De fora vingueren i de casa marxarem
Opinió desembre 5th, 2005Fa poc vaig estar per l’Ateneu de Sant Andreu del Palomar consultant les activitats i feien: dansa del ventre, hip-hop, dansa contemporània, balls de saló, teatre, art floral i fins hi tot arts marcials però, on és allò que és propi del nostre país? Allò que ens identifica com a nació i que caracteritza la nostre cultura? Allò que ens fa ser catalans i no pas Noruecs o Canadencs? Que ha passat amb els Ateneus?
Abans eren un símbol i bastió de la catalanitat i ara han aconseguit esborrar tot rastre d’ella, sent un focus de la nova cultura globalitzada i homogènia. Aquest és el paper que li toca viure al ball de bastons i a moltes altres manifestacions de la nostre cultura, som una anècdota, un tret folklòric, una curiositat més del nostre poble per poder plenar guies turístiques i tenir entretinguts els folkloristes.
Quanta gent pot dir que viu del ball de bastons a Catalunya? Ningú. Quanta gent pot dir que viu de la Dansa del Ventre a Catalunya? Molts! Sense anar més lluny, la professora de l’ateneu de Sant Andreu dona classes a varis centres, algunes actuacions i cobra per actuació, hora i alumne. La gent esta disposada a pagar classes caríssimes d’activitats foranies però per fer ball de bastons no pots sortir del “cost zero” o el “preu simbòlic”. Sense anar més lluny, hi ha tants alumnes de Dansa del Ventre a l’Anteneu de Sant Andreu com bastoners a tota la ciutat de Barcelona, de 1.578.546 d’habitants segons l’últim cens a Barcelona no arribem als 100 bastoners en tota la ciutat, això és el que som, el 0,006% de la població. A aquestes xifres queda relegada la dansa més antiga que encara es balla.
I el futur es negre o d’esperança? Ni una cosa ni l’altre, som els que som i sembla que seguirem sent els que som. No ens enganyem, en el dia d’avui la cultura i la tradició no conten per a res, som una oferta més d’oci que hem de competir amb totes les altres ofertes d’oci. Aquest és el nostre paper en la societat, una activitat extra-escolar, un hobbie, una afició, una cosa més per passar el temps lliure que tenim, això és el ball de bastons.
Hem perdut la simbologia i el respecte, els organitzadors ens contracten com qui podria contractar una orquestra o qualsevol altre cosa, si no venen els bastoners doncs agafen uns gegants o el que trobem, l’important és plenar, es portar “coses” a les cercaviles i les festes, sense importar el que es porti, i si es barat millor!
Aquí és on hem de dir que no, aquí és on hem d’aturar el cercle viciós i guanyar-nos el nostre lloc. No serem més ni portarem el nostre ball a cada casa però tindrem el nostre lloc. Els bastoners no podem sortir perquè sí, no podem ballar simplement per plenar, hem de tenir un sentit, un motiu, una simbologia i una finalitat. Prou de ballar en congressos de metges o en la inauguració de El Corte Inglés simplement pels diners, si volem ser importants ens ho hem de creure. Que som els bastoners! No pas un grup d’animació! Si ballen els bastoners que sigui per un motiu inherent a la nostre identitat i al nostre paper en la nostre cultura.
El pes de la tradició ens ho exigeix, no podem sortir per qualsevol cosa, només quan ens toca, de manera seriosa i solemne i això també ens exigeix rigor en el que fem. No podem ballar de qualsevol manera, un ballant amb bambes perquè s’ha descuidat les espardenyes a casa i l’altre amb ulleres de sol. Serem pocs però hem de fer bé les coses, no podem diluir el nostre significat. És per això que cal un Protocol Festiu del Ball de Bastons, cal definir que signifiquen els bastoners, quan ballen els bastoners i perquè ballen els bastoners, som importants i ens hem d’exigir uns mínims, no podem ballar mal uniformats ni amb la música d’un caset.
Nosaltres hem de complir i qualsevol acte que requereixi uns bastoners també ha de complir uns mínims de significat, de simbologia, de raó de ser. Som pocs però no deixem perdre el nostre sentit per voler ser més i abarcar més coses, no perdem la nostre simbologia o acabarem convertint-nos en el que ens estem convertit avui en dia, una mera proposta més d’oci.
Oriol Roselló
desembre 5th, 2005 at 1:52 pm
Jo mateix signaria aquest manifest, però, algú creu realment que això és factible? Els mateixos bastoners en faran cas?
desembre 5th, 2005 at 2:52 pm
No es volen renovar els estatuts de la coordinadora de ball de bastons? Doncs que es parli també dels drets i deures dels bastoners i qui no els compleixi que sigui expulsat, que el fet de pertanyer a la coordinadora sigui un segell de qualitat… que la gent pugui dir: aquests són bastoners, no quatre pasarells pq pertanyen a la coordinadora, serán uns dignes bastoners.
desembre 5th, 2005 at 8:11 pm
Aclarim punts.
Jo no sóc bastoner però segueixo el tema de prop. La distància em permet mirar les coses amb perspectiva però sense allunyar-me gaire per no quedar desenfocat.
Oriol, he llegit més d’una vegada els teus postulats sobre els concursos bastoners. En aquest sentit estic d’acord amb el Rovira i el Vallverdú de la Coordinadora. En el teu darrer al·legat has dit: “El pes de la tradició ens ho exigeix, no podem sortir per qualsevol cosa, només quan ens toca, de manera seriosa i solemne i això també ens exigeix rigor en el que fem”. Una gran frase que jo també sostinc i, per tant, per què defenses els concursos? Segons això, un concurs serà una mica (si em permets l’expressió de bon rotllo) pixar fora de test.
D’altra banda: que ser de la Coordinadora seria un segell de qualitat? Possiblement, però una coordinadora (qualsevol) ha de sumar i no dividir. Què va passar quan es va fer la mostra de colles centenàries i, de la nit al dia, tothom ho era? No crec que sigui la Coordinadora que hagi d’establir barems de qualitat sinó, en tot cas, ajudar a totes les colles a millorar si ho volen elles mateixes, evidentment. Si vols, però, suposo que podràs expressar això a l’assemblea que faran per aprovar els nous estatuts.
Però que quedi clar que estic d’acord amb el que dius en l’escrit precedent.
desembre 6th, 2005 at 2:32 pm
Hola.
El Món Bastoner té poques esperances d’esdevenir alguna cosa més que el que és: un acte festiu. Això pot ser un fet molt simple o pot ser un fet molt ple de significat, segons ho interpretin els propis bastoners. Per mi això té molt de significat, el fet de sortir a la cercavila de les festes majors, i donar el toc de color que donem els balls de bastons. Ara bé, dins el Món bastoner no tot són flors i violes, ja ho sabem.
Em sembla molt bé la crida que fas a donar molt més significat del que tenim, o bé de recuperar la tradició del que és el ball de bastons, i fins i tot podent innovar-la…
Per altra banda, crec que la varietat que hi ha en el panorama bastoner a Catalunya, la teva proposta d’idear un “Protocol Festiu del Ball de Bastons” no el veig del tot viable, ja que trobo que no es pot generalitzar i encabir-ho tot dins aquest document, perquè estàs caient en la mateixa ideologia de la pròpia Globalització que critiques en el teu assaig.
També t’he de dir que nosaltres alguna vegada hem anat a llocs súper cutres a ballar pel simple fet d’obtenir uns diners, per poder fer les activitats complementàries que fem la nostra colla (com el Bastoner Rock), però no trobo que sigui cap “animalada” fer això, sinó que és aprofitar-se de la llei de la demanda, obtenint uns guanys que potser no els obtnidràs d’un ajuntament (o sí). Sense anar més lluny, fa poc ens han ofert d’anar a un casament a ballar, però no sabem què fer…
Ara bé, com a contraposició, cal dir que entraria dins el nostre “protocol” de colla bastonera, un fet que tenim per costum a Llorenç, que és anar a ballar a les bodes dels bastoners i bastoneres que es casen, ballant a la sortida dels nuvis de l’església, i són moments molt guapus, i plens de continguts…
desembre 7th, 2005 at 8:44 am
Anem a pams. Primer no crec que un concurs de ball de bastons no es pugui fer de manera seriosa, justificada i solemne. Poca gent podrà negar almenys la influència, procedència o semblança amb algunes danses pírriques de l’antiga Grècia. A Atenes en les grans festes que anualment es celebraven en honor de la deessa Atenea tenia lloc un concurs de dansa pírrica on competien diverses colles. Guanyar-lo era un gran honor i la que ho aconseguia perpetuava el fet amb un monument. Si mirem les representacions en pedra d’aquests fets no podem negar l’extraordinària semblança amb l’actual ball de bastons. També dir que a molts llocs el ball de bastons és interpretat de manera competitiva, regularitzar aquesta evidència no seria més que un reflex de la realitat de molts llocs i fins hi tot recuperar una de les vessants històriques, actualment negada.
A més, actualment el ball de bastons te una falta d’idees i innovació evident. Masses colles porten ballant sempre els mateixos balls de la mateixa manera, poques idees noves i pocs balls nous surten cada any, i la majoria de nous balls són més del mateix. Un estímul com un concurs podria portar innovació, noves maneres de veure el ball de bastons i motivació per fer-ho millor. És trist però així és la condició humana. A la Vila de Gràcia quan millor s’ha ballat bastons és quan més competitivitat ha hagut entre les dues colles.
desembre 7th, 2005 at 9:06 am
En quan a lo del “Protocol Festiu” o com li vulguis dir jo entenc que cap colla acceptarà res que no sigui “fes el que et roti” perquè per molta coordinadora i osties les colles miren per elles, pel que els convé i poc més.
Però fem l’esforç de contestar unes preguntes amb la realitat d’avui en dia:
– Que és el ball de bastons? Un hobbie o activitat-extraescolar realitzada per persones amb temps lliure.
– Quan ballen els bastoners? Quan els bé de gust o els paguen per fer-ho
– Perquè ballen els bastoners? Per passar el temps lliure i animar la festa.
– Que significa i/o representa el ball de bastons? Actualment res.
Crec que s’hauria de vestir de significat el que fem i el perquè ho fem. Entenc que som un element festiu però de festes populars… però tranquils, jo ho dic tot des de el món de les idees de plató, mai estaré prou a prop de la realitat com per canviar res. :p
desembre 7th, 2005 at 10:18 am
Ja que parles tant d’innovació, la teva colla podria començar per deixar de ballar balls d’altres llocs com les simusares (ja siguin de Tarragona o Lleida) i altres que heu copiat.
desembre 7th, 2005 at 10:40 am
Jo apostaria per a què la Coordinadora faci un document de recomanacions més que no pas un protocol que després ningú complirà.
Anys enrere es va fer un document de recomanacions similar, referent a l’execució de les músiques amb uns resultats que, tot i no ser 100% satisfactoris, sí que van ser esperançadors.
Per què no ho proposes?
desembre 7th, 2005 at 10:57 am
Nosaltres actualment tenim 12 balls propis i es ballen tots al les actuacions… si ballem balls d’altres llocs és perquè molts cops s’ha volgut donar una visió del ball de bastons d’arreu dels païssos catalans i per això molts cops es fa un pupurri de balls d’arreu de Catalunya.
També dir q no són pas balls copiats, fa anys es va anar al lloc d’origen a apendre’ls i la mateixa colla en qüestió l’ha ensenyat. Si algú dels que ens ha ensenyat el ball està en contra de que el ballem i de sobte ha canviat d’opinió que ho digui.
Jo conec força colles que si que han robat balls sense consentiment, que no es el mateix que ensenyar balls propis a altres colles. Nosaltres mateixos hem ensenyat balls propis a altres colles i no tenim cap inconvenient de que els ballin, perquè nosaltres ho hem volgut aixi.
No cal que facis demagogia del que no saps com ha anat.
desembre 7th, 2005 at 12:30 pm
Tot el que vulguis… copiat, regalat… què més hi fa? Si al final tots fem això (copiar o regalar) acabarem ballant el mateix. Visca la innovació! No sé qui és més demagog?
desembre 7th, 2005 at 2:05 pm
Home, tenim 12 balls propis fets en els últims 17 anys, i abans es feïen menys, ara anem al ritme d’un ball nou per any, no es una gran innovació però ja és alguna cosa. Menys colles de les que sembla arriven a la dotzena de balls propis, cosa a lamentar.
Tampoc he dit que la meva colla sigui un exemple ni el resultat de les meves opinions, estaria bé que fossim capaços de distinguir entre opinió personal i colla, ni represento als bastoners de barcelona ni hi soc el cap de colla. És més, si ho dic es precisament perque crec que falta innovació al m´´on bastoner.
Ara, si et veus capaç d’apendre i ballar un miler de balls doncs endevant, llavors ballarem tots el mateix, però ho vec bastant inviable.
desembre 7th, 2005 at 2:37 pm
Per cert… el teu nick de Galceran Marquet te alguna cosa a veure amb Guillem Galceran? cabdill dels almogàvers i conegut com el comte “desperta ferro” 😀
Si és així, sembla que el nom és molt adecuat. :p
desembre 7th, 2005 at 3:01 pm
Em sap greu, però no és el cas.