Allargar-ho perquè sí
desembre 16, 2010
No fa massa hi va haver eleccions al Parlament de Catalunya, i va resultar que pràcticament la meitat dels escons van per un sol partit i la resta se’l reparteixen entre 6 partits (si no vaig errat). El segon “classificat” en té la meitat del primer, o sigui que entre els altres 5 es reparteixen aproximadament una quarta part del Parlament. A grosso modo.
Qualsevol persona normal entén, amb això, que la població que va votar va decidir que el president havia de ser una persona concreta (encara que no siguin presidencialistes, les eleccions actúen com a tals). Bé, doncs ara resulta que tots els partits estan disposats a votar en contra que aquesta persona sigui el President, cada ú amb les seves excuses pertinents.
No dic que les raons de cada ú siguin errònees, però són ganes de tocar els collons el fet de votar en contra d’alguna cosa que en el fons han decidit la majoria dels qui han votat i que, a més, han decidit que no fossis tu qui mani. I que, a més, no pot ser de cap altra forma. Entenc que els grupets/grupúsculs no vulguin votar a favor, però també existeix l’opció d’abstenir-se i facilitar així les coses. Quin sentit té complicar i allargar un procés que és irreversible i que, a més, respòn a la voluntat de la majoria dels votants?
Cap sentit. O almenys, cap sentit real. Tot plegat, al final, és només una forma de fer-se veure i de quedar bé davant la consciència de cada ú. “Com que no hem guanyat, putejarem al guanyador“, semblen dir. “I el país? A prendre pel cul el país, lo que ens interessa som nosaltres mateixos“, també sembla que diguin.
Completament d’acord amb tu. Impedir l’elecció en primera votació només es pot llegir en clau d’interessos partidistes. Si els importés realment el país, no allargarien la cosa i permetrien que, per bé o per mal, el guanyador es posés a treballar quan abans millor.