La cara de la traïció!
Reportatges 5 Comments »
Observeu aquesta cara, és la Núria, la traïdora i manipuladora que va aconseguir guanyar els diners de sis a traïció. Va saber jugar, enganyar i trair al final per emportar-se tots els diners.
Aquestes dues imatges són el resum del que va ser el pas pel concurs de la Maria Josep, la bastonera de Súria que va anar a sis a traïció! Primer la cara de la traïció i després la propaganda de la XXX Trobada Bastonera i el munt de publicitat que es va fer per TV3 sobre el ball de bastons.
Però això no va ser tot, el transcurs del concurs va portar moltes emocions, moltes esperances per la bastonera i un desenllaç tràgic.
Els concursants portaven històries de tota mena, algunes esperpèntiques i la clau consistia en esbrinar quines eren certes i quines falses.
Claudi: Aquest deia que es va fer una Vasectomia, la dona el va deixar, després en va lligar a una altre que li feia il·lusió tenir fills i que ara volia els diners per fer-se enrere amb microcirurgia i poder tenir fills (això, com a mínim és història de telenovela sud-americana).
Núria: Una infermera que deia voler els diners per muntar un menjador pels avis del seu poble, segons ella son 700 habitants i mes de la meitat avis, molts dels quals s’han d’alimentar (raro raro raro).
Marc: Sembla que havia demanat un pòlissa per pagar coses del pis, llavors el tio va i s’enamora d’una treballadora de la seva empresa i els foten els dos a fora perquè no els agrada als superiors, no tenint-ne prou deixa la dona embarassada i es troben sense poder pagar, sense feina i a punt de tenir un fill (pitjor que els Peris d’"El cor de la ciutat").
Maria Josep: La seva història deia que els Bastoners de Súria van organitzar la XXX Trobada Nacional de Bastoners de Catalunya, que es van endeutar molt per organitzar-la, havien tingut dèficit i a sobre els havien enderrocat el local on assajaven per fer apartaments (una desgràcia rera l’altre).
Jaume: Segons ell, tenia un terreny a mitges amb el seu germà, i sembla que dues oliveres li tapaven el sol. Fart d’això, el tio va agafar un dia i va tallar les oliveres, el seu germà el va denunciar, va perdre el judici i volia els diners perquè el jutge li exigia replantar les oliveres i pagar una multa (esperpèntic xD).
Roser: Aquesta venia amb un trauma. Havia perdut una arracada de la seva àvia de diamants i safirs i volia els diners per fer-ne una còpia i no haver de donar el disgust a la seva àvia (sense comentaris 😀 juas, juas).
Després d’aquestes històries increïbles va començar el concurs amb la primera expulsió, el Marc va haver de marxar perquè no es van creure la seva història de desgràcies. A la primera el foten al carrer, pobret ;(
Llavors va venir la presentació de proves per defensar les històries: la foto de la olivera tallada, els plànols del menjador, el rebut de la vasectomia… una mica de tot, i, sobretot, les imatges de la trobada bastonera de Súria i la menció constant i de manera insistent del ball de bastons! Visca l’autobombo i la publicitat subliminal! 😀
Al llarg de les votacions van anar expulsant el Jaume i el Claudi, fins que només van quedar les tres noies. Aquí és quan més clar es va veure com la Núria començava les seves manipulacions i va expulsar a la Roser. Quedant a la final la Maria Josep i la Núria.
En aquest punt del programa s’havia de descobrir qui havia mentit dels altres concursants, tenien 50.000 euros i per cada errada en perdien 10.000. Era el moment de les sorpreses i d’esbrinar lo bé que havia mentit la gent o no.
Sobre el Marc, l’enamoradís que havien fotut fora de la feina, van dir que creien que era tot mentida i va resultar que era cert, pobre noi, li va tot malament i ningú el creu. 10.000 euros perduts. Del Jaume, el tallador d’oliveres, van dir que era mentida i van encertar! Al Claudi, l’home de la vasectomia, van votar que era verdadera la història i resulta que era falsa. 10.000 euros més perduts. I sobre la Roser, la perdedora d’arracades, no es van creure la seva història i realment era falsa.
Havien aconseguit 30.000 euros, arribava el final del programa i havien de decidir secretament si compartien o s’ho quedaven tot. Si les dues decidien compartir, 15.000 euros per cadascuna, si una decidia quedar-s’ho tot i l’altre compartir, s’ho quedava tot l’espavilada! I si les dues decidien quedar-s’ho tot es perdien els diners i se n’anava tothom sense res cap a casa. Cal dir que l’allau de missatges al programa de bastoners va ser constant, tots donant suport a la Maria Josep.
La Maria Josep va triar, després de fer-se mirar als ulls, “Ho Comparteix-ho” i la Núria quan va ensenyar la pissarra havia triat “M’ho quedo tot!” i va declarar “El joc és el joc” amb un somriure.
Doncs sí, la Maria Josep s’ha quedat amb un pam de nas, sense diners però amb el cap molt alt i l’agraïment de tots els bastoners per haver fet promoció de la nostre dansa, tan oblidada i marginada per les televisions. Gràcies.
I al final del programa la Núria deia ser certa la seva història. No sé jo si al final farà servir realment els diners per fer el menjador dels avis del poble o el de casa seva, però això no ho sabrem pas. I sortosament, la situació econòmica dels bastoners de Súria no es tan dramàtica, la història era falsa i tindrem ball de bastons a Súria molts anys més! 😀
Els pauliteiros són el símil del ball de bastons de Catalunya a Portugal, en un temps poc llunyà estaven molt propers a la marginalitat i l’oblit però als anys 80 van ser reinventats i recuperats. Cal dir que les similituds amb el nostre ball de bastons són més que notables, el que podria justificar les hipòtesis d’uns orígens o referents comuns a tota la península.
La restricció en molts casos d’anomenar-los “Pauliteiros de Miranda” resulta de la suposició que aquesta dansa es va arrelar a Portugal a través d’aquesta població, on alguns apunten que podria haver arribat a través de Lleó.
No vull acabar sense citar alguns dels elements que m’han cridat més l’atenció d’alguns grups de Pauliteiros.
Aquest passat dia 4 de gener era la cavalcada de reis de la Vila de Gràcia, nosaltres som una mica peculiars perquè mentre tothom la fa el dia 5 aquí arriben el 4, un dia abans perquè els nostres reis són puntuals i no arriben l’últim dia a ultima hora com als altres llocs.
Normalment a la Vila de Gràcia, aquests tallers són el primer contacte de molts nens amb el ball de bastons i, tot i que al final el reclutament de balladors per la colla es pràcticament nul, els nens en surten força contents. El ball ensenyat va ser el “Quan Barceló” un ball infantil però d’una gran varietat de cops, molt adient per fer-se una idea del que és el ball de bastons, i al final, alguns alumnes avançats i més motivats es van atrevir a provar el “Simu-simu-sara”.
La Viquipèdia (wikipedia en anglès) és una enciclopèdia lliure escrita col·laborativament per Internet usant un programa lliure anomenat MediaWiki. N’hi ha versions en més de 195 llengües, inclòs el català, i el conjunt de Viquipèdies reben més de 50 milions de visites per dia.
Tot ha començat quan de sobte he vist que apareixien visites al bloc de Xina i Taiwan, de seguida he començat a buscar d’on apareixien aquestes visites i resulta que la Avenchen ens ha tornat a mencionar al seu bloc.
El Ball de Bastons de "pal llarg" es representa a Catalunya en la forma del “Ball de Pastorets”.
L’origen del ball té unes connotacions marcadament agràries. Alguns folkloristes li donen un sentit religiós, Aureli Campany el relaciona amb les representacions nadalenques dels pastors, Violant Simorra parla de la possibilitat que provingui d’una dansa ritual pastorívola antiquíssima precedent a l’agricultura i Joan Amades parla de cerimònies molt antigues pròpies de religions desaparegudes d’origen ramader o agrícola.
El Ball de Pastorets el trobem vigent a diverses poblacions: Vilafranca (documentat des del 1802), Sitges (1858), Vilanova (1862), Sant Pere de Ribes (1958), Tarragona (1633).
