, si aquella que hi havia tan poca participació, se’ns va comunicar que l’OSI seria destinat a les entitats juvenils i que per tant nosaltres no podríem usar durant dues hores a la setmana les seves instal·lacions.

Si fos per mi, jo ja no aniria a cap més Comissió de Joventut.

Realment em sento estafat, no demano un local per la colla, que ves a saber si d’aquí uns anys en tenim un, només demano un lloc on una part essencial de la colla pugui assajar sense rebre denuncies multes ni pagar un dineral.