Roger Giménez
Bastoners de Barcelona
Generació del 83

– Quan vas començar a ballar bastons? que t’avorries a casa?

Doncs tenia només 8 anys, era el 1991. No va ser pas per avorriment sinó perquè em va agradar quan ho vaig veure durant una festa major de Gràcia i em va cridar l’atenció.

– Com és que has acabat de cap de colla? No hi havia millors opcions?

No sé el motiu, ni el perquè. Ni tampoc si ho faig bé o no. Porto més de 14 anys entre bastons i suposo que alhora de triar-me com a cap de colla van valorar la meva experiència.

– Quina és la feina d’un cap de colla? Ha canviat molt de quan només eres ballador?

Ha canviat massa pel meu gust, abans només m’havia de preocupar per ballar bé, i ara tinc massa coses al cap… haig de pactar actuacions, convocar els bastoners, reunir-me en comissions tècniques, arribar a acords amb la mestra de la colla, pensar en coses o fets que abans em passaven desapercebudes.

– El futur del ball de bastons a Catalunya és créixer, evolucionar, mantenir-se o desaparèixer?

El futur es incert, crec que si la gent té ganes de ballar, el ball de bastons continuarà, però si la gent es cansa i s’acomoda, desgraciadament acabarà desapareixent. És difícil mantenir tradicions en ple segle XXI on tenim massa opcions d’oci i les persones cada cop son més egoistes i només s’interessen pel seu benestar.

– Que t’agradaria millorar o canviar a la teva colla?

M’agradaria millorar tantes coses… però no tot depèn de mi.

– De què t’enorgulleixes més de la teva colla?

M’enorgulleixo de formar part de la colla, però no vol dir que m’agradi tot el funcionament d’aquesta.

– Estàs a favor o en contra dels concursos de ball de bastons?

Completament a favor, sempre que no es massifiquin.

– Què és el més important d’un ball de bastons?

Podria dir mil coses, com per exemple: el ritme, la picada, la força, l’agilitat, la tècnica… Però per mi el més important es la MOTIVACIÓ!!

– Recordes alguna actuació memorable?

Moltes… Algunes pel lloc, altres per la festa, i altres per motius personals… En el meu record hi ha dos molt emotives i que em van tocar la part sensible del meu sentiment catalanista i independentista. El dia del Catalunya – Brasil a la gespa del camp nou segons abans de la sortida dels jugadors, el fet de sentir tot l’estadi cantar els segadors
des d’aquella perspectiva va ser brutal. I l’altra actuació que m’ha marcat, va ser un 11 de setembre, no recordo l’any, era el primer cop que la nostre colla anava a portar flors a l’estàtua de Rafael de Casanova, aquell dia va ser el que vaig decidir que jo sempre portaria les quatre barres en la màniga de la camisa de l’uniforme bastoner, des
de llavors en totes, completament totes les actuacions, jo he lluït la senyera al braç. L’actuació va ser curta, un sol ball, però el meu cor anava a mil, i la meva pell estava tota eriçada.

– Quins són els projectes de futur dels bastoners de Barcelona?

M’agradaria contestar-te però no m’agrada parlar de projectes si no estan ben lligats. Per ara toca seguir assajant, millorant, i sobretot fer sonar el bastó a ritme del nostre acordió.