Can Winston

Aquest dies de tant en tant em surgeix algun dubte:

– Aquesta persona va disfressada o és realment així??

Finalment després de cinc anys i mig (d’una carrra de 3) he acabat la carrera. Alguns diria que ja era hora, potser si, però la feina ben feta es fa a poc a poc 🙂

Avui he fet la meva última, espero, visita  a la EUETIT de la UPC de Terrassa, per tal de demanar el títol.

Després de pagar totes les meves matricules religiosament, això si a un preu per credit més elevat que l’UAB, UB, PF, ja que com que fai un carrera tècnica és més cara, però on les instal·lacions i equipaments són infinitament més cutres i retrassats que aquestes universitats (i no comparem amb la Salle l’altre lloc on fan la meva carrera), he hagut de pagar 182 € pel títol.

Concretament 172 € més 10 € si volia que el titol fos convalidable per tot europa. Es veu que si no pagues 10€ no ho és…. quina cosa més extranya. Jo em pensava que el criteri per decidir si és convalidable o no seria un criteri academic i no econòmic.

Total 182 € per tenir un diploma…. amb la firma d’una persona que jo no he votat….

I per acabar una dada interessant a Televisió de Catalunya només accepten titulats en Enginyeria Tecnica de Telecomunicacions en So i Imatge de la Salle (ja que tenen una millor formació que la dona la Universitat Pública)

L’altre dia estava veient un d’aquests canals que es veuen per l’Imagenio i vaig veure un reportatge sobre els Ibers.

Parlaven d’una tribu que vivia a prop d’uns dels poblats més importants dels Laietans. Era una de les poques tribus que funcionaven de forma més o menys democràtica. Els caps de família de les 15 famílies que formaven la tribu es trobaven cada un cert temps per tal de decidir sobre la organització de la tribu.

Cada un cert temps, aproximadament quan la lluna era plena es reunien a una cabana que només s’utilitzava per les trobades on es reunien els caps de família i alguns familiars que els acompanyaven.

En una de les trobades que feien havien de decidir com celebrarien les festivitats dedicats a la Deessa Mare Reina de la Fertilitat. Eren unes celebracions molt importants i dedicaven tot l’any a preparar-les

En aquesta reunió del consell, per decidir com serien les festivitats, hi havia sis propostes diferents. Les opcions estaven dividides, i no se sabia quin seria el resultat. De les poques coses que es sabien era que cinc famílies donaven suport a una de les propostes.

Enlloc de votar les sis propostes totes juntes, primer es va votar a favor o en contra de la proposta que les cinc famílies donaven suport. Que naturalment va perdre, ja que només tenia 5 vots de 15.

Després d’eliminar aquesta opció es van votar les altres cinc propostes. I les cinc famílies es van quedar sense la opció que volien, que vist els resultats de les segona votació problament hauria estat escollida si s’hagués votat tot junt.

Benvingut a Blocs de GràciaNet. Aquest és el teu primer apunt, que pots modificar o eliminar per encetar el teu bloc! 😉

Malgrat repetim mil cops el que han de fer i el que no han de fer no hi ha manera!!!

Ni que posem cartellets davant seu no fan cas!!!

En resum: Avui m'he diquisiat fent un casting a adolescents d'entre 14 i 16 anys….

Nosaltres erem així????

Quan encara fanten forces mesos per la Festa Major, mica en mica es va fent present.

Aquesta setmana ja he rebut tres mails amb propostes de grups per tocar a la plaça, un cataleg d'un manager i pel carrer em va parar un noi, que no se com sabia qui era jo, i em va demanar que ha de fer per tocar a la plaça de la Vila.

Una mica de mandra em fa, que primer hem de passar Foguerons i després ha començarem a pensar en la propera Festa Major (amb reducció d'horaris o no).

Tot i que amb La Campana ens hi hauriem de posar ja, que sinó ens agafarà amb els pixats al ventre!

Primer de tot m'he de confessar.

Senyor GraciaNet he pecat! He tingut el meu bloc un mes oblidat!! Però prometo que això no tornarà a passar!!

Tal com diu el titol després de la confesió toca la reflexió.

Segons Telefonica durant la nit de cap d'any s'han enviat un 30% més de sms, però jo he notat tot el contrari.

L'augment del 30% potser l'he notat a través de "fesibuc", "fotoló", "msn", etc… però de sms n'he rebut 2 i un més un dia després. En canvi l'any passat en vaig rebre molts.

I aquest cop d'enviar-ne per iniciativa pròpia cap. Només he contestat els que havia rebut.

Potser alguns diran que és per la crisi, potser si… però en el meu cas, a part d'estalviar-me diners, és perquè ja és prou complicat enviar sms el 31 a la nit perquès les linies estan colapsades, que si a sobre treballes és una tasca encara més dificil.

És molt més fàcil fer-ho a partir d'això que en diuen el 2.0 (o alguna cosa així), per tant des d'aquí us desitjo un Molt bon any!

Per cert el meu indicador sobre l'estat de la crisi (dies treballats/dies del mes) indica que estem sortint de la crisi. Almenys jo m'he recuperat de la meva particular crisi econòmica. Tot pot ser que després torni a apareixer

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;}

Feia dies que no actualitzava el bloc…

Molta feina i pocs temps…. (Molta feina amb diversos temes, però poca feina d’aquella que es cobra).

Suposo que cal, ara que hem acabat la temporada, cal fer-ne una valoració. La faré només de Gràcia, molta gent ja la fet de la temporada castellera en general, i si us fa mandra buscar-les i llegir-les escolteu l’últim programa del Terços.

Com algú va dir, aquesta temporada ha estat regular i irregular.

Regular: continuem tenim el 4d8 com a castell límit, el 4 ens continua caient al concurs, la torre continua costant molt (aquesta temporada no l’hem pogut descarregar), i el 3 de 8 continua sent un somni, llunyà o proper…. mai se sap…

Irregular: La temporada ha tingut alts i baixos…. com sempre al principi de temporada anem fent feina de formigueta per mostrar els resultats a la fesa major, i els resultats es van mostrar en forma de 4d8 i Pilar caminat. Per la Mercè semblava que continuàvem la trajectòria ascendent, però va arribar el Concurs…. i el 4 va caure…. I al cap de 3 setmanes la torres també va caure… Però vam acabar la temporada amb una traca final el 4d8 i el tres per sota.

Una temporada de muntanyes russes amunt i avall, amunt i avall…

I el 3 per sota… mira que és un castell que no m'agrada gens… Però és una gran alegria descarregar un castell després de 6 anys. Mirant els resultats dels rankings i la importància de la torre i el tres, l'any que ve hauriem de poder fer més cops aquest castell

Però mirant el cantó positiu, des de la meva ignorància tècnica castellera, jo només en se una mica de fer de baix, diria que s’ha fet bastanta feina de fons en els troncs. En l’últim 4 hi havia molts canvis, durant la temporada, a part dels 3 habituals, han passat 3 baixos més pel quatre de vuit. I si l’any que ve tenim una canalla prou bona, potser serà una gran diada…

Ara a descansar una mica de castells, no del tot, perquè ara comença la temporada Castellera Universitària… I també comença la feina de justificar les subvencions!

Us deixo amb un video del sopar de la colla, després del discurs de Xavier Barberà, Conceller de Cultura, tota la colla va començar a cridar "Volem un Local!"

Normal 0 21 MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;}

S’han acabat les guerres al món,

s’ha acabat la fam al món,

s’ha  acabat el canvi climàtic,

s’ha acabat l’explotació laboral,

s’ha acabat la sobreexplotació del medi,

s’han acabat els malparits que rondaven per la terra,

s’ha acabat l pobresa al món,

s’ha acabat l’atur,

s’ha acabat la crisi,

s’ha acabat la unilateralitat,

s’ha acabat la violencia

Avui és un gran dia, el món s’ha tornat perfecte,

i jo no he trobat el lloc on poder votar, tant desplegament mediatic em feia pensar que les eleccions eren a Catalunya, però no, ahir vaig descobrir que era a Estats Units.

Suposo que es millor que hagués guanyat l’Obama que el McCain, però sentint els tertulians i els líders d’opinió sembla que s’hagués produït un orgasme col·lectiu i que el món sigui a partir d’avui un paradís.

El que em fa més gràcia és que tothom volia que guanyes l’Obama, quanta gent sap realment el programa d’aquest home??? Jo no en tinc ben poca idea.

/* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”; mso-tstyle-rowband-size:0; mso-tstyle-colband-size:0; mso-style-noshow:yes; mso-style-parent:””; mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt; mso-para-margin:0cm; mso-para-margin-bottom:.0001pt; mso-pagination:widow-orphan; font-size:10.0pt; font-family:”Times New Roman”;}

Avui fa un any que vas marxar.

Un any sense escoltar el fil musical del col·legi de periodistes… (l’hauran canviat?), mira que ens feien esperar per poder parlar amb tu.

Un any diferent… on hem sentit molts cops “això l’Albert segur que ho sabia”.

Un any sense cap sopar o dinars d’aquells ens passàvem estona xerrant.

Un any en que no has vingut al Concurs, però que ha anat millor que fa dos anys.

Un any sense xafardejar sobre tot el que passava a Gràcia.

Segurament avui tocaria fer un article sobre tu, parlant de tu, explicant tot el que tu has fet, però això segur que hi ha gent que escriu molt millor que jo i ho farà. Simplement avui serà un dia per pensar encara més en tu.

Per això deixo aquí un article que vaig escriure fa uns mesos.

Tu que va lluitar tant perquè la plaça es digués Plaça de la Vila, la Vila que tant estimaves.

Tu que em vas introduir en el “gracianisme”, em vas explicar el motius i em vas convertir amb un militant entusiasta d’aquesta causa. Amb un Independentista gracienc, com si no tingués prou amb Catalunya.

Tu que em vas explicar la història de la nostra Vila, des de la Revolta de les Quintes, fins a les batalletes polítiques i associatives d’abans d’ahir.

Tu que em vas ensenyar tants llocs per anar a dinar o a sopar. Que em vas descobrir que a part del Lucania i del bar del Cercle hi ha més mon.

Tu que et vas convertir amb un amic, socialista i amb més del doble d’anys que jo… però no tot és perfecte.

Tu que em vas demostrar que hi ha polítics diferents, que treballen per la gent i no esperen que la gent treballi per ells.

Tu que…..

Quantes coses et podria agrair…