Filed under: Oriol's World
Hi ha moltes Viles de Gràcia, algunes poc importants, d’altres han estat annexionades a organismes més grans i d’altres han restat perdudes enmig de la muntanya, aquest és el cas de la “Alta Gracia”… i no estic parlant de Vallcarca, ni tan sols de Catalunya, m’estic referint a Alta Gracia, un poble d’Argentina, situat a 39 km de Córdoba, en un altiplà rodejat per una serra en forma de ferradura.
Alta Gracia va néixer a partir d’una estància Jesuïta creada en l’època colonial al 1643, més endavant van començar a ubicar els estudiants del “Colegio Mayor de Córdoba” durant l’estiu i va viure la seva plenitud al 1810 quan va residir a la casa de Alta Gracia durant 5 mesos Don Santiago de Liniers, heroi de la reconquesta de Buenos Aires i el penúltim Virrei del riu de Plata.
Tot i així, actualment Alta Gracia no deixa de ser un poble petit, evocat al turisme i a la preservació del seu patrimoni que no es poc, amb un campanar amb rellotge públic del 1938 per conmemorar els 350 anys de la Vila i algunes edificacions dels segles XVI, XVII i XVII. I sobretot evocats a la conservació de la memòria històrica i cultural.
I es en el seu folklore on he trobat moltes sorpreses, un folklore increïblement proper a la dansa folklòrica catalana i molt proper als balls Valencians de panderetes. És en el seu “Encuentro de las Colectividades”, la festa folklòrica de Alta Gracia per excel·lència, on es poden beure balls que recorden a la “entrellisada” i el “ball de panderetes”, ballats per molts esbarts de Catalunya, l’emblemàtic “galop de panderetes” de valència o molts d’altres balls de panderetes d’arrel catalana. La similitud es enorme no només en els balls, els moviments i la coreografia sinó en el vestuari: camisa blanca, faixa vermella, pantalons negres per sota del genoll, mitges blanques pels noi, les noies faldilles amb "pololos" a mitja cama, sabates planes negres… El seu folklore no te res a beure amb el nostre però misteriosament s’assembla, des de camins diferens han arribat a coses semblants.
Son pobles que tot i trobar-se l’altre punta del món ens uneix un nexe misteriós, no solament amb el nom sinó en el folklore, una similitud extraordinària que sembla deixar poques possibilitats a l’atzar, veient les fotos del “Encuentro de las Colectividades” de Alta Gràcia em semblava impossible distingir-les de les actuacions dels esbarts de la nostre vila per Festa Major. Gairebé el mateix nom, gairebé els mateixos vestits, gairebé els mateixos balls… però un altre món.