Els pauliteiros són el símil del ball de bastons de Catalunya a Portugal, en un temps poc llunyà estaven molt propers a la marginalitat i l’oblit però als anys 80 van ser reinventats i recuperats. Cal dir que les similituds amb el nostre ball de bastons són més que notables, el que podria justificar les hipòtesis d’uns orígens o referents comuns a tota la península.

Actualment la dansa dels Pauliteiros es l’emblema de la ciutat de Miranda fet que molts cops siguin coneguts com “Pauliteiros de Miranda” tot i que no es restringeixen exclusivament a aquesta zona, ja que hi ha constància que es ballava o es balla a Vimioso, Bragança, Vinhais, Mogadouro, Macedo de Caballeros, a part d’altres grups fundats actualment a altres regions, sobretot de tunes d’estudiants i comunitats portugueses a l’estranger.

La restricció en molts casos d’anomenar-los “Pauliteiros de Miranda” resulta de la suposició que aquesta dansa es va arrelar a Portugal a través d’aquesta població, on alguns apunten que podria haver arribat a través de Lleó.

Els Pauliteiros es constitueixen exclusivament d’homes, normalment 8 balladors, porten un vestit típic segons el grup, pantalons negres o falda blanca, barrets de flors… etc. executen coreografies complicades amb els bastons i alguns finals de ball castanyoles.

L’acompanyament tradicional són els “gaiteiros” o “tamborileiro” tot i que actualment s’han inclòs altres instruments rítmics com “ferrinhos”, panderetas i “pandeiretas”.

El ball dels pauliteiros te un caràcter marcadament religiós i originàriament només es ballava a la sortida de l’església i en la processó però avui en dia s’està perdent la funció religiósa i cada cop són més nombroses les actuacions en actes no religiosos i cercaviles.

També es coneixen altres elements tradicionals conservats per alguns grups, com és l’exclusivitat de ser ballat no només per homes sinó per homes solters. L’execució dels balls a la forma antiga, on es comença a les 6:00h del matí, seguits del grup de gaiters davant de les esglésies i capelles i resant davant les cases en dol. La convivència del dia anterior de les festes del Rosari de balladors, ajudants i músics. El fet de cantar les lletres dels balls en alguns actes religiosos o per assajar.

Segons el cens de grups, sembla que hi ha al voltant d’unes 10 formacions actives de Pauliteiros a Portugal: Es coneixen els Pauliteiros de Miranda, Concelho de Miranda de lo Doro, los Pauliteiros de Palaçoulo, Sendim, Dos Iglesias, Malhadas, Fuente de Aldea, Cércio, Son Martinho de Angueira, Granja, Picote, Pauliteiros de l’Asociació dels Profesors de l‘Altiplano Mirandés, Constantim i Póvoa. Tot i que malauradament algunes formacions estan inactives com per exemple els de Picote.

Tot i que no es distingeixen grans diferencies en cada grup, ja que pràcticament ballen els mateixos balls, cada un ha intentat inventar elements identitaris, tals com: Figures coreogràfiques com el salt dels Pauliteiros de S. Martinho on un ballador salta per sobre d’una torre humana, la força i contundència al picar dels Pauliteiros de Malhadas, moviments particulars dels peus, l’estil de picar molt segur i sincronitzat dels Pauliteiros de Cércio, el fet de no utilitzar castanyoles al ball final dels Pauliteiros de Malhadas… etc.

Actualment es parla d’una reducció del repertori degut principalment a la perduda de les lletres dels balls. Antigament les lletres tenien funcions mnemotècniques i eren cantades pels balladors en els assaigs, actualment memoritzen la coreografia principalment per la música, fet que resulta fatal per molts balls. La majoria dels balls sonen melòdicament iguals i es distingeixen sobretot per les lletres, cosa que provoca que balls semblants son amalgamats i només els balls amb melodies diferents i coreografies molt distingides sobreviuen.

No vull acabar sense citar alguns dels elements que m’han cridat més l’atenció d’alguns grups de Pauliteiros.

– El ball anomenat “El 25” que es una ball molt contundent on s’intenta trencar els bastons.
– Els salt del castell on un dels pauliteiros salta per sobre d’una torre humana al final.
– Els balls que també incorporen representacions teatrals com Lhiêbre, Señor Mio, China i Caballero.