Can Winston

Com tot, el millor de Sant Medir ve al final.

Quan totes les colles baixen per Gran de Gràcia tirant tones i tones de caramels.

Cridant com un desesperat Volem xumets, volem palotes (que en català normatiu seria palots), peta zetas (que no en tinc ni idea com seria en català normatiu), nuvols, xupa xups, etc…

I després demanant a la gent que coneixes com el Roger, al Xurru, Cabestany, Isabel, Montse i companyia que et donguin caramels i et donen sacs plens de caramels.

I com no la típica lamina de caramels, barrejada amb embolcalls i altres coses a la sola de la sabata.

Sant Medir et fa tornar a ser un nen (si és que ja no ho som)

Si si, anar avui al matí per la vila era molt perillós.

Primer havies d'esquivar les caques dels cavalls i la massa de caramels aixafats.

I després havies d'esquivar les colles on tenies coneguts, per si no volies rebre un bombardeig de caramels. Com per exemple quan m'he trobat el Roger, la Montse i el Torres que m'han tirat un munt de caramels, mentre estava acorralat a un portal.

Després quan he anat a la plaça de l Vila i mentre entrava a l'Ajuntament he rebut una pluja de caramels per part de l'Àlex i de la Sandra.

Però tranquils avui al vespre arribarà la venjança 🙂

Dissabte a la nit Cercapisos 08

Vam trencar la tradició de fer-ho el dia de Sant Medir i que hi hagués un eclipsi, però no sempre es pot fer coincidir tot. (La tradició es remunta des de l'any 2007)

Aquest any menys cases però més participants, gairabé no hi cabiem en algunes cases!!

Havera si en algunes de les pròximes edicions podran passar per casa meu (Això voldrà dir que ja tindré una casa propia!!!)