Mercè, SMS, idiomes i negoci
setembre 21, 2006
L’altre dia vaig rebre un sms amb el següent contingut
El pregó de la mercè és en espanyol (sic). Si t’estimes la llengua ves el proper dia 22 a les 18:30 (hora del prego) amb un paraigues fos obert per cobrir la plaça Sant Jaume. Passa-ho
A mi personalment em sembla que el quid de la qüestió no és l’idioma amb el que es realitza el pregó sinó qui el realitza. Al meu entendre, el pregó hauria de ser algú fortament vinculat o bé a la festa o bé a la ciutat; algú que conegui el batec del dia a dia i pugui fer un discurset que arribi als barcelonins, ja que aquesta és, teòricament, la festa dels barcelonins. Si repassem els darrers pregoners de la Mercè desde l’any 95 ens trobem amb:
- 1995: Tarik Kupusovic, alcalde de Sarajevo
- 1996: Rafael Moneo, arquitecte. No resident a Barcelona
- 1997: Lord Yehudi Menuhin, violinista nascut a EUA i ja mort.
- 1998: Eusebio Leal Spengler (
en google no en diu res… per tant no existeix? )Director de la Oficina del Historiador de la Ciudad de la Habana (gràcies Carles) - 1999: Maruja Torres, escriptora nascuda a Barcelona
- 2000: Robert Hughes, australià. Crític d’art, escriptor i documentalista.
- 2001: José Antonio Marina, filòsof i assagista nascut a Toledo, n’ignoro l’adreça actual
- 2002: Valentí Fuster, cardiòleg afincat a EEUU i nascut a Barcelona
- 2003: Fatima Mernissi, escriptora marroquí.
- 2004: Carlos Ruiz Zafón, escriptor nascut i afincat a Barcelona
- 2005: Rosa Regàs. Nascuda a Barcelona, llicenciada en filosofia i lletres.
Així doncs, dels darrers 11 pregoners tan sols 3 fan vida habitual a Barcelona. I no tots els dies de l’any…
Per mi, doncs, l’autèntic problema no és si es fa en castellà, català, francès o aranès sinó que l’Ajuntament de Barcelona tria sistemàticament com a pregoners gent mediàtica que li pugui donar ressò en comptes d’escollir gent propera als barcelonins, persones que coneguin la ciutat i puguin dirigir-se als seus habitants com un més d’entre ells, ciutadans que creïn un ambient de germanor entre els habitants d’aquesta urbe. Per tant, l’Administració el que fa és comercialitzar el pregó per obtenir-ne la màxima publicitat i rèdits econòmics.
I això em ve com anell al dit per afirmar que els ciutadans som clients i no administrats, donat que l’Administració s’enfoca com un negoci.
Coño!!, aunque parezca impresionante, no me queda más remedio que dar la razón a greips
A mi, si el sermó el fa amb la samarreta groga del Carlinhos Brown ja m’està bé. Però no estic segur que sigui així…
Clar, per què no el fa l’Alfred Bosch que relata la vida de Barcelona en l’excel·lent trilogia del 1714?
Jo crec que no és només una qüestió de llengua. Tens una fira de frankfurt on els escriptors en català han de compartir amb els de castellà, com si fossin poca cosa i calgués farcir-lo, i tens un pregó que ha de venir gent de fora. Com et sentiries si fossis un escriptor en català?
Greips, impressionant l’article, i l’hem citat a la ràdio avui. L’Eusebio Leal és el director de la Oficina del Historiador de la Ciudad de la Habana. En resum, l’home que es dedica a reformar i reconstrui el barri de l’Habana Vieja a Cuba. Fa una molt bona feina, i tots els que hem estat a l’Haban en els darrers 5 anys ho hem pogut comprovar. Està una mica delicat de salut, però és un dels “cervellets” de la Revolución.
Gràcies per la cita greips! I a més tens força raó, l’Ajuntament de Barcelona és segurament el paradigma d’administració gestionada com si fos una empresa. Però la la polèmica d’aquest any amb el pregó, al meu entendre, s’entén només per la proximitat de les eleccions i un desig de demostrar qui és més català que qui sense pensar en les conseqüències.
@ Alex,
En algun moment convindria obrir un debat obre el tema de la fira de Frankfurt…