Cada dia estic més desencisat amb l’administració pública. Només cal veure aquesta notícia:

La FECAC rep 230.000 euros en subvencions.

La Federación de Entidades Culturales Andaluzas de Catalunya (FECAC), entitat que organitza la Feria d’Abril a Catalunya, ha rebut una subvenció total de 230.000 euros per a la fira d’enguany: 165.000 de l’Ajuntament de Barcelona, 90.000 de la Diputació i 75.000 de la Generalitat.

Font: e-notícies, 25 d’Abril de 2006.

Però que s’han pensat aquesta gent? I quan dic aquesta gent em refereixo a l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat.

S’obliden que estem a Catalunya, s’ha d’ajudar a la cultura, sí! Ajudar la cultura en general però mimar la Cultura catalana. Si la cultura catalana no és la millor tractada a Catalunya a on ho serà? No podem veure totes les mostres culturals de la mateixa manera, aquí hem de ciudar lo nostre com als altres llocs es preocupen de cuidar lo seu.

La gent pot ser honesta i generosa però no hi ha ningú que no doni el millor menjar, els millors consells, els millors ajuts i les millors atencions als seus fills. En quin país vivim que només es guarden les engrunes per les pròpies tradicions (allò que el fa ser país i el singularitza de la resta!)?

Volem sobreviure com a país, com a entitat cultura i com a nació? Estimem el que som o volem la nostre homogenització i la completa colonització? Que volem afavorir? el procés colonial o la defensa de la nostre identitat i singularitat?

No sé perquè volem més diners amb l’Estatut si al final els utilitzarem per això, per homogenitzar-nos, per esborrar les nostres singularitats i desaparèixer com a país.

Si no som capaços de canviar l’actual política d’ajuts només em queda desitjar que quants menys diners tinguem millor, quantes menys ajudes es donin i es reparteixin millor, quan més minso i insignificant sigui el finançament de Catalunya millor, quan més dolent sigui l’apartat del finançament a l’estatut millor… menys ajudes… nosaltres notarem ven poc la diferència.