El Ball de Bastons de "pal llarg" es representa a Catalunya en la forma del “Ball de Pastorets”.

Des de sempre hi ha hagut una tendència clara a associar el Ball de Pastorets amb el Ball de Bastons, ja que tots dos utilitzen com element principal, els bastons i l’acció de picar entre ells, la diferència està en la llargada dels pals i sobretot en l’evolució de la dansa.

L’origen del ball té unes connotacions marcadament agràries. Alguns folkloristes li donen un sentit religiós, Aureli Campany el relaciona amb les representacions nadalenques dels pastors, Violant Simorra parla de la possibilitat que provingui d’una dansa ritual pastorívola antiquíssima precedent a l’agricultura i Joan Amades parla de cerimònies molt antigues pròpies de religions desaparegudes d’origen ramader o agrícola.

La forma actual del “ball de pastorets” sembla ser del s.XIX on es van combinar varies evolucions del ball amb uns versos moralitzants. En ball transcorre a les ordres d’un cap anomenat majoral, piquen a terra i entre ells amb uns llargs bastons fets d’una branca gruixuda d’algun arbre fort (alzina, roure…) en un simbòlic intent de fertilitzar la terra. El ball consta de diverses parts, entre les quals destaca la de recitat de versos relacionats amb l’ofici de pastor, amb el poble o la Festa Major. Després se segueix amb diverses evolucions que culminen amb l’aixecament a pes amb els bastons del pastor més petit o rabadà.

El ball de Pastorets esta força extés i segons Joan Amades podem trobar un indici de la seva difusió a la cançó popular “Pastoret d’on vens?”, on la melodia d’aquesta cançó forma part del motiu musical de diverses de les tonades del ball de Pastorets.

El Ball de Pastorets el trobem vigent a diverses poblacions: Vilafranca (documentat des del 1802), Sitges (1858), Vilanova (1862), Sant Pere de Ribes (1958), Tarragona (1633).

També, s’ha trobat documentació sobre l’existència o actuació a: Reus (1725), Alforja (1784), l’Arboç i El Vendrell (1846), La Selva del Camp (1850), Igualada (1852), Falset (1862), Torredembarra (1882), Alcover (1894) i la Pobla de Montornès (1895). A l’Alcover encara es va ballar, per darrera vegada, el 1942.

Si parlem més generalment de danses de pastors es tenen documentades a molts altres llocs de Catalunya i València com per exemple a Manlleu, Fraga, Morella, Forcall, Sorita de Morella, Benigànim, Vilamarxant, Riba-roja, Vila-real, Algemesí, València.

Fora dels Països Catalans, tenim constància d’altres danses de pastors i també d’altres danses de pal llarg, com per exemple la Danza de Pastores de Braojos de la Sierra (Madrid), el Baile de Pastores de Caballeiros (Galícia) o els Zamarrones de Lena (Astùries).