Curiositats….
juliol 23, 2006
Escòcia
- Com a Anglaterra, els tovallons són una cosa simpàtica que no cal fer servir. Ni en dónen, ni en demanen, ni en tenen.
- Avui (12 de Juliol) he tornat a constatar que els avis d’aquí estàn molt més en forma que els nostes. Mentre estava en una gasolinera n’han aparegut un munt (l’Avi Turista local¿?) que s’han cruspit uns gelats entre pit i espatlla que no se’ls salta un gitano.
- La cuina local és igual de "bona" que l’anglesa. Però sense el típic English Breakfast.
- Quan 2 escocesos parlen entre ells no s’entén absolutament res (com si fossin bascos, vaja). Quan et parlen a tu, s’esforcen una mica.
- La pluja és constant, però no molesta. Plou durant 5 o 10 minuts i després para una estona. Igual que a Anglaterra.
- La famosa faldilla (kilt) té una utilitat. Originalment la vestien els Highlanders i també anava enrotllada al cos (una mica com una túnica). Era (i és) impermeable, i de nit els feia el servei de sac de dormir, ja que s’hi enroscaven per evitar fred i humitat.
- Tenen unes vaques negres molt peludes (!!!)
- Una altra cosa molt típica dels Highlands són els "midges". Estracta d’uns insectes voladors molt petits (tamany mosquit bebè) que ala que et detecten venen en manada cap a tu. Es veu que piquen bastantfort. A mi de moment no m’han picat, però molesten un colló. Ésimpossible fer una cigarreta tranquilament sense moure’t. Els tinc benavorrits, a aquests bitxos.
- Pomes. Jo no sé què tenen aquestesiles, però és venir a UK e inflar-me de pomes, cosa que a Catalunya nofaig mai. Potser perquè són més petites que les nostres, nosé…
- Adiferència dels catalans, els britànics aprofiten cada parada en elcamí per fer un tè. Quasi tothom porta un termo amb aigua calenta.Al.lucinant.
- Cada dia, quan em vesteixo per anar a caminar,m’adono que Decathlon em podria haver patrocinat la patejada: mitjons,pantalons, samarreta, jersei i motxila porten la seva marca.
- Als SYHA, a diferència dels YHA (Engand & Wales) no hi ha servei de càtering. Si vols menjar t’ho has de preparar tu.
- "Maggis". Menjar típic escocès, és com una mena de morcilla de carn de xai.
- "Wigwams". Petites construccions de fusta, rotllo cabanes, però amb la forma d’una tenda canadenca. Preciós.
- A Edimburg, quan pagues amb targeta de crèdit no la perds mai de vista. Els cobradorsporten una maquineta on poses la teva targeta, introdueixes el PIN i laretires quan s’ha efectuat la transacció. Això és perquè aquí saben queel perillós no són els pagaments online, sinó perdre la targeta devista ja que pot ser duplicada en un plis-plas.
- En general no he vist per enlloc la febre constructora que patim a cada poblet de Catalunya.
- A Edimburg hi ha molts autobusos de dos pisos. A Glasgow, quasi cap.
- Emfixo que la gent en general passa bastant dels semàfors (els vianants,s’entén), i que els cotxes no tenen cap mena de problema en fer mitjavolta a qualsevol carrer.
- Els primers dies vaig observar aquestcostum anglès tan bonic, també aquí a Escòcia: posar la calefacció ideixar obertes les finestres. Visca l’estalvi energètic!
- Unaltre bonic costum anglès, el de passejar-se per la ciutat amb el torsdescobert quan fa una mica de calor, ha estat adoptat sense problemespels escocesos. Només pels mascles, però.
- El preu de la benzinaés bastant elevat, sempre al voltant de 1 lliura. Curiosament, Dièsel iSense Plom valen el mateix, o fins i tot una mica més el Dièsel!
- Anècdota:Quan preparava l’estelada al final del WHW, em va veure un anglès i emva dir "From BCN?". Bon senyal, relacionien l’estelada amb la senyera.Al final el tiu em va felicitar per la Champions, era del M.United ivolia veure perdre a l’Arsenal
Irlanda
- Sembla que aquí es prenen la vida amb molta tranquilitat… rebrela confirmació de reserva de llit tarda inicialment 3 dies! Tot i queper a Cork, en van ser 4 llargs.
- Efectivament, aquí és diferent. El primer tren que pillo (Belfast) i en resulta ser el primer amb retard en totes les vacances.
- He vist nens amb samarretes blaugrana tan a Escocia com a Irlanda. Del Madriz també, però en menor quantitat.
- Els autobusos de Dublin (i Edimburg) són com les cabines de telefònica: no dónen canvi. Si no portes el preu just… aaah! se siente…
Lo dels autobusos te el seu rotllo, a mi la Mar em va acostumar a dir el preu enlloc de la destinació, molta gent ho fa, i el paio et lliure un ticket pels centims que li dones, com que no acostuma a pasar el pica, pagues una mica el que vulguis (igual només funcionava a certs busos, es clar)
Moltes gràcies, Greips, a través dels teus comentaris, m’has fet reviure certs moments del passat i les petites contradiccions sociològicodivertides de la gent de les Illes (no de ses Illes).