Ja soc un delinqüent

Escric aquest apunt tot sentit les campanades del rellotge de la plaça i se que, en aquest precís instant, la presumpció d'innocència ja no existeix i que soc un delinqüent.

Avui a les dotze entra en vigor el canon digital que grava el preu de CDs, DVDs, mòbils, reproductors mp3… Tinc tres guitarres, dues harmòniques i una arpa de boca, no se si hauré de declarar-les en algún lloc per si m'animo a tocar una cançó amb drets d'autor.

A que em dona dret aquest canon? Ja puc fer les còpies que vulgui? I si composo una cançó, on vaig a reclamar la meva part? Soc culpable? De què? I la part proporcionals dels drets de Mozart qui se'ls queda? Segur que també hi ha qui grava peces antigues. Què hi farem. potser si que haurem de comprar els CDs a Portugal via internet.

Consti que no animo a ningú a cometre cap acte susceptible de ser considerat delictiu. Jo, però, tindré la consciència molt tranquil·la quan algú em demani còpia d'un disc o una pel·lícula. Seguiré respectant els que compro a grups pel carrer. Potser ells també cobren la seva part de canon, però potser també la necessiten

Diuen que el meu avi deia que arribaria el dia que hauríem de pagar al ministeri de marina per sortir al carrer els dies de pluja. Li deien exagerat. Avui no ho veig tant llunyà.

 



Deixa un comentari

Aneu a la barra d'eines