La majoria de les expressions de cultura popular del nostre país són fruït d’un treball de recuperació històrica. Dos exemples d’aquest fet són el ball de bastons o els armats, de ser merament testimonials en algunes poques poblacions del Principat a mitjans del segle passat han passat a l’actual esclat de la cultura popular.

El primer pas de recuperació d’antigues expressions culturals ja l’hem fet, però, perquè no tirem més enrera? Perquè no recuperem allò que ens van prohibir? Tenim grups d’armats amb espases, tenim uns balls de bastons que van començar a aparèixer amb força a Catalunya quan es van prohibir els balls d’espases. Els folkloristes lliguen l’origen del ball de bastons amb la prohibició dels antics balls d’espases… no sembla evident el següent pas?

Només cal veure unes paraules d’Aureli Campany “…amb tota probabilitat la Dansa d’Espases té un origen molt més llunya que el ball de bastons, i que aquest és un continuador d’aquella, substituint les armes de tall i punta per les de xoc, i per tant menys ofensives”.

Recuperem el ball d’espases! Tenim tots els elements necessaris. Quina colla bastonera s’atrevirà a tornar a substituir bastons per espases un altre cop?, almenys en algun ball

Alguns llocs com Aragó, Astúries, País Basc, Castella, Galícia, la Rioja… etc. encara conserven els balls d’espases, Huesca n’és un clar exemple amb la “danza de espadas” o “el degollau”. Aquests balls tenen un origen ancestral, com el ball de bastons, però la seva actual coreografia i música te un origen molt més proper. L’autoría de la música del primer se li atribueix a D. Valentín Gardeta i el segon a Francisco Román. Aquí podeu escoltar-los:

> "Danza de espadas"
> "El Degollau"

La cultura popular no s’entén a tot arreu com a Catalunya, on les colles realitzen més de 30 actuacions cada any. En aquest cas els balls acostumen a realitzar-se un cop a l’any, el dia assenyalat, el de la “danza de espadas” és el 10 d’Agost en la processó de “Sant Lorenzo”. Preparat amb només dos assaigs a l’any. Per tant, si algú es deixa caure per Huesca el 10 d’Agost no us perdeu la “danza de espadas”.

Pel que fa a Catalunya, s’han trobat referències del ball d’espases a Cervera, Tarragona, Reus o Tortosa, encara que a tot arreu se n’ha perdut el rastre entre els segles XVI i XVII. No tinc clar si actualment hi ha ball d’espases en algun lloc del principat però jo no n’he trobat cap referència.

Qui s’animarà a incorporar un ball d’espases en el seu repertori? Si s’entén el ball d’espases com s’entén el ball de bastons a Catalunya, el resultat pot ser realment espectacular.