En la vida la gent neix, creix i desapareix… en el món bastoner també. La gent arriba a la colla amb ganes d’aprendre, de passar-ho bé i sobretot, de ballar bastons, aquest és el naixement d’un bastoner. Amb el temps va aprenent els balls, agafant seguretat, tècnica i precisió, poc a poc va creixent com a bastoner… però no tot te sempre un final feliç, perquè, malauradament, fruit de la vida, els estudis, la feina, els amics, les responsabilitats familiars, el cansament, el desencís o la monotonia… desapareix! La gent deixa el ball de bastons per ocupar la seva vida amb altres coses, amb altres metes i altres activitats.

La vida és una lluita de prioritats, d’il·lusions i interessos… quan el ball de bastons ja no il·lusiona, quan deixa de ser una font de felicitat i satisfaccions per passar a ser una càrrega, una molèstia o una obligació desapareix el bastoner que tenim a dins, podem esperar un temps d’agonia però a la mínima oportunitat, a la mínima excusa aquell bastoner marxarà, deixarà el ball de bastons i ens deixarà a tots nosaltres.

Aquest és un fet que em dol, i quan passa amb un amic, una persona que porta anys i anys com a bastoners, em dol doblement… no hi han retrets ni excuses, quan un decideix marxar, marxa. La fi com a bastoner es un moment tràgic pel ball de bastons perquè el ball de bastons el fan les persones, som nosaltres qui mantenim viva la flama, qui movem el ball i cada persona que ho deixa es un alè de vida que es perd.

Els que seguim aquí seguirem lluitant, seguirem ballant amb il·lusió, tot esperant el miracle final, el mite del fènix que d’entre les seves cendres reneix. Ara ho deixes, marxes, el ball de bastons no et plena prou per superar els problemes i els contratemps… d’acord… però quan tornis a tenir forces i il·lusió… torna! El ball de bastons et necessita, ens necessitat a tots i a tothom, tots som prescindibles i alhora imprescindibles. Potser no tornes mai, potser és un final per sempre però la resurrecció com a bastoner sempre és possible.

"La profecia"

"Fènix, alçat de nou, amb les ales d’entre plenes de flames, per creuar el cel rogent"